El olor del heno, Giorgio Bassani

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El olor del heno (L’odore del fieno, 1972) es el último libro de Giorgio Bassani. El narrador de El jardín de los Finzi-contini nos devuelve en él sus mejores cualidades: la precisión y la punzante sutiliza del estilo que aúnan a un don particular de captación del matiz y a una extrema sensibilidad para la sugerencia y la elipsis. La melancolía de un mundo ido perdura, quemante y arrasada, en una serie de narraciones tan justas en el plano psicológico y social como densas de sentido lírico.

Editorial Seix Barral (edició 1974).- 160 pàgines.- Traducció: Carlos Manzano

Apunts de lectura

Un recull de narracions curtes, una de les quals dóna nom al llibre, una joia de només deu pàgines.

Relats senzills i breus, referits a Ferrara durant els anys del període feixista. Petits grans retrats de persones, llocs, atmosferes que configuren l’escenari de vida i costums de l’època.

El olor del heno conclou La novel·la de Ferrara, el llarg cicle d’històries circumscrit a la seva ciutat Ferrara, un microcosmos narratiu que caracteritza la seva obra conjuntament amb la seva condició existencial de membre de la comunitat jueva i de la classe burgesa.

El moments narratius es mouen al voltants dels anys 1938, el de la promulgació de lleis racials, i el 1943, l’any de la deportació del jueus als camps de concentració i extermini nazis. Un escenari que marca els eixos en els quals es mouen els personatges. L’estil narratiu, però, s’allunya del realisme descriptiu i objectiu. El narrador ja sigui en primera o tercera persona destil·la el nucli central de la història a través de les reflexions i de la consciència dels personatges. La realitat és narrada a través de les inquietuds, emocions, necessitats, il·lusions dels personatges sempre envoltats per un clima d’incertesa, de por, d’inseguretat a conseqüència de la situació política. La narració evoca la nostàlgia d’uns moments de la vida que malgrat el marc tràgic són plens d’una profunda emoció existencial i fascinant intensitat, tant si es tracta de l’alegria de viure, de la soledat o de simples avatars quotidians.

La prosa de Bassani és farcida de sensibilitat i d’un cert lirisme, talment com si es tractés de prosa poètica, narracions curtes plenes de metàfores i simbolisme. De fet una de les narracions, Otras noticias sobre Bruno Lattes, és configurada com un poema.

L’el·lipsi és una recurs narratiu que hi sovinteja. En cap moment la narració deriva cap a la descripció de situacions dramàtiques a causa de l’holocaust nazi, més aviat aquesta tragèdia és una premonició que sobrevola arreu. Una premonició evocada en petits detalls amb un gran sentit simbòlic. El diàleg entre un personatge adult i un nen amb la seva bicicleta és ben il·lustratiu:

“Había alargado una mano para tocar. Se trataba de una banderita de tela basta, en forma de triángulo: una especie de lengua colorada, de un par de palmos de larga, color sangre. La había desplegado despacio con los dedos, hasta que en el centro, de repente, había visto aparecer un pequeño, inequívoco signo negro: una esvàstica.

  • ¿Y ésta?- había preguntado, alzando los ojos e indicando con la cabeza-, ¿Por qué la llevas aquí? .
  • Oh, por nada- había sido la respuesta de Cesarino.

Le había mostrado, con una sonrisa, los dientes fuertes y blanquísimos, de cachorro. Después de lo cual, alzando los puntiagudos hombros, había añadido:

  • Por llevarla, porque hace bonito”. Pàg 61

Ferrara esdevé un microcosmos imaginat i relatat per Bassani, però la manera d’evocar-lo fa que a la vegada ens evoqui records i nostàlgies a cadascun de nosaltres.

Qui no ha associat una olor a un determinat moment, a un lloc, a una escena?. A Marcel Proust també li va passar.

“Apenas hubo atravesado el carro fúnebre el umbral de la gran verja de entrada –y al atravesarlo dió un lento brinco-, un olor penetrante, de heno cortado, llegó de improviso hasta el cortejo oprimido por el calor y lo reaninó. Qué alivio. Y qué paz. Se produjo de repente un brusco, casi alegre, agitarse simultáneo” Pàg. 33.

Una petita mostra de la bellesa i expressivitat de les paraules. Les sensacions, els petits detalls, ho expliquen tot.

El recull incorpora al final un capítol en el qual Bassani revela el procés d’escriptura i gestació del cicle sobre les Històries de Ferrara, tota una vida evocant la nostàlgia de la infantesa i d’una joventut que la història va destruir amb persecució i guerra.

“Todavía hoy, al escribir, tropiezo con cualquier palabra, a mitad de cualquier frase corro el riesgo de perder la brújula. Escribo, tacho, vuelvo a escribir, tacho de nuevo: hasta el infinito.”

El olor del heno, un recull de relats sobre un petit món d’una ciutat italiana en un moment determinat, però que desplega una visió dramàtica de l’existència de la naturalesa humana, condicionada sempre per incerteses que atempten la nostra fragilitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s