El silenci, Don DeLillo

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Any 2022: en Jim i la Tessa viatgen a casa d’uns amics a Nova York. Durant la maniobra d’aterratge, l’avió té un accident, i tot i que ningú pateix ferides greus, la parella es troba amb una escena increïble: una apagada d’energia ha deixat el mon sencer en un estat de pausa, sense telèfons, sense pantalles; on abans hi havia llum, ara hi ha foscor; on abans regnava el soroll, ara tot és silenci. Sense mitjans de transport operatius, es veuen obligats a caminar per uns carrers deserts.

Un cop a casa dels amics, junts intenten entendre què ha passat i fins a quin punt el mon que tots coneixíem ha canviat, tant les certeses a les quals ens aferràvem com a societat com l’enemic, que ha passat de ser quelcom real i tangible (una guerra, una bomba) a ser una amenaça invisible, on les epidèmies de nous virus conviuen amb ciberatacs i criptomonedes.

Don deLillo reprèn en aquesta novel.la algunes qüestions centrals de la seva obra –la dificultat per comunicar-nos, el posthumanisme, la tecnologia-, i captura de forma magistral el moment de crisi i de canvi de paradigma en què ens trobem.

«No hi ha cap novel·lista nord-americà que escrigui més bé que Don DeLillo. Els seus llibres són una lectura imprescindible per tothom que vulgui comprendre què significa estar viu a finals del segle XX.» Paul Auster .

Edicions 62.- 112 Pàgines.- Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Apunts de lectura

La novel.la va ser escrita abans de la crisi de la pandèmia del coronavirus de manera que ara accentuaria el sentiment d’apocalipsi real.

La història té lloc el 2022. Jim i la seva dona, Tessa, volen de retorn cap a casa a Nova York després d’unes vacances a París. La narració recrea amb versemblança allò que molts hem viscut atents a les pantalles d’informació: velocitat, hora d’arribada, temps, etc… Sempre amb més o menys angoixa. De sobte, una turbulència sacseja fort l’avió…

En el mateix moment,  en un apartament de Nova York, Diane i Max esperen que arribin els seus amics de París per a veure conjuntament a la tele el partit de l’any de la Super Bowl. També hi ha Martin, un dels antics estudiants de física de Diane.

Tot just comença el partit , la pantalla del televisor queda en blanc. Apagada general d’electricitat. Els telèfons, els mòbils, els ordinadors, tots els estris tecnològics estan morts. Que ha passat?, Un atac del govern xinès, un atemptat terrorista, una avaria,…?

És possible que estem davant de la tercera guerra mundial?. No ho saben i tampoc tenen la manera de saber-ho, les interconnexions s’han interromput.

Encapçala la novel.la una cita d’Albert Einstein referida a l’amenaça d’una guerra nuclear davant la proliferació de les armes de destrucció massiva:

 “No sé amb quines armes es lluitarà la Tercera Guerra Mundial, però la Quarta es farà amb pals i pedres “.

El desastre provocat per una apagada general d’electricitat ja no és cap ficció. L’apagada a Nova York de 1977 va durar 25 hores i va provocar nombrosos desordres públics, saquejos i situacions de pànic.

La novel.la de DeLillo planteja el fet que el perill més imminent pot venir del col·lapse de les nostres vides cada vegada més digitals. Què passa quan les nostres pantalles queden en blanc i totes les interconnexions desapareixen?.

Què passa en aquest apartament on hi ha reunits en Max i la Diane,  en Martin i finalment la parella d’en Jim i la Tessa supervivents d’un accident aeri?

Cada personatge reacciona al que passa a la seva manera. L’estructura narrativa deixa que cada personatge tingui la seva pròpia secció per tal d’expressar-se.

Així la Tessa manifesta:

“És natural, en un moment així, estar parlant en termes filosòfics, com hem fet alguns del presents? Menjar, un sostre, amics, i estirar la cadena si és possible?. Cuidar-nos de les coses físiques més senzilles. Tocar, sentir, mossegar, mastegar. El cos té un cervell propi”. Pàg. 103.

Així en Martin, professor de física nuclear, recorda la cita d’Einstein del 1912, i després afegeix:

“El món és tot, l’individu res. Ho entenem tots això?. Pàg. 105.

Ningú sap el que passa. Només que la tecnologia ha desaparegut, les pantalles digitals en blanc i no hi ha interconnexió possible amb el món. Moltes preguntes i cap resposta. Què som ara? Què serà de nosaltres, què ens espera?. Aquestes reflexions i moltes més són les que els lectors ens fem després de llegir aquesta novel.la breu.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s