Norte y Sur, Elizabeth Gaskell

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

A través de la historia de Margaret Hale, una joven del Sur de Inglaterra que por circunstancias familiares se ve obligada a trasladarse al Norte, a la ciudad industrial de Milton -un trasunto apenas disfrazado de Manchester-, Elizabeth Gaskell plasma de forma magistral los conflictos sociales y políticos derivados de la Revolución Industrial en la Inglaterra de mediados del siglo XIX. Para la heroína, el Sur donde ha nacido simboliza el idilio rural, el triunfo de la armonía social y el decoro; frente a él, el Norte es sucio, rudo y violento. Sin embargo, a medida que va penetrando en ese nuevo mundo y sus distintos estratos —desde Bessy, la joven obrera enferma y su padre, líder sindical, hasta John Thornton, dueño de una fábrica textil, por quien siente una creciente atracción—, tendrá que ir corrigiendo sus prejuicios; y, del mismo modo, su condición de mujer subordinada evolucionará hacia una madura aceptación de sí misma y de sus sentimientos.

Norte y Sur (1855) es ante todo una novela de personajes que crecen, actúan, piensan y sienten. Las contradicciones de la Inglaterra industrial se entrelazan con una historia de amor apasionada y curiosamente moderna, entre dos seres capaces de tratarse como iguales a pesar de todas las diferencias que los separan.

Editorial Alba.- 544 pàgines.- Traducció: Ángela Pérez.

Apunts de lectura

“Norte y Sur”. Dues paraules que tenim assumides com l’expressió del contrast de dos mons, dues realitats socials, culturals, geogràfiques i econòmiques. A la novel.la, el sud d’Anglaterra, bucòlic, agrari, tranquil…i el nord, industrial, sorollós, contaminat, comercial… Tot plegat una conclusió fonamental:  la vida en un lloc o en un altre, condiciona  i configura el perfil de les persones. La historia que s’hi explica és justament el canvi del sud al nord. La família d’un vicari d’un poblet del sud és veu obligada a deixar la vida afable en una rectoria i emigrar cap al nord per tal de refer la vida.

Aquest contrast és un dels eixos de la trama, més enllà dels aspectes ecològics. El nord dibuixa un món marcat no només per la pol·lució i el soroll d’una ciutat en plena revolució industrial, sinó per la configuració del capitalisme en totes les seves variables econòmiques, socials, polítiques, culturals i personals.

“Pero si la mente se concentra durante demasiado tiempo en un único objetivo, acabará sin duda entumecida y rígida, sin capacidad para tener una diversidad de intereses –dijo Margaret Hale.

Respon la Sra. Thorton: (…) – no entiendo lo que quiere decir con lo de mente entumecida y rígida. (…) No creo que a un fabricante de Milton le convenga tener muchos intereses. Le basta con un gran objetivo y concentrar todos sus esfuerzos en realizarlo.

-¿Y cual es?- preguntó el señor Hale.

– Alcanzar y conservar un lugar elevado y honorable entre los comerciantes de su país, los hombres de esta ciudad.” . Pàg. 148.  

El record de Helstone, el petit poble del  sud, és present d’una manera recurrent.

“Tiempo y espacio no existían, aunque todo lo demás parecía real. Los sucesos se medían por las emociones de la mente, no por su existencia real, pues no la tenían. Pero los árboles lucían esplendorosos su follaje otoñal, la cálida fragancia de las flores….”  Pàg. 473.

A través de la vida del personatges,  l’autora narra fonamentalment  les relacions socials d’una realitat en plena revolució industrial:  les desigualtats socials, les misèries de la classe treballadora, el conflicte laboral, la lluita sindical, etc..

El perfil de la família emigrant del sud la situa en una posició de pont entre les classes socials en conflicte. Per un costat, el pare (el señor Hale), ex vicari, va estudiar a la universitat d’Oxford i es guanya la vida fent classes a la classe dominant. Per l’altre, l’ascendent religiós de la filla de l’ex vicari , la Margaret, la porta a realitzar tasques de voluntariat al costat de la gent obrera desvalguda.

