Robinson Crusoe, Daniel Defoe

Sinopsi (Contracoberta de l’editorial)

“Res no podria descriure la confusió de pensament en la que vaig caure en anar a fons, perquè encara que jo nedava molt bé, no podia alliberar-me de les ones per a reprendre l’alè, fins que una onada, portant-me, o més ben dit, arrossegant-me qui-sap-lo enllà cap a la costa, i exhaurint-se,  reculà, i em deixà damunt la terra gairebé eixuta, però mig mort, de l’aigua que havia engorjat.”

Editorial: La Magrana (edició 1982).- Pàgines: 320.- Traducció Josep Carner.

Versió catalana més recent (2020): Editorial La Casa dels Clàssics.- 368 pàgines.- Traducció Esther Tallada.

Apunts de lectura

He rellegit Robinson Crusoe en la versió catalana editada per Edicions de La Magrana l’any 1982, amb una excel·lent traducció de Josep Carner que data del 1925. Malgrat el pas del temps, Josep Carner sempre és una font inesgotable de vocabulari i d’expressions lingüístiques. 

Publicada l’any 1719, Robinson Crusoe ha esdevingut un clàssic, un text susceptible de relectures i interpretacions recurrents. Un clàssic que ha passat a formar part del nostre imaginari col·lectiu i que mai perd actualitat.

L’estructura de la novel·la és la d’una autobiografia fictícia del protagonista, un nàufrag anglès que passa vint-i-vuit anys en una desconeguda illa deshabitada del Carib. El to narratiu que li atorga Defoe és gairebé d’una biografia autèntica per la qual cosa planteja l’eterna qüestió de realitat i ficció.

Robinson Crusoe no és només un llibre extraordinari d’aventures d’un home que lluita per sobreviure en una situació adversa. Planteja reflexions filosòfiques, morals i socials sempre actuals.

A l’inici de la novel·la, el pare de Robinson aconsella el fill que la millor opció a la felicitat és formar part de la classe mitjana (“estament superior de la vida humil”), perquè és la  que “no estava exposada a les misèries i privacions (…) i sense la nosa de l’orgull, luxe , ambició i enveja de la part sobirana del llinatge”. Aquest consell acompanya a Robinson durant la vida.

A la novel·la hi ha dues parts ben diferenciades, la que va des de l’inici fins l’arribada dels caníbals a l’illa habitada en solitari per Robinson Crusoe i la que va des d’aquest punt al final. La primera mostra la capacitat humana per sobreviure en una situació adversa i de màxim aïllament i la segona és plena d’acció i d’aventures.

En aquesta relectura m’ha interessat més el procés de creació d’unes condicions de vida adients per la subsistència tot partint dels migrats materials disponibles. Robinson Crusoe ens parla també de la capacitat humana de crear amb permanent conjugació amb la natura unes condicions que permetin un autèntic goig de viure. Robinson Crusoe no només és capaç de sobreviure sinó també és capaç de construir un món nou que sigui satisfactori a partir de tot allò que ha pogut fer servir del vell.  

“A mesura que el meu seny va començar de dominar  la meva desesperança, vaig comprendre de confortar-me tan bé com vaig poder i a posar el bé acarat amb el mal, perquè tingués quelcom que distingís el mal del pitjor, i vaig declarar molt imparcialment, com en un deure-i-heure, els consols que gaudia contra les misèries:

Són llançat a una illa horrible i desolada, privat de tota esperança de salvació.

Però visc, i no m’he ofegat, com tots els meus companys del vaixell.

(…) No trobo una ànima amb qui parlar o que hem doni ajut.

Però, Déu prodigiosament acostà el vaixell tot el que calia perquè jo em pogués llevar moltes coses essencials…” pàg  72.

Aquest inventari del deure i l’haver és sens dubte un bon recurs psicològic per tal que la raó no quedi afectada negativament pel pànic de la situació. El mateix podríem dir del gaudi que li ofereix la natura, les plantes, les olors, els recursos, els animals, etc..

