El castell, Franz Kafka

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

“Quedi’s una estona. Aquí ens comencem a llevar cap a les cinc, llavors podrà complir millor la seva compareixença. Si us plau, deixi la maneta d’una vegada i segui on vulgui, és cert que no hi ha gaire lloc, més val que segui aquí a la vora del llit. ¿Es fa creus que no tingui cadira ni escriptori? Doncs miri, vaig haver de triar entre un mobiliari complet amb un llitet d’hotel o bé aquest llit tan gran amb rentamans i prou. Vaig triar el llit gran, en un dormitori el més important és el llit. Ah, qui pogués estirar-se i fer-hi una bona dormida! Aquest llit seria la glòria per a un bon dormidor. Però fins i tot em fa bé a mi, que em costa dormir per cansat que vagi tothora. M’hi passo bona part de la jornada, hi despatxo tota la correspondència, m’hi entrevisto amb el públic. Va la mar de bé. Els particulars no tenen lloc per seure, cert, però ja s’hi avenen. S’estimen més estar a peu dret i que el secretari d’acta es trobi còmode, que no pas seure ells i que els esbronquin. O sigui que només queda aquest lloc a la vora del llit, és clar que no és cap lloc oficial i només és bo per a converses nocturnes… Està molt callat, senyor agrimensor.”

En aquesta nova traducció d’El castell feta a partir del manuscrit original, la rialla de Kafka ressona per tots els caus on s’amaguen les seves criatures lascives. I prova que la literatura no mossega mai tant com quan pren forma de farsa.

Club Editor.- 416 pàgines.- Traducció: Joan Ferrarons

Apunts de lectura

K., el protagonista del Castell, arriba caminant a un poble desconegut al qual ha estat cridat per exercir-hi d’agrimensor, un que mesura els camps.

“Era tard al vespre quan K. va arribar. El poble estava cobert de neu. El turó del castell no es veia per enlloc, l’envoltaven la boira i la tenebra, ni la més tènue claror indicava el gran castell. K. es va quedar una bona estona al pont de fusta que duia de la carretera al poble amb la vista alçada a un buit aparent.”

Arriba a un lloc desconegut, sense referències on acudir, sense casa on dormir. Això sí, li han imposat dos ajudants per a la feina d’agrimensor.

K. inicia el seu pelegrinatge d’un lloc a l’altre, de casa en casa per tal de trobar l’autoritat que li indiqui com i a on iniciar la seva feina d’agrimensor. Quan li pagaran, qui li pagarà, etc…

K. als ulls dels estadants del poble és un estranger i estan perplexos de la seva presència. A les preguntes de K., cadascú li diu la seva. A mesura que el lector s’endinsa en la novel.la constata que K. està immers en un laberint i que mentre espera trobar l’autoritat que l’aculli, allò més urgent és la subsistència. Un laberint que esdevé una normalitat pels habitants del poble, res els sembla absurd.

La trama narrativa consisteix en la construcció d’aquest món laberíntic i absurd, del funcionament dels diferents estaments, dels mecanismes del control social, de les esperances frustrades, dels perjudicis que provoca l’assetjament social, de la invisibilitat del poder suprem, etc.. Situacions en aparença quotidianes però que acaben sent angoixants i reflecteixen l’opressió del sistema sobre l’individu.

Per construir narrativament aquest món surrealista, Kafka utilitza diversos recursos. L’ambigüitat és una peça clau. Qualsevol situació, permet diverses interpretacions sense elements de referència clars. També les intrigues com a element de conducta per sobreviure davant d’una situació absurda. Intrigues dels funcionaris, intrigues amoroses entre les cambreres i les criades, intrigues en la vida quotidiana per aconseguir una feina, un favor, una informació,…

Les mirades, els gestos, les aparences formen part del llenguatge de l’arbitrarietat. No hi ha veritats, no hi ha fets, només interpretacions que a vegades poden ser veritables condemnes com la que pateix la família de l’Olga i l’Amàlia la qual és marginada pels vilatans per un simple gest que s’interpreta com a refús a l’autoritat.   

