Tendra és la nit, F.Scott Fitzgerald

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Dick Diver és un de tants nord-americans establerts a Europa entre les dues guerres. Treballa com a psiquiatre en una clínica de Zurich i és casat amb una noia que havia estat pacient seva. Ella és bella i rica i pertany a l’alta burgesia americana, però continua essent una malalta mental, fins i tot després del seu matrimoni. Llur vida en comú, que en un principi havia estat planera i fàcil, va esfondrant-se de mica en mica –quotidianitat, desconfiança, indiferència- i acaba per trencar-se completament.

F. Scott Fitzgerald ha escrit una novel.la, ja famosa mundialment, que és a la vegada romànticament atractiva i endimoniadament corruptora. La figura del protagonista, home assenyat i impecable, intel·ligent i amable amb tothom, és el retrat del nord-americà idealista i una mica ingenu que, en arribar al cim de la seva maduresa, és incapaç d¡afrontar les dificultats de la societat que l’envolta.

Edicions 62 (edició 1968).- 360 pàgines.- Traducció: Terenci Moix

Apunts de lectura

La vida i l’obra d’un escriptor són indestriables? Vet aquí un etern dilema literari sobre la valoració d’una obra en relació a la vida, les idees, la ideologia, el pensament del seu creador.

Al respecte és molt aclaridor el comentari de l’escriptor Enrique Vila-Matas (Anatomia del desastre):

“Aunque tantas veces se lamentara Francis Scott Fitzgerald de no saber si tenía existencia real o era el personaje de una de sus novelas, sus quejas siempre sonaron absurdas, pues en gran parte era él quien había construido su leyenda de bello y maldito, y la vida se había encargado del resto: una leyenda de perdedor, fracasado, nostálgico, alcohólico, derrochador de su inmenso talento. Vida y obra anduvieron siempre unidas en él, casi indisociables, y esto es algo que se percibe claramente en Suave es la noche (1934), uno de sus títulos más autobiográficos, su novela más compleja y desesperada, tal vez por esto la más atractiva de todas.”

Tendra és la nit és la biografia del protagonista Dick Diver que abasta des del final de la primera guerra mundial fins a tocar els anys de la gran Depressió Econòmica 1929-1930 (Crac del 29). És el temps del parèntesi entre les dues guerres que es va batejar com els feliços anys 20. Allò cert, és que la biografia de Dick Diver corre paral·lela a l’evolució d’aquest parèntesi històric: des del glamur inicial fins a la decadència final. Talment com una metàfora de la vida d’aquest personatge.

“La major part de nosaltres tenim a la nostra vida un període heroic, el qual preferim: aquest era el preferit de Dick Diver. Per algun motiu no s’adonava que era encantador i que l’estima que atorgava i inspirava era quelcom de ben poc usual entre la gent que gaudeix de bona salut.  el seu darrer any a New Haven, algú el batejà amb el renom de “Sortós Dick”, que restà lligat al seu record per sempre més.” Pàg, 10.

Dick Diver és un personatge que va néixer en bona estrella, amb la flor al cul,  com diem llis i ras. Es troba en el lloc adequat, en el moment adequat, de manera que es casa amb la seva pacient Nicole: jove, bella i rica.

La novel.la narra el lent procés d’ascens i caiguda de l’exitós psiquiatre d’una luxosa clínica suïssa. Poc a poc, la narració avança vers la descripció del funcionament de la relació de la parella en el marc de les relacions amb altres  personatges. En gran part, els escenaris de la novel.la es desenvolupen en el marc luxós, atractiu i glorificat de la Costa Blava francesa. Grans mansions amb jardins al costat del mar, hotels de luxe, vaixells, festes, menjars i molts bons vins i alcohol. Una vida a bastament esplendorosa i excitant.

Dick Diver, marit i metge de Nicole, sembla que disposaria de tots els recursos personals i materials per dur endavant el seu compromís i preservar l’estructura familiar amb dos fills. Tenir cura de Nicole, afectada d’una greu malaltia psiquiàtrica, forma part del seu compromís, essent, a la vegada un fort lligam i impediment per gaudir de l’esplendorosa vida al seu abast. Una lluita per preservar “l’amour de famille” així com una lluita per evitar el seu propi enfonsament. Cal dir que Dick és un personatge vitalista, malgrat la seva conducta el porta a nedar sovint en la confusió anímica.   

“…ensumava una batalla encara llunyana i, inconscientment, s’havia anat endurint i armant hora rere hora.” Pàg¸174.

Els desassossec i els mals auguris corsequen de mica en mica l’ànima de Dick. L’inexorable pas del temps…

“En seure de nou al llit sentí com si la cambra, la casa i la nit fossin buides. A la cambra veïna, Nicole mormolava alguna cosa desolada i ell s’entristí per qualsevol possible solitud que ella pogués sentir en el seu son.(…)..per a Nicole, els anys s’escolaven controlats pel rellotge i el calendari i els aniversaris, afegint-s’hi, a més, l’amargor d’una bellesa que es marciria”. Pàg. 211.

Sota l’aparença d’una vida farcida de divertiment benestant i alegria, s’hi anava covant una corrosió galopant. L’alcoholisme era un element recurrent.

– Hi ha tants homes dignes que s’enfonsen així, avui..

– quan no ho havien fet? – demanà Dick-. Els homes intel·ligents s’apropen sempre fins a l’última fita de la crisi perquè és una cosa que els cal. N´hi ha alguns que no ho poden suportar i, llavors, es reten”. Pàg. 173.

Equívocs, malentesos, indiferència, adicció a l’alcohol, malaltia psiquiàtrica …, ambdós, Dick i Nicole, són conscients del fràgil equilibri de la seva relació…

L’eix central de la bastida de la intriga de la novel.la el forma  precisament en saber cap on anirà el procés d’enfonsament de la relació amorosa, en especial del procés d’enfonsament emocional del protagonista. Altrament, Nicole  pren cada cop més consciència de la seva independència i de la confiança en sí mateixa. Dos camins que avancen en direccions oposades.

A mesura que ens acostem al final, les reflexions filosòfiques dels personatges sovintegen i són més profundes. 

D’una manera tangencial, la novel.la recull els efectes de la primera guerra mundial, ben presents en la seqüència d’un grup de dones americanes que visiten la Costa Blava. Un contrapunt als “feliços anys 20”. 

“-Són la parentela de les víctimes de guerra que obtingueren la medalla d’or- explicà el cambrer.

-Les més joves deuen ser les vídues- féu Nicole.

Per damunt de la seva copa de vi, Dick les observà de nou; en llurs rostres feliços, en la dignitat que voltava i amarava el grup. Hi va percebre tota la maduresa d’una Amèrica més  antiga.” Pàg. 174.

Tendra és la nit és una novel.la que realitza un profund i treballat retrat sobre la biografia d’un personatge, emocionalment i psicològicament complexa.

El títol està extret del poema “ Oda a un rossinyol ” de John Keats:

“Jo amb tu! tendra és la nit…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s