Els testaments, Margaret Atwood

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Quinze anys després dels fets d’El conte de la Serventa, el règim teocràtic de la República de Galaad, tot i haver entrat en decadència, s’aferra al poder. Les vides de tres dones radicalment diferents convergeixen en aquest moment crucial; dues han crescut a bandes oposades de la frontera, l’una a Galaad, com a filla d’un Senyor d’alt rang, i l’altra al Canadà, on participa en les manifestacions contra la dictadura i en segueix amb horror les notícies a la televisió. Les veus d’aquestes dues noies, pertanyents a la primera generació que assoleix la majoria d’edat sota el nou ordre, s’entreteixeixen amb una tercera, la d’una còmplice del règim, el poder de la qual es fonamenta en els secrets que ha anat guardant amb el pas del temps. I quan, a la fi, la veritat surti a la llum, totes tres hauran d’acceptar qui són realment i decidir fins on estan disposades a arribar per defensar les seves conviccions. En Els testaments Margaret Atwood torna a endinsar-se en l’univers galaadià, que tants lectors ha fascinat al llarg dels anys, per revelar-nos amb sagacitat i perícia narrativa l’entramat profund d’una societat on, malgrat el règim del terror, s’ha encès l’espurna de l’esperança.

Quaderns Crema.- 416 pàgines.- Traductor: Ernest Riera

Apunts de lectura

Pels qui no han llegit “El conte de la serventa” (1985), Els testaments (2019) vindria a ser una actualització del món descrit sobre la  República de Galaad. Una distòpia, una societat totalitària i opressiva governada per un fanatisme religiós en la qual les persones, especialment les dones són “Serventes” sense drets al servei de poder. Si “El conte de la Serventa” era la presentació de la República de Galaad, “Els testaments” seria la crònica documentada de la seva decadència i desaparició. Així, després de 34 anys, “Els testaments”, actualitza el missatge, lamentablement és més present que mai. Tal com esmenta l’autora en la nota final d’agraïments:

“Els ciutadans de molts països, inclosos els Estats Units, estan sotmesos a més tensions ara que no pas tres dècades enrere”.

Atwood fa servir la tècnica de simultaniejar tres històries de tres personatges que van corrent en paral·lel fins a trobar-se.

Agnes, una adolescent nascuda a Galaad; la Nicole, una adolescent que viu al Canadà, filla d’una família que lluita contra la dictadura del país veí; i la vella Tia Lydia, cap suprem d’un dels poders de la teocràcia i instructora d’un exèrcit de dones que han renunciat al matrimoni al servei d’una aparell gairebé militar que vetlla per la viabilitat del regim.

Les tres històries són narrades en primera persona i en base a suports documentals: documents hològrafs, transcripcions de declaracions i, al final, les actes d’un simposi sobre la República de Galaad a l’any 2197.

El fet que la narració es desenvolupi  en base als relats testimonials dels avatars de les diferents protagonistes atorga una incidència personal dels efectes que causa en les persones les terribles accions d’una dictadura despòtica.

La conjugació de les tres històries va agafant velocitat d’intriga de manera que al final es transforma en una gran tensió.

És clar que la novel.la té un eix central de reivindicació feminista.

Al respecte, es pregunta l’Agnes:

“¿M’estava convertint en algú glacial, inflexible, despietat? ¿Estava canviant la meva naturalesa de dona, abnegada i dòcil, per una còpia imperfecta de la naturalesa cantelluda i cruel de l’home?. Pàg. 326.

El personatge de la Tia Lydia, és la que aguanta la bastida de la trama i a través de la qual l’autora Margaret Atwood es dirigeix d’una manera intermitent al lector. De fet, la novel.la és la pròpia conspiració de la Tia Lydia.

“Lector tinc una sorpresa per a tu. També ho va ser per a mi”. Pàg. 211

“Lector, ara m’aguanto per un fil. Tinc dues opcions: puc continuar amb aquest pla arriscat, fins i tot temerari…..” Pàg. 316.

Llegir Els testaments, significa sentir els batecs del món. Constatar, lamentablement, com el pas del temps no introdueix millores polítiques i socials significatives, ans el contrari, els problemes antics segueixen presents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s