Queda’t amb mi, Ayobami Adebayo

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Yejide i Akin són un jove matrimoni a la Nigèria dels anys vuitanta. En una societat poligàmica, ells, sabent-se enamorats, decideixen ser una parella monògama. Però els problemes comencen quan no arriben els fills, fet que socialment i familiarment es considera una catàstrofe. Akin accedirà a casar-se gairebé d’amagat amb una segona esposa. Indignada i gelosa, Yejide sap que l’única manera de salvar el seu matrimoni serà aconseguir quedar-se embarassada.

En la tradició de Chinua Achebe i Chimamanda Ngozi Adichie, la primera novel·la d’Ayòbámi Adébáyò tracta temes universals -amor, família, traïció, culpa- en una història apassionant sobre les relacions humanes, les expectatives vitals que ens fem a la joventut i sobre el desig, de vegades incontrolable, de tenir fills. Rebuda com un autèntic fenomen literari, Queda’t amb mi és la història de dos personatges que s’enfronten desesperadament a les frustracions i les pèrdues que la vida els imposa.

.- Millor llibre de l’any per a The Guardian, The Economist i The Wall Street Journal, entre altres.

.- Finalista del Premi de ficció Baileys Women.

.- «Mordaç, captivadora i, en definitiva, deliciosa.» -Margaret Atwood.

 .- «Una de les lectures obligatòries de l’any: Queda’t amb mi ho té tot.» Stylist.

Angle Editorial.- 320 pàgines.- Traducció: Alexandre Gombau Arnau

Apunts de lectura

Queda’t amb mi, narra la història d’un matrimoni que, després d’uns anys de casats, no hi ha manera que tinguin fills. La família decideix intervenir-hi per tal d’aconseguir la reproducció que garanteixi una descendència.

La trama planteja el conflicte entre la tradició i la modernitat en una societat en la qual encara hi ha moltes creences supersticioses. La maternitat esdevé una prioritat en una societat encara molt tradicional en la qual la perdurabilitat de la família a través de les descendència és cultura, social i econòmicament bàsica. Quan la parella protagonista, jove i moderna, ha exhaurit els serveis de la medicina, la família imposa altres mecanismes per curar la infertilitat. Des de la distància occidental, alguna de les litúrgies de fertilitat poden despertar un cert caràcter de comicitat, però tenen una gran referent antropològic. La nostra societat occidental moderna, tampoc està del  tot exempta de pràctiques i creences supersticioses quan la ciència mèdica, per exemple, no cura. La maternitat, malgrat l’assistència de l’alta tecnologia mèdica, és precisament un tema susceptible d’utilitzar creences i remeis si més no populars i tradicionals.

Malgrat Nigèria és una societat que permet la poligàmia, la pressió de la família per encabir una altra dona a la parella per aconseguir tenir fills, esdevé un conflicte en el matrimoni modern.

L’eix central de la novel·la estaria en la problemàtica de les relacions matrimonials derivada dels problemes de la infertilitat. I el focus de la trama estaria centrat en primer terme en la veu de la protagonista Yejide i en segon terme en la del seu marit, Akin. La narració va alternant els capítols per donar la veu en primera persona a cada un dels  protagonistes. En el capítol final, la narració conjuga la veu d’ambdós, marit i muller.

Les vivències de la parella en torn al tema de la infertilitat planteja tot un seguit de temes com el de la mateixa maternitat, el paper de la dona, la sexualitat, el de la família, especialment la intervenció de les mares, madrastres i sogres, etc. Reflexions universals que van més enllà del marc social i geogràfic en el qual s’inscriu. També el tema de la funció de la dona en una societat patriarcal.

Tot i així, són els diversos avatars que viu la Yejide en relació al malson dels seus embarassos i la criança dels  fills allò que monopolitza la intriga fins el final.

La Nigèria dels anys 1987-2008, especialment pels convulsius esdeveniments polítics apareixen com a teló de fons.   

Ayobami Adebayo, incorpora a la novel·la alguns contes tradicionals de Nigèria tot  fent èmfasi en la tradició oral.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s