La jove Margaret passa d’una vida idíl·lica al camp a plena natura, a un medi urbà, carregat de fum i conflictes humans. El seu tarannà la porta a haver de gestionar diversos conflictes, el més proper el de casa seva entre el seu pare i la seva mare la qual no ha assumit el trasllat a una ciutat industrial.  La seva tasca de voluntariat a la família d’Higgins, un obrer sindicalista, i de la seva filla Bessy, la portarà a prendre consciencia de la injustícia i de la desigualtat social en l’incipient món capitalista. Altrament, la seva posició familiar la portarà a conèixer l’altra cara de la moneda, la societat benestant.  Margaret anirà canviant la seva forma de pensar a mesura que va aprenent l’ofici de viure. Malgrat la nostàlgia del poble del sud sempre és present, poc a poc s’endinsa en les variables del món real. Així Margaret li diu al seu pare:

” Cada forma de vida produce padecimientos propios y tentaciones propias. Los que viven en las ciudades deben de considerar tan difícil ser pacientes y tranquilos como los del campo ser activos y estar a la altura en emergencias desacostumbradas. A unos y a otros tiene que costarles mucho concebir un futuro de cualquier género; a los unos porque el presente es tan vivo, tan apresurado y tan inmediato; y a los otros, porque su vida los tienta a deleitarse en la mera sensación de la existencia animal, sin conocer y, por lo tanto, sin preocuparse por ningún otro deseo de placer para cuya consecución pueda hacer planes y sacrificarse e ilusionarse”.

El personatge de John Thorton, si bé representa la patronal, el seu origen és de família humil. però, que amb esforç i tenacitat ha aconseguit  l’èxit econòmic i social. El seu tarannà és obert als canvis que portin el progrés social.

En un moment de discussió intel·lectual amb el seu professor de classes particularsd, el pare de la Margaret, l’industrial John Thorton realitza una exaltació sobiranista (escocès):

“Odiamos que nos impongan leyes elaboradas a distancia. Deseamos que nos dejen regirnos a nosotros mismos en lugar de entrometerse continuamente con su legislación imperfecta. Defendemos el gobierno autónomo y nos oponemos al centralismo” .Pàg. 415

El sindicalista Higgins encarna el perfil del sindicalista lluitador, pragmàtic, negociador i solidari. Enfrontat al capital i també als treballadors que amb les seves reaccions violentes, gratuïtes i inútils perjudiquen el moviment obrer organitzat.

“En aquellos días de gran opresión se creó el sindicato; era necesario. Y sigue siéndolo. A mi modo de ver. Es una oposición a la injusticia pasada, presente y futura. Como en la guerra en cierta forma. Va acompañada de crímenes. Pero creo que mayor crimen sería no hacer nada. Nuestra única posibilidad es unir a la gente en un interés común.”. Pàg. 293.

El retrat social de l’època incorpora d’altres personatges a la galeria. Lluny del contrast i del conflicte Nord- Sud, destaca la classe social benestant instal·lada a Londres.  A la novel·la una família emparentada amb la Margaret que viu còmodament de les rendes de la carrera militar i de l’advocacia.

El senyor Bell és un personatge singular, professor d’Oxford i rendista de propietats immobiliàries, apunta un contrast vitalista i hedonista en la galeria de personatges.  Estudiós dels clàssics és molt crític amb els canvis socials que comporta la revolució industrial així com de les noves professions emergents.

“¿No encuentra ningún engreimiento entre los abogados, por ejemplo? –le preguntó el señor Bell- Y supongo que rara vez algún caso de conciencia morbosa.”. Pàg. 472

La novel·la té 52 capítols corresponents a la publicació setmanal en una revista. Cada capítol porta un titular indicatiu del seu contingut així com una cita literària, aforisme, etc.

“Confia en la mano velada que a nadie lleva

por el camino que seguía;

y procura estar siempre preparado para el cambio,

pues el mundo se rige por flujos y reflujos.

                       Traducido del árabe

“Norte y Sur” és  una novel.la de 1855 i el romanticisme seguia essent un component bàsic de la narrativa  que atreia el públic. La història d’amor que s’hi narra juga una funció de recurs narratiu important però allò que domina la trama és clarament una intenció sociològica d’un temps i d’un país. L’autora Elizabeth Gaskell forma part del grup de narradores passionals i intel·lectuals que varen configurar un fenomen literari i cultural a l’Anglaterra del segle XIX: Les germanes Brontë (Charlotte, Emily i Anne) i George Eliot, pseudònim masculí de Mary Ann Evans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s