La línea de la belleza, Alan Hollinghurst

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Nick tiene veinte años y se ha graduado en Oxford. Está escribiendo su tesis sobre Henry James, y abandona la provincia para irse a vivir a Londres, a casa de Toby Fedden, su mejor amigo y compañero de estudios. El joven está fascinado por la inalcanzable belleza de Toby, que es insistentemente heterosexual, pero también por el encanto de todos los Fedden, un encanto hecho de dinero, de clase, de cultura y de un saber vivir sin prejuicios, tan diferente de los modos de la conservadora clase media de donde procede Nick. Y no porque la familia Fedden sea de izquierdas: Gerald, el padre, es un político en alza en el gobierno de Margaret Thatcher; Rachel, la madre, es una Kessler, hija de una familia judía de las altas finanzas y hermana del barón de Hawkeswood.

Es el verano de 1983, y Nick, ingenuo y cortesano como un personaje de Henry James, se implicará cada vez más en el mundo de los Fedden, en esa Inglaterra de fiestas interminables y euforia económica, donde todo parece posible. Y la espléndida, suntuosa novela de Alan Hollinghurst se abre ante el lector como un vasto retablo de la era thatcheriana, visto, vivido y contado por un joven testigo inteligente y cándidamente arribista, a la vez crítico y seducido. Pero La línea de la belleza es también el relato de la entrada en la vida de una generación, la crónica de una educación sentimental, la elegía intensa e irónica de un fugaz paraíso que ya comenzaba a desvanecerse.

La línea de la belleza se ha hecho acreedora al Man Booker Prize, el más codiciado de los premios literarios británicos. Al dar lectura al fallo del jurado, su presidente, Chris Smith, ex ministro de Cultura, ha dicho, entre otras cosas, que era una novela emocionante, que trataba a fondo el tema del thatcherismo, y que nunca la búsqueda de la belleza, del amor y del sexo había sido descrita de manera tan exquisita.

«Si La biblioteca de la piscina era la novela de la fiesta, en La línea de la belleza encontramos también la inevitable resaca. El sida, que jamás aparecía en la primera, arroja ya su sombra ominosa sobre la narración en la segunda. En esta novela, a la urgencia sexual se antepone una aguda y muy inteligente observación de la sociedad, y el contexto político siempre está presente» (Alfred Hickling, The Guardian).

«La mejor novela de un autor que había puesto el listón muy alto con sus tres magníficas novelas anteriores. Una obra notable, no sólo por la amplitud de su ambición, sino también por la inteligencia de su observación, y la precisión y elegancia de su escritura» (Anthony Quinn, The New York Times).

«A Hollinghurst le interesa el abanico de posibilidades que surge de la libertad de sus protagonistas en el mundo. Le gusta el drama del deseo sexual, y lo trata con tal ternura y seriedad que es imposible que no aparezca el elemento cómico. Pero sus libros también se ocupan de la Historia, la conciencia, el arte, Inglaterra y el ritmo de la lengua, y por eso es único entre sus contemporáneos» (Colm Tóibín, The New York Review of Books).

«Hollinghurst es un estilista cuya mirada maliciosa y cruel no cesa de asombrarnos; es un retratista maravilloso, que encadena escenas magistrales con una maestría notable. La línea de la belleza es una de las grandes novelas británicas de los últimos años, y un homenaje feroz al gran maestro, a Henry James» (Alexandre Fillon, Livres Hebdo).

Editorial Anagrama.- 584 pàgines.- traducció: Jaime Zulaika

Apunts de lectura

La novel.la es divideix en tres parts que tenen lloc al llarg de quatre anys en la vida de Nick Guest, un universitari d’Oxford que està hostatjat temporalment a la luxosa mansió del seu amic Toby.

La primera part ,1983, té lloc quan Nick es trasllada a la casa dels Fedden. Els pares de Toby permeten que Nick es quedi a casa tot exhortant-lo que tingui cura de la germana petita Catherine, afectada d’un trastorn psíquic. La relació entre Nick i Catherine esdevindrà una relació d’amics, sincera i solidària, de manera que ella serà l’única que compartirà els avatars derivats de la condició homosexual de Nick. És en aquest marc compartit quan Nick té la seva primera relació homosexual.

