La edad del desconsuelo, Jane Smiley

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

«Nunca más volveré a ser feliz», musita Dana en el asiento trasero del coche familiar, sin reparar en que piensa en voz alta. Al oírlo, Dave, su marido, siente que ambos están a punto de perder todo aquello que una vez desearon: sus años de apacible matrimonio, tres hijas, la próspera clínica dental que comparten. Ahora Dave está convencido de que Dana se ha enamorado de otro hombre y, de manera inesperada, decide que la mejor manera de salvar su relación es evitar que su esposa descubra que él lo sabe.

En La edad del desconsuelo, Jane Smiley narra con asombrosa autenticidad los ritmos de lo cotidiano y cómo de pronto se ven sacudidos por una emoción inesperada, dando lugar a situaciones tragicómicas y a una demoledora meditación sobre la vida en pareja, la pérdida y la infelicidad. Citada por Jonathan Franzen como una de sus obras favoritas, La edad del desconsuelo es una novela emotiva y absorbente, tan divertida como triste, un poderoso retrato de la intimidad familiar, el miedo a perder al ser amado y la vulnerabilidad de amar.

Editorial sextopiso.- 120 pàgines.- Traductor: Francisco González López

Apunts de lectura

La crisi dels 40 anys és un mite? A la novel.la el plantejament és als 35 anys, una parella amb una antiguitat de 10 anys, tres filles, una situació econòmica benestant,,… Pare políticament correcte pel que fa a compartir les feines de casa.

Novel.la curta. Cinc personatges, el matrimoni i les tres filles. El narrador és el pare, el qual en primera persona focalitza el relat en la seva pròpia percepció d’allò que està passant a la seva família, millor dit d’allò que ell sent que passa. Amb això ja estem dient que el relat només mostra la punta de l’iceberg. La novel.la no és en cap cas una exposició de les causes que poden provocar la crisi matrimonial. No és una anàlisi psicològica documentada. Però sí que es visualitzen les crestes de l’iceberg i sobre les quals el lector n’ha de fer la seva pròpia composició.

La nostàlgia del temps passat? La parella es va conèixer a la universitat.

Què he fet de la meva vida? Cap a on la podria redirigir?. La parella han muntat la seva pròpia consulta d’odontologia aconseguint  una exitosa carrera professional.

Una insatisfacció profunda instal·lats en la rutina de la zona còmoda?.  Nenes, escola, feina, casa, nenes….una rutina assumida. Cap de setmana a la segona residència…

Tensió familiar en pujar  les tres nenes, un infern quotidià?. Maternitat feliç i emocionant, malgrat passar moltes dificultats en cada embaràs. Tres filles encantadores.

Però, com diu el narrador en la rutina més plàcida i serena a vegades passen coses.

“Dana dijo:

Nunca más volveré a ser feliz.

Observé su rostro en el espejo retrovisor. Dana estaba mirando por la ventana y lo habia dicho en serio. Quizá ni siquiera se habia dado cuenta de que lo había dicho en voz alta. Dejé que la luz de los faros me guiara i no dije ni mu.” Pàg. 25 .

Sobtadament pot saltar el conflicte. Quin conflicte? . El narrador, el marit, a partir d’aquest punt d’inflexió cau en un laberint de dubtes, d’incerteses, amenaces, però només insinuades. La novel.la entra en una espiral d’intriga moderada i pausada. La rutina quotidiana de la vida de la parella amb les tres filles continua endavant. Escoles, malalties, anècdotes i esdeveniments. Mentre les reflexions del marit no paren de donar voltes a la situació, als canvis que sent.

“Me he dado cuenta de que el vínculo matrimonial vuelve todos los actos comunicativos más descafeinados, los lleva a un irónico término medio en el que el marido y mujer se encuentran más cómodos, con buen humor, haciendo que todo sea más prosaico”- Pàg. 27.

La crisi matrimonial que s’hi planteja en cap moment té un to tràgic, però això no vol dir que no sigui desesperant per part del narrador. Ens movem en el camp de les suposicions, ja que el marit explícitament no ho vol plantejar obertament. Més aviat defuig les possibles temptacions que el problema es plantegi. És la por de perdre la família?. És que Dana s’ha enamorat d’un altre home?. Què està passant?.

La edad del desconsuelo, una història familiar, rutinària, confortable, plàcida, que amaga una crisi matrimonial soterrada. La vida, la modernitat líquida dels temps actuals planteja canvis constants, fluïdesa, flexibilitat, etc. característiques fonamentals de les nostres rutines diàries.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s