Basat en una història real, Delphine De Vigan

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

A Basat en una història real, Premi Renaudot i Premi Goncourt des Lycéens, Delphine de Vigan s’aventura en un thriller psicològic, protagonitzat per dues dones, tot fent d’equilibrista per la fina línia que separa la realitat de la ficció.

La narradora és una novel·lista anomenada Delphine de Vigan. L’èxit del seu llibre anterior, una obra autobiogràfica sobre la seva mare, l’ha immers en un estat de dubtes i d’inseguretat que li impedeix escriure una sola línia.

Una tarda, la novel·lista es troba amb una dona inquietant que treballa de negre, escrivint biografies de personatges cèlebres. Mentre que Delphine rep cartes anònimes amenaçadores, L. desenvolupa una relació obsessiva amb l’escriptora. A mesura que avancem, la tensió s’intensifica fins a un maquiavel·lisme psicològic digne de Stephen King.

Després de l’èxit de Res no s’oposa a la nit, Delphine de Vigan torna amb un llibre pertorbador i d’una intel·ligència formidable; una esplèndida immersió en el cor d’una època, l’actual, fascinada per la Veritat i la Realitat.

Edicions 62.- 352 pàgines.- Traductor: Oriol Sánchez Vaqué

Apunts de lectura

Després de la publicació de la seva última novel·la, la narradora, anomenada Delphine va deixar d’escriure. En primera persona, narra el seu bloqueig creatiu, una espècie del síndrome del treballador cremat (burnout). Un dels factors que hi incideixen són les cartes anònimes que l’acusen d’haver fet molt de mal a la seva família en la seva novel·la anterior d’un gran contingut biogràfic.

“Ara ho puc admetre; l’escriptura, que m`havia ocupat des de feia tant de temps, que m’havia transformat tan profundament l’existència i m’era valuosa, m’aterria”. Pàg. 10.

No era por, era terror, davant la pàgina en blanc.

Des del primer moment, el lector entra en el joc de la narradora que es fusiona amb l’autora: ficció, auto ficció, realitat, autobiografia, ….?.

Després d’haver parit una obra, l’ofici d’escriptor/a ja comporta normalment un cicle cronològic d’espera fins a la nova creació, un període de latència, d’incubació… Però en el cas de la narradora Delphine hi ha una raó especial:

“…vaig conèixer la L. Ara sé que la L. és l’única raó de la meva impotència. I que els dos anys en què vam estar lligades van estar a punt de fer-me callar per sempre.”

Amb aquest anunciat, a manera d’introducció s’inicia la trama de la novel.la en tres etapes: SEDUCCIÓ, DEPRESSIÓ I TRAÏCIÓ. Una trama configurada com un thriller psicològic.

El lector és testimoni del procés de dominació de L. sobre la vida de Delphine. Recorda el procés de dominació de la novel.la El servent ( Robin Maugham) en la qual al final el dominador i el dominant intercanvien funcions.

La bastida de la intriga es va coent a foc lent a mesura que el procés d’una amistat creixent entre la L. i la Delphine es va consolidant.

En paral·lel, la novel·la narra la subjectivitat de la narradora, en tant que escriptora i en tant que persona.

En tant que escriptora, la relació amb L. és centrada en el debat sobre la literatura en el qual l’amiga gairebé assetja Delphine en considerar que la nova novel·la ha d’estar impregnada de realitat més que no pas de ficció. Considera que és el que vol la gent, més que no pas un èxit editorial, és una qüestió basada en el principi de fidelitat vers el lector.

“No t’equivoquis de batalla, Delphine…Els lectors volen saber quina carn hi ha al farcit, si hi ha colorants, conservants, emulsionants o espesseïdors. I a partir d’ara el deure de la literatura és jugar net. Els teus llibres no han de deixar mai d’interrogar els teus records, les teves creences, les teves desconfiances, la teva por…” Pàg. 143.

En tant que persona, la narradora Delphine està seduïda per L. L’admira per moltes raons: per l’aparença física impecable, per la resposta segura en situacions conflictives, per la sofisticació, per l’eficiència en el treball, una dona que desperta admiració…

De manera gradual i metòdica, L. va desplegant la seva estratègia de domini sobre Delphine la qual es troba en un moment de puntual vulnerabilitat: els fills han marxat de casa, el seu company sempre està de viatge a l’estranger, el bloqueig com a escriptora després d’un gran èxit editorial, etc.. De mica en mica, la va aïllant separant-la d’amics i familiars.

“Havia passat un any, sí, un any sencer d’ençà d’aquell trajecte, i jo no havia fet res. Ara era incapaç d’estar-me asseguda davant l’ordinador, d’obrir un document Word, de respondre un correu, incapaç d’agafar un bolígraf…En resum, havia perdut el control de les aptituds elementals requerides per a l’exercici de la meva activitat.”. Pàg. 256.

Un altre aspecte a destacar és que la novel·la conté una altra novel·la, la que finalment Delphine aconsegueix dissenyar. És una novel·la embastada a punt de ser escrita i que entra de ple en el debat sobre la ficció i la realitat en literatura. Aquí l’autora porta el joc fins a l’extrem d’arrissar el ris. Què passa quan allò que té aparença de realitat, perquè ens ho han explicat emotivament, resulta que forma part d’una història narrada en una obra literària?.

La narradora pren postura davant el seu públic:

“I llavors vaig intentar dir (…)  fins a quin punt em semblava inaccessible la realitat. Vaig provar d’explicar aquella idea en què insistia contínuament, segons la qual, independentment del que escrigués, ens trobàvem en la ficció.” Pàg 326.

Arriba el punt final, la paraula FI amb “asterisc” tal com la narradora manifesta que li agraden els finals de les novel·les. Però i que sabem de L.? Què se’n ha fet?. Què l’ha motivat a actuar seduint i dominant  Delphine?. Potser l’ha posseït  la gelosia en tant que escriptora que no ha signat mai cap llibre per la seva condició de “negre” dedicada a escriure autobiografies de famosos per encàrrec ?.

Basat en una història real, un thriller psicològic farcit de reflexions sobre la literatura i l’ofici d’escriptor amb una intriga galopant que ens atrapa fins el final.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s