“Sin embargo –dijo Gerald-, para nosotros ha sido estupendo que estuvieses aquí para cuidar de la “Gata que anda sola”. Pàg. 36. 

La segona part té lloc durant 1986 quan Nick,  que encara viu a casa dels Fedden té una altra aventura sexual amb un company de classe d’Oxford, Wani Ouradi, fill d’una adinerada família libanesa. Wani introdueix Nick en el món de la cocaïna així com en el món del luxe, regals cars, un cotxe, etc. Com a contraprestació Nick l’ajuda a editar una revista d’art. Catherine és l’única que sap de la relació amorosa entre Nick i Wani.

La tercera part (1987), planteja el desenllaç del que seria un esquema clàssic de novel.la. Diversos factors convergeixen en una crisi l’epicentre de la qual serà la família Fedden, però que directe o indirectament afectaran Nick, l’eslavó feble.  Eleccions, el SIDA, escàndols d’infidelitats matrimonials, corrupció financera, etc. L’homosexualitat de Nick, que encara viu a casa de Toby, és utilitzada com una maniobra de distracció del veritable escàndol de corrupció i malversació de fons.

Nick, fill d’un modest antiquari, és el centre de consciència de la novel·la, un observador privilegiat sobre la vida de les classes dominants britàniques. Durant quatre anys, seguim els avatars de la vida privada d’un personatge des de la  fi de l’etapa d’estudiant fins a la sotragada de la vida adulta.

Són els 80 i sembla que l’homosexualitat ja no és un tabú. Nick ha sortit de l’armari i sembla que tothom ho ha acceptat amb la major naturalitat, però això només són les aparences.

“La Línia de la Belleza” construeix un retrat de la hipocresia d’una època, respecte no només la sexualitat sinó també les diferències de classe i el racisme.

Retrata les mesquineses d’una classe social amb un to satíric i també humorístic. La hipocresia del polític conservador, Gerald, que dispensa un paternalisme i un menyspreu vers els votants del seu districte.

Nick és un intrús social dins la mansió de les classes dominants, així el consideren i especialment ho pateix quan rep petites discriminacions. Altrament, sofreix la contradicció  del desclassament social que el porta a sentir vergonya dels seus pares i dels seus orígens humils.

“La Línea de la Belleza” és una crítica social terriblement dura i cruel, encara que no per això exempta d’humor. Per exemple, l’escena del ball de Nick amb Margaret Thatcher, la primera ministra arrambant un homosexual sense saber-ho.

Es tracta d’una novel·la històrica que retrata el thatcherisme, quan estava desmantellant l’estat del benestar, des d’un observatori privilegiat:  l’interior d’una família conservadora. També narra l’inici de la plaga de VIH a Anglaterra, el seu tractament social i mediàtic, la seva estigmatització i la seva aparent normalització . El SIDA va destapar amb dramatisme la doble moral social respecte a l’homosexualitat, especialment dins del món polític conservador. 

Quina és la línia de bellesa que es dibuixa al costat del protagonista? Nick està fent la seva tesi universitària sobre Henry James i està fascinat per bellesa que es respira a la mansió dels Fedden a causa de l’exuberant riquesa, una extensa i selecta pinacoteca, fastuoses festes regades amb bons vins i menjars, cases de vacances, coneixença d’influents polítics i empresaris, els plaers de la cocaïna, la satisfacció de les seves pulsions sexuals a través de bells amants, una vida d’esteta viscuda satisfactòriament i plena, un treball d’editor d’una revista d’art amb tots els recursos econòmics als seu abast,…

“La línia de belleza”, és també és una novel·la d’iniciació, sobre el descobriment del sexe, sobre l’amistat, fer-se adult, sofrir frustracions i decepcions de qui menys esperes, i encarar-se amb una mort prematura com la del SIDA.

“Era una emoción sorprendente; una especie de terror, compuesto de emociones de cada etapa de su corta vida, emancipación, morriña, envidia y compasión de sí mismo; pero pensó que esta compasión  formaba parte  de una piedad más amplia.  Era un amor al mundo increiblemente incondicional”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s