Un lloc anomenat Antany, Olga Tokarczuk

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Són diverses generacions les que lluiten per la felicitat a l’Antany, un indret fictici i mític al cor de Polònia, en aquesta enlluernadora novel·la en què realitat i màgia es fonen per crear un univers literari bell i esborronador. La Gran Guerra, sota les banderes del tsar; l’ocupació nazi i després la soviètica durant la Segona Guerra Mundial; el règim comunista, la corrupció i el pes de la dictadura… El pas de la història deixa sentir els seus efectes en els habitants de l’Antany i les seves vides. I els horrors i la il·lusió de felicitat del segle xx s’encarnen en un trencadís de personatges inoblidables i les seves històries entrecreuades, narrades en una construcció prodigiosa que ens fa passar dels anhels més profunds a l’humil mecanisme d’un molinet de cafè, dels deliris massa humans al silenci del miceli sota el bosc humit, mentre la modernitat avança inexorable sobre un món que semblava immune al pas del temps.

Un lloc anomenant Antany va rebre el premi de la fundació Koscielski l’any 1997, que va establir Olga Tokarczuk com una de les veus capdavanteres de les lletres poloneses i la va donar a conèixer internacionalment. Ha estat traduït a nombroses llengües i actualment és considerat un clàssic europeu.

Editorial Proa.- 320 pàgines.- Traducció d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirski

Apunts de lectura

“Un lloc anomenat Antany”, un microcosmos al·legòric i metafòric habitat per una coral de personatges cadascun dels quals representa una actitud existencial.

L’estructura narrativa està formada per capítols curts i cada un relata els esdeveniments d’un personatge en un moment concret: EL TEMPS DE… Entenem per personatges les persones, els llocs, les coses, etc. Antany esdevé un escenari i cada capítol indica  l’entrada d’un actor, talment como si fos una obra de teatre.  Si sumem totes les entrades tindrem una representació que abasta un segle d’història, des de la Primera Guerra Mundial, la invasió nazi, la Segona Guerra Mundial, la invasió soviètica, fins els nostres dies. Conflictes, relacions, històries de vida, morts,…Una representació que també inclou animals, vegetals, morts, llocs, rius, el bosc, Déu, etc…

A “Un lloc anomenat Antany”, hi ha un aplec de reflexions, sobre la filosofia de l’existència, també teològiques sobre Déu, sobre la mort, sobre el nazisme i la neteja ètnica, etc.

“I en Pawel es va adonar que, aquella nit d’insomni i de ressaca, contemplava amb impotència el naixement de la seva mort. Que ja havien tocat les dotze de la seva vida i que, d’ara endavant, a poc a poc, amb astúcia i a la callada, s’aniria apropant el crepuscle,” Pàg. 219.

El tema del temps, el pas del temps, és un dels discursos centrals de la novel.la. S’hi  dedica tot un capítol el personatge del qual és un gos : EL TEMPS DE LA NINA.

“El temps dels animals és el present” Pag. 268

“ L’home involucra el temps en el seu patiment. Pateix a causa del passat i estén el patiment cap al futur. D’aquesta manera crea la desesperació. La nina pateix només ara i aquí” Pàg. 269

“L’essencial no es pot veure amb els ulls”, deia el Petit Príncep de Saint Exupéry i en aquest sentit la novel.la empra recursos narratius d’allò que se’n diu realisme màgic, conjugar realitat, somni i màgia.

“L’Antany està situat a la riba dels dos rius, i també a la d’aquest tercer, que és fruit del seu desig mutu. El riu que neix de la unió del Negre amb el Blancoi vora el molí  es diu Riu i, més endavant, s’escola tranquil i satisfet.” Pàg. 7

També hi trobem metàfores com la del molinet de moldre cafè. Una eina útil que passa de ma en ma durant diverses generacions.

 “I potser el molinet estimat de la Misia és la pedra angular d’allò que es diu l’Antany”.

La natura i el bosc, en el capítol d’ELTEMPS DEL MICELI,  formen part del discurs sobre la disjuntiva de la vida, optar per la superficialitat o bé pel coneixement i la curiositat.

A la novel.la no proliferen les notes d’alegria, més aviat domina el fred i la tristor, per això destaca quan hi ha alguna nota d’humor i ironia.

“Com que Déu llegia els pensaments d’en Kurt com si fossin un mapa i acostumava a complir-ne tots els desitjos, li va concedir la gràcia de quedar-se a l’Antany per sempre. Li va destinar una d’aquelles bales perdudes i atzaroses que -com diuen- va a la bona de Déu.” .Pàg. 149

Un lloc anomenat Antany, un excel·lent tapís teixit en base a moltes històries de vida i que conformen un relat coral sobre la vida i la naturalesa humana en un escenari històric.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s