El protagonista K. navega per aquest laberint en qualitat d’estranger, qui parla amb ell es fa malveure. Sempre té la vana esperança que algun dia trobarà qui l’ha contractat, qui li ha assignat uns ajudants, qui li assignarà la feina, qui li assignarà un sou,… Passen els dies i l’esperança segueix essent només una aparença, sense realitat, sense fonament.

“K. estava dret a la neu, no tenia gaires ganes de treure el peu de la neu per enfonsar-l’hi de nou un xic més endavant; el mestre adober i el seu company, satisfets d’haver-se desempallegat d’ell, van desaparèixer a poc a poc per la porta ajustada i K. es quedà sol amb la neu que l’envoltava. “N’hi hauria per desesperar-se una mica —se li va acudir—, si em trobés aquí de pura casualitat i no pas expressament.” Pàg.22.

“Caminaven, sí, però K. no sabia pas cap a on, no reconeixia res ni sabia si ja havien passat l’església o no. L’esforç de caminar el privava de dominar els seus pensaments, que, en lloc de centrar-se en la meta, s’esgarriaven. Una vegada i una altra l’assaltaven records de la seva vila natal.” Pàg, 40.

L’Ambigüitat i també la incertesa acompanyen l’existència de K. en aquest món, tota pregunta queda sense resposta.

Un dels secretaris, en Bürgel, en una nit d’insomni explica al desconcertat K. els seus coneixements sobre la naturalesa humana:

“Sembla que ja ha patit alguna decepció —va dir Bürgel aleshores— (…) no permeti que les decepcions el desanimin. Quan arriba un nouvingut, els obstacles li semblen del tot impenetrables. No pretenc esbrinar com és en el seu cas, pot ser que les aparences es corresponguin efectivament amb la realitat. En la meva posició em manca la distància necessària per apreciar-ho, però tingui present una cosa: de tant en tant es donen ocasions que no concorden en gairebé res amb la situació general, ocasions en què amb una paraula, una mirada, un gest de confiança es pot aconseguir més que amb els esforços extenuants de tota una vida. És així, certament. És clar que aquestes ocasions concorden amb la situació general en la mesura que mai no s’aprofiten. ¿I per què no s’aprofiten?, em pregunto sempre.” Pàg. 339.

I això ho diu un funcionari que pel que sembla la seva activitat està regulada perfectament per un reglament que altrament ningú coneix.

Davant tanta farsa i acció burlesca, Kafka hi contraposa algunes notes d’ironia les quals destaquen pel fet de donar-se en situacions de gravetat.

“K. assentí amb un somriure, ara creia entendre-ho tot a la perfecció, no pas que el preocupés, sinó que estava convençut que agafaria el son d’un moment a l’altre, sense somnis ni molèsties aquesta vegada; entre els secretaris competents, d’una banda, i els incompetents, de l’altra, i en vista de la munió de particulars ocupadíssims, cauria en un son profund i se’n faria escàpol. Ara que s’hi havia avesat, la veu baixa i satisfeta de Bürgel, que en va maldava per adormir-se, li feia venir més son que no pas el destorbava. “Crepita, crepita, molí —va pensar—, que ho fas només per a mi.” Pàg.345.

L’escena del repartiment dels dossiers als secretaris del castell a l’Hostal dels Senyors és un autèntic joc dels despropòsits i dels embolics.

Els personatges femenins, les cambreres de l’Hostal i les germanes Olga i Amàlia, resulten ser per a K. l’únic punt de suport en els seus avatars pel laberint.

Com esmenta Joan Ferrarons en l’epíleg del traductor, “El conjunt d’El castell és doncs ambigu i obscur i tal vegada és precisament per això que hom pot reconèixer en Kafka l’autor de paràboles universals.”

I, també narra uns esdeveniments absurds, tal vegada una al·legoria de l’absurditat de la vida.

La novel.la s’inicia en un ambient nocturn, de neu i boira que ens submergeix en un clima d’incertesa, d’ambigüitat, d’aparences, de falses esperances… i, no hi ha final, però, és que potser això sigui la vida.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s