Pornografia, Witold Gombrowicz

Sinopsi

Pornografia té el seu origen en la grandiosa Ferdydurke, escrita vint anys abans, i és, en paraules del propi Gombrowicz, «una novel·la metafísica-sensual». No en va la seva literatura està considerada una joia estel·lar en l’univers de les lletres excèntriques del segle XX.

Exteriorment, “pornografia” és una paròdia, o més aviat un divertidíssim joc de paròdies que, com les capsetes xineses, s’imbriquen unes en altres. Paròdia, en primer lloc, de la tradicional novel·la vuitcentista ambientada en una finca aristocràtica (ambient que resulta grotescament deformat al situar-lo en la Polònia de 1943, entre ocupants alemanys, guerrillers, i una general criminalitat insensata), i paròdia sobretot de la fascinació que la literatura sent per l’erotisme, i en particular pel vacil·lant erotisme adolescent. Bateguen en aquesta novel·la alguns dels temes més profunds de l’audaç Gombrowicz: la fascinació per la joventut (pel revulsiu que representa per a tot home madur la temptació d’abdicar la seva maduresa); el tema existencialista de la «mirada de ‘l’altre” que ens deforma i crea de nou a cada instant; les relacions de l’individu amb la seva pàtria, i en general amb tota forma de col·lectivitat en què es trobi immers; etc.

Edicions 62 – (1986).-  (descatalogat) 200 pàgines.- Traducció: Dorota Szmidt

Seix Barral.- (versió castellana).- 224 Pàg. Traducció: Gabriel Ferrater.

Apunts de lectura

Pornografia, va ser publicada per primera vegada en època franquista amb el títol de “La seducción” (1968).

En el prefaci, l’autor manifesta el propòsit de Pornografia:

“L’home, ja ho sabem, tendeix a l’absolut. Cap a la plenitud. Cap a la veritat, cap a Déu, cap a la maduresa total…Assolir-ho tot, realitzar-se enterament –aquest és el seu imperatiu.

Doncs bé, en Pornografia es manifesta, em penso, un altre propòsit de l’home, més secret sens dubte, il·legal d’alguna manera: la seva necessitat de l’Inacabat…de la Imperfecció…de la Inferioritat…de la joventut.”.

I, tal com el mateix autor assenyala, Pornografia és: ““La novel.la de dos senyors que van de baixa i una parella d’adolescents: una novel.la sensual i metafísica. Quina vergonya!”

Es tracta de subratllar la confrontació entre allò madur-adult i allò immadur-adolescent. La joventut és la inferioritat; la joventut és la bellesa; la joventut és la llibertat, una  identitat rebel. Davant la joventut, els adults són covards, sense energia. La joventut és capaç de passar, en un moment, d’allò moral a allò immoral. Tot plegat, la joventut fascina la maduresa.

Pornografia” seria una reflexió sobre l’home madur que ha de recórrer a la bellesa de la pornografia que es troba essencialment en la joventut. Talment com si cerqués una nova font de poesia, de bellesa. És una reflexió estètica-filosòfica d’una transcendència que a la novel.la esdevé tràgica. Una mena de joc amb dos bàndols: el vells i els joves.

El narrador és l’autor que acompanyat pel seu amic Fryderyk, l’autèntic protagonista, visiten la casa d’uns coneguts situada en el món rural polonès. Aquest és l’escenari de la novel.la amb el teló de fons de la Segona Guerra Mundial.

Henia i Karol són dos joves adolescents, setze anys, amics de tota la vida que semblen fets un per l’altre, salta a la vista, però ells no ho saben. La ineptitud de l’edat no els deixa ser-ne conscients. Els dos visitants vells, Fryderyk i Gombrowicz, atrets per la pornografia juvenil que desprèn la relació dels dos joves, es proposen ajudar-los a realitzar-se sexualment. En el marc de guerra, el propòsit dels dos vells encara va més enllà: induir els joves a la violència també podria formar part del joc de la seducció, sensual, pornogràfica.

Aquest seria l’argument de la novel.la, però la trama planteja altres reflexions.

L’escriptor Vila-Matas, assenyala que:

“…lo que más cuenta es la reflexión de fondo, lo que se pasa Gombrowicz toda la novela diciendo o pensando: que tal vez el hombre maduro, seducido para siempre por el joven que ha sido o el joven que ve a su lado, seducido y sometido por este joven, procura refugiarse en los brazos de una mujer que le proteja: se refugia, pues, en la debilidad, en su angustia y búsqueda difícil de la inmadurez asesinada por su plúmbea aunque poderosa madurez. De ser así, la mujer representaría la juventud para el hombre maduro. Cada día nos llegan noticias de estos movimientos, muy comunes en la vida cotidiana. No hay día en que no nos enteremos de que cierto maduro, para combatir su madurez, ha cambiado de mujer, ha buscado a una más joven.”  (Revista de libros -2002-).

El vell, en la seva maduresa, cerca la seva salvació en apel·lar  la joventut, a la possibilitat de tornar a viure la joventut perduda.

En el procés de manipulació dels dos joves per part dels dos vells el que porta la iniciativa en tot moment és el personatge Fryderyk que progressivament es va convertint en el director d’escena. Una metàfora teatral d’un director que manipula els actors per tal que el dos joves executin els seus propòsits.

“I sabia que el pecat no els enlletgiria, al contrari, la joventut i la frescor es potenciarien unides amb nosaltres tornant-se negres, arrossegades en la podridura per les nostres mans passades. Sí¡ Jo  ho sabia¡ Ja n’hi havia prou de joventut dòcil i ordinàriament graciosa – aquí es tractava de crear una altra joventut, tràgicament penetrada per nosaltres, els madurs”. Pàg. 138

El narrador es converteix en un observador i en un relator de les seves sensacions visuals així com també en un emissor de reflexions diverses. Pensa en veu alta i es pregunta si la seva concupiscència, allò que ell sent respecte a l’atracció que hi ha entre Henia i  Karol, també ho senten els altres adults. Especialment el seu amic Fryderyk.

“…jo, Gombrowicz, vaig córrer darrera d’aquell foc follet, com darrera d’un esquer –Però, que sabia Fryderyk? La necessitat d’esbrinar si ell ho sabia, què sabia, què pensava, què s’imaginava, es va convertir en el meu turment….” Pàg. 55

Quan els dos amics sincronitzen les seves accions, la novel.la dona un tomb decisiu. La morbositat dels dos vells trastoca la realitat i no només la dels dos joves.

En el  discurs de Gombrowicz , l’adult fuig de la seva maduresa i cerca en la joventut  un refugi de bellesa.

“La humanitat després de la trentena entra en l’horror. Tota la bellesa es trobava de l’altra banda, de la banda de la joventut. Jo, un home, no podia buscar refugi  en els meus col·legues, homes, perquè em repugnaven. I m’empenyien cap allò altre !”. Pàg. 186.

La seva posició de prepotència li permet manipular els joves i immadurs actors. La joventut, però, també busca l’adult talment com si volgués reivindicar la seva utilitat, la seva complicitat.

“Vaig mirar la nostra parelleta. Somreien. Com sempre somriu la joventut quan resulta difícil sortir d’una situació complicada. I durant un segon, ells i nosaltres, dins la nostra catàstrofe, ens miràrem als ulls”. Pàg. 196.

Pornografia, sorprèn per la seva lògica, el seu discurs singular, la seva extravagància, pel seu to absurd i heterodox. Tot plegat forma part de la singular obra literària de Gombrowicz , del seu discurs filosòfic, controvertit però coherent.   

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s