Robinson, primer preserva la seva integritat física,  després, poc a poc, amb enginy i paciència, és capaç de crear unes condicions de benestar i felicitat. Una pacient lluita de l’home amb la matèria i el grandiós goig de contemplar l’obra feta, ja sigui una simple olla o bé una casa funcional i amb moltes comoditats. Un procés que va des de la més pura subsistència a endegar un procés d’acumulació fins a crear un patrimoni abundant i diversificat. Alguns crítics literaris hi han volgut veure l’explicitació d’un model d’acumulació capitalista. Estem però al segle XVIII, si bé el procés colonialista imperant  establirà les bases econòmiques d’acumulació econòmica capitalista en base a l’explotació dels recursos naturals d’altres països així com del tràfic d’esclaus.

“Aleshores fou quan vaig començar de sentir clarament com era molt més sortosa aquella vida que manava, amb totes les misèries que la voltaven, que no pas la vida dolenta, maleïda, abominable, que vaig menar en tota la passada etapa de mos dies. I ara trasmudava mos dols i més joies ensems; mos mateixos desigs eren alterats, mos afectes d’un altre gust i mes delectances d’una llei altrament nova que les de mon primer temps en l’illa, o fins i tot les dels anys escolats,” Pàg. 120.  

L’economia esdevé per Robinson una força vital. No l’economia dels diners, sinó la comptabilitat d’inventari permanent sobre els recursos disponibles, els emmagatzemats i els potencials. No existeix el valor de canvi, només el valor d’ús. Els imponderables, les tempestes, el clima, capgiren la vida i cal tenir previsió i projecte. Cap obra, deia Robinson “no es pot emprendre sense haver-ne calculat els costos”. De fet Robinson es converteix en un empresari de sí mateix. Què en diria Byung-Chul Han, filòsof sudcoreà autor de la “Societat del cansament” segons el qual l’home és víctima de la seva hiperactivitat i de l’excés de positivitat causant trastorns patològics greus (depressió, burnout, infarts, etc) ?. De mica en mica l’illa de Robinson passa de ser un paradís natural a una fàbrica​ de transformació a partir dels recursos naturals (camps de conreu, plantacions, ramats, granja, etc. ).

“Això darà testimoni que jo no mandrejava pas, i que no estalviava penes per a produir qualsevol cosa que semblés necessària per al meu confortable manteniment; perquè considerava que la conservació d’un ramat d’animals manyacs a l’abast de la meva mà seria un magatzem vivent de carn, llet, mantega i formatge per a mi…” pàg. 162.

Fins i tot, Robinson fa un inventari de la quantitat de caníbals que mata. Més que un valor negatiu, cal veure-ho com una característica que emfatitza els valors mercantils i industrials, un panegíric de la iniciativa individual.

Com esmenta Claudio Magris: “Defoe és simultàniament cronista neutral, cantor fantasiós i desemmascarada inevitable del nou  homo aeconomicus destinat a dominar el món i el capitalisme, la força més revolucionària, subversiva i desarreladora de la història, amb la seva vitalitat creadora, destructora i autodestructiva com el destí. “

És clar que Robinson Crusoe és una novel.la del seu temps. Per un costat denuncia radicalment el genocidi dels espanyols a les colònies d’Amèrica i per l’altra legitima el tràfic d’esclaus, consentit i legal en aquells temps. Com passa en d’altres obres literàries, cal distingir allò que és exclusiu de l’època, les seves polèmiques particulars, d’allò que té validesa general, les seves propostes universals.

Robinson Crusoe és el llibre d’aventures per excel·lència que no s’esgota mai en les interpretacions ideològiques i filosòfiques, que revela nous significats i planteja noves preguntes. De manera que és un exemple que una bona novel.la d’aventures pot esdevenir un fidel referent de la realitat.

El mite del nàufrag esdevé un mite aplicable a moltes realitats. De naufragis sempre n’hi han hagut i n’hi hauran. Allò que estem patint amb la pandèmia del coronavirus no és també un naufragi natural motivat en part per l’activitat humana? Sens dubte, l’experiència de Robinson Crusoe per fer front a una realitat hostil ens pot ser útil.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s