La nit de l’oracle, Paul Auster

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En plena convalescència, després d’una malaltia que l’ha portat fins a les portes de la mort, el novel·lista Sidney Orr entra en una papereria de Brooklyn i en surt amb un quadern de color blau. Fascinat per aquest quadern, Orr es veurà dominat per una febre creadora que desembocarà en una sèrie de successos desconcertants.

La nit de l’oracle és una obra enigmàtica que es pot llegir com una història de por, però sense mals esperits, només amb personatges de carn i ossos que vaguen per la realitat quotidiana. Una manifestació d’enginy narratiu que confirma Paul Auster com un dels novel·listes més originals dels nostres temps.

Edicions 62 (El balanci. Edició 2004).- 191 pagines.-Traductor: Albert Nolla Cabellos

Apunts de lectura

La nit de l’oracle és un autèntic tauler de l’escriptor. Una novel.la amb una reflexió sobre l’art d’escriure, sobre l’ofici d’escriptor. Literatura sobre la literatura.

Una novel.la dins una novel.la amb la coexistència d’altres textos:  la novel.la que està escrivint Sydney, el narrador; la inspiració en una història continguda en El Falcó Maltés de Dashiel Hammett; el manuscrit de Sylvia Maxwell titulat La nit de l’oracle; el guió de cinema que escriu Sydney;  la referència a La màquina del temps de H. G. Wells; el manuscrit de l’amic del narrador, John Trause (L’imperi dels ossos); el poema sobre el nen ofegat; El laberint dels somnis, biografia de John Trause, escrita por James Gillespie.

La novel.la desenvolupa diverses manifestacions narratives. En alguns casos intercal.la a peu de pàgina i en lletra diferent notes del narrador referides a dades biogràfiques, a informació sobre el procés creatiu, etc.  Talment com si fos un contrapunt a la ficció i apunts de realitat.

També tracta sobre l’ofici d’escriure, sobre les tècniques narratives i el procés de creació.

“En aquest punt només tenia una idea molt vaga del que volia que fos La nit de l’oracle, només els primers traços vacil·lants d’un esbós. Tor el que feia referència a la trama encara s’havia de definir, però sabia que havia de ser una breu novel.la filosòfica sobre la predicció del futur, una faula sobre el temps” Pàg. 54.

El narrador és en primera o tercera persona segons si es tracta del narrador principal  o bé la veu del narrador de la novel.la que està escrivint el narrador principal.

Auster també juga amb el temps narratiu. Així la història que s’hi narra és una reflexió retrospectiva de vint anys abans del moment en que ho escriu. I ho deixa molt evident en remarcar expressament la data de la setmana durant la qual passen els fets que s’hi narren:

“El matí en qüestió -el 18 de setembre del 1982- vaig sortir de casa entre dos quarts de deu i les deu.” Pàg. 8.

És una constant en les novel·les de Paul Auster les reflexions sobre ficció i realitat, una barrera que sovint es difumina fins a desaparèixer. En la nit de l’oracle, fins i tot va més enllà en plantejar el tema de la imaginació i la realitat, quan planteja que les pròpies paraules poden ser premonitòries de successos reals en el futur. En aquesta línia s’esmenta el manuscrit de “L’Imperi dels ossos”, que l’amic del narrador, John, va escriure de jove. Tracta d’un triangle amorós on la dona fuig amb el millor amic del marit. Com si John hagués previst el futur, i a l’escriure-ho, l’hagués convocat.

Un altre tema recurrent a les novel·les de Paul Auster és l’atzar. El món és governat per la sort. L’atzar és un recurs narratiu i pel  que sembla forma part de la filosofia de l’autor. L’atzar és un factor que actua en gairebé totes  les diferents històries que s’hi narren, des del primer moment:

“Normalment anava a passejar cap el nord, però aquell matí em vaig dirigir cap al sud”  (8).

La història de la novel.la seria la d’un escriptor que vint anys després de patir una greu malaltia narra els seus avatars de la seva vida durant una setmana fins que la seva dona cau greument malalta a l’hospital. D’aquesta manera s’obre i tanca el cicle narratiu.

Pel que fa a la trama, els eixos centrals de la novel.la serien per un costat el pas del temps. El passat biogràfic del narrador a partir del moment que supera la seva malaltia gràcies a la creació literària que actua com una catarsi curadora. També sobre les ombres que planegen sobre el passat de la dona del narrador, la Grace.

“Havia d’haver una història darrere dels desconcertants canvis d’humor de Grace, de les seves llàgrimes i els seus enigmàtiques paraules, de la seva desaparició dimecres a la nit..”.

L’altre eix central de la trama és la reflexió sobre l’ofici d’escriure. La conjugació realitat i ficció. També sobre les pròpies eines de l’escriptura: l’estilogràfica i sobretot el quadern blau que actua com un talismà en esperonar la força creadora del narrador.  

 “..i en l’onada de felicitat que em va envair en instal·lar-me de nou a l’escriptori vaig decidir celebrar-ho escrivint alguna cosa a la llibreta blava” .Pàg.15.

La llibreta blava recorda una altra llibreta de la novel.la de Paul Auster, la Ciutat de vidre: el bloc vermell.

 “Què passarà quan no quedi cap més pàgina en el bloc vermell?” . Mentre hi ha planes hi ha vida.

Les referències simbòliques sovintegen. Ja hem esmentat la força del talismà del quadern blau. Potser la més flagrant és el moment del trencament del quadern, un punt i apart entre ficció i realitat. Mort el gos, morta la ràbia.

“Una per una, vaig arrancar les pàgines de la llibreta blava i les vaig fer miques. En Flitcraft i en Bowen, la digressió sobre el nadó mortal Bronx, la meva versió fulletonesca de la vida amorosa de la Grace-tot va fer cap a la bossa d’escombraries. Al cap d’un moment, vaig decidir arrencar les pàgines en blanc  i també les vaig embotir a la bossa”. Pàg. 173.

L’oracle, no dona resposta a cap de les diverses preguntes plantejades. Sobre l’amor, la família, la infidelitat, el sexe, l’amistat, el somni americà, l’atzar, etc.. En tot cas, el lector hi trobarà molt material per a la reflexió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s