Un hombre soltero, Christopher Isherwood

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

George Falconer, un profesor inglés de mediana edad, lucha por sobreponerse a la repentina muerte de su pareja, Jim, en un accidente de coche. Corre el año 1962, y pese a la vida privilegiada que lleva en Los Ángeles, su rutina se ha convertido en un doloroso recordatorio de lo único que le permitía soportar el opresivo «sueño americano»: la intimidad amorosa en la que podía comportarse espontáneamente y liberarse de los disfraces que le impone la sociedad. Pero además, la pérdida confronta abruptamente a George con su edad, con el paso del tiempo, con su pasado y, en última instancia, con el horizonte de su propia muerte. Un hombre soltero es una de las novelas más aclamadas de Isherwood, que la consideraba su obra maestra, una elaboración original y extraordinaria del drama de la existencia en el mundo contemporáneo.

Editorial Acantilado.- 160 pàgines.- Traducció: María Belmonte

Apunts de lectura

La novel.la narra les 24 hores de la vida d’un professor d’una universitat de Los Angeles a principis dels anys 60 en plena crisi dels míssils de Cuba i sota la presidència de JF Kennedy.

D’entrada cal dir que no és un llibre sobre l’homosexualitat, tal com s’emfatitza en la publicitat d’alguns mitjans. Hi ha diversos factors que condicionen la vida del protagonista George: l’edat, la raça, la salut, la condició de professor, el lloc on està situat l’habitatge, i també la sexualitat,…Tal com manifesta el mateix autor: “mai he escrit sobre relacions homosexuals (només algunes referències a The World in the Evening [El mundo al atardecer] i A Single Man [Un hombre soltero]). “

Christopher Isherwood, mai s’ha amagat de la seva condició d’homosexual i tal com manifesta, està d’acord amb Hemingway: “hom només pot escriure sobre allò que coneix”.

Podríem afirmar que ens trobem davant d’un exemple de novel·la “existencialista”, una reflexió sobre la condició humana a partir de la vida d’un personatge concret en una situació concreta: Califòrnia, Los Angeles, la costa del Pacífic, la crisi dels míssils de Cuba, les ànsies de viure d’un home que ha perdut la seva parella, els condicionaments i control social, la universitat, etc…

George Falconer,  és anglès, d’edat mitjana, és professor de literatura en una universitat de Los Angeles i fa poc que ha perdut la seva parella en un accident de cotxe. Es desperta a la seva casa de Santa Mònica i procedeix a encarar-se, un dia més, a la seva dolorosa situació.

“Con la mirada clavada en el espejo, ve los múltiples rostros que alberga el suyo –el rostro de un niño, el de un muchacho, el de un hombre joven, el de uno no tan joven- todos aún presentes…” Pàg. 8.

Assegut a la tassa del vàter, contempla el seu veïnat i fa una primera descripció d’allò que l’envolta. Una àcida crítica social amb una mirada irònica i sarcàstica. : les cases, els cotxes, els nens, les festes amb les dones i els seus esposos,..

La tensió emocional va pujant de to mentre transcorren les hores del nou dia. El trasllat amb automòbil fins a la universitat, és un moment de reflexió mentre es deixa portar per la inèrcia de la rutina quotidiana talment com un pilot automàtic.

A la universitat, queda ben palès el poc interès dels alumnes per les lliçons de literatura. A la classe fa el discurs sobre les minories, el veritable punt central de la novel.la. En aquest discurs estableix com es determina, subjectivament o objectiva, la  consciència de pertànyer a una minoria. Hi han diversos factors que estigmatitzen i marquen les persones i configuren el  formar part d’una minoria . Es un fenomen de fragmentació social, d’etiquetatge que provoca desconnexió i marginació social. La nacionalitat, la raça, la sexualitat, l’edat, la ideologia, la religió, etc., són factors que determinen el fet de pertànyer a una minoria social. El protagonista ho sent així la qual cosa condiciona el seu procés de socialització. George, desafia el destí i lluita aferrissadament fins l’últim moment.

A través de diferents seqüències narratives, la trama va focalitzant els diferents factors que fan que el protagonista se senti desconnectat: la sexualitat, l’edat, l’estatus de professor, …Així recorrem amb el protagonista la visita de Doris (amiga de Jim, el company de George) a l’hospital,

… a la sessió al gimnàs,

“En el vestuario, George se desviste… (…) Mirándose al espejo severamente, asqueado pero irónico, George, se dice: ¡ Tú, vegestorio!, ¿A quién pretendes seducir? Y se pone la camiseta”. Pàg. 87.

… al sopar a la casa de la Charley, la trobada amb l’estudiant Kenny.

“Para vosotros los jóvenes es muy fàcil acercaros a mí en la universidad para decirme que soy muy reservado. Por Dios…¡reservado! ¿No se os ocurre algo mejor? ¿No tenéis ni la menor idea de cómo me siento, de lo deseoso que estoy de hablar?”. Pàg. 145

Tampoc podia faltar la xenofòbia com a factor de marginació social, com el cas de la família americana d’origen japonès que arran de l’atac a Pearl Harbor són tractats com a forasters.

“…los únicos que se portaron bien con ellos fueron los negros. Y unos cuantos pacifistas. ¡ Y tanto que tienen derecho a odiarnos a muerte!”. Pàg. 140.

Un desencís existencial que abasta també el deteriorament imparable de la natura. L’excés de creixement, la cobdícia i l’arrogància convertiran la terra en un desert.

“ Detiene el coche y, de pie junto a un madroño en el sucio y amarillento arcén de la carretera, mientras contempla Los Angeles como un triste profeta judío que anuncia calamidades, se pone a mear. “Cayó, cayó Babilonia, la grande” Pero esta ciudad no es grande, no lo fue nunca, y está a punto de caer.” Pàg. 92.

Pel que fa a l’estructura narrativa, si bé el narrador és omnipresent, en tercera persona, s’empra la tècnica narrativa del flux de consciència de manera que permanentment seguim les reflexions, els sentiments, del protagonista.

“En lugar de molestarte en conocerme, caes en el tópico inexcusable de decir que soy un viejo verde y conviertes esta noche, que podria ser la más preciada e inolvidable de tu juventud, en un flirteo. No te gusta esta palabra, ¿verdad? (…) Flirtear en lugar de follar, si me perdonas la grosería”. Pàg. 146

La imatge de les basses d’aigua al costat dels penya-segats il.lustra el discurs existencialista de la novel.la.

“….en unos arrecifes de lava bajo los acantilados, se forman muchas pozas entre las rocas. Se pueden visitar cuando baja la marea. Cada poza es diferente, fàcilmente identificable, y si uno tiene imaginación puede nombrarlas: George, Charlotte, Kenny señora Strunk.

(…)Pero el largo día declina al fin y da paso a la noche: la marea alta. Y así como las aguas del océano, al crecer, inundan y oscurecen las pozas, también cubren a George y a todo aquel que duerme las aguas de otro océano, de la conciencia que no pertenece a nadie en particular y que sin embargo abarca a todo el mundo y a todas las cosas, pasadas, presentes y futuras, y se extiende, sin interrupción hasta el firmamento.” Pàg. 151-152.

Arriba el final dia i amb ell la pausa diària de la vida: el son. El son que, nit rere nit, ens entrena a esperar el son definitiu del qual un dia ja no ens despertarem més.

La mort, ens allibera de l’estigma de formar part d’alguna minoria i iguala tothom,  ens submergeix en la immensitat de la majoria de la condició humana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s