Nada, Carmen Laforet

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Andrea llega a Barcelona para estudiar Letras. Sus ilusiones chocan, inmediatamente, con el ambiente de tensión y emociones violentas que reina en casa de su abuela. Andrea relata el contraste entre este sórdido microcosmos familiar —poblado de seres extraños y apasionantes— y la frágil cordialidad de sus relaciones universitarias, centradas en la bella y luminosa Ena. Finalmente los dos mundos convergen en un diálogo dramático. 

Comparada por la crítica con Cumbres borrascosasNada destaca tanto por su prosa fresca y directa como por la extraordinaria sensibilidad en la recreación de una voz femenina. Cuando el libro acaba, el lector tiene la seguridad de poder encontrar, al volver la esquina, a una muchacha pálida y triste, con toda la fuerza de su juventud condensada en el mirar. Es Andrea, absorta, queriendo algo, sin saber qué. Como el resto de los protagonistas, ha nacido a la vida real por un prodigio de la creación artística.

Editorial Austral.- 368 pàgines

Apunts de lectura

El narrador, en primera persona és la pròpia protagonista, Andrea. Nada, és una novel·la circular d’arribada i sortida de Barcelona durant el cicle temporal d’un any. La narradora, des de la seva condició de dona adulta recorda les seves experiències viscudes a Barcelona quan tenia 18 anys. 

Una novel·la iniciàtica d’una jove que arriba a la gran ciutat delerosa d’iniciar una nova vida. Un immens esperit de curiositat la porta a descobrir un nou món ple de sensacions i emocions. Nada, és una novel·la d’una gran càrrega existencial que la narradora exposa des de l’interior de la protagonista. Des de la primera línea, Laforet utilitza el recurs narratiu de manifestar la interrelació emocional entre la protagonista i els objectes. Andrea, més que un personatge actiu en els diferents àmbits, és una gran observadora guardant sempre un cert distanciament. Els sentits són les seves portes de la percepció. 

“El olor especial, el gran rumor de la gente, las luces siempre tristes, tenían para mí un gran encanto, ya que envolvía todas mis impresiones en la maravilla de haber llegado por fin a una ciudad grande, adorada en mis ensueños por desconocida”.

Per construir la trama del viatge iniciàtic de l’Andrea, Laforet, utilitza com a escenari principal el pis dels seus familiars que l’acullen situat al carrer Aribau. Un escenari simbòlic que il·lustra la situació en que es troba la família. Una família benestant però que ara està en decadència, econòmica i moral.

L’altre escenari és la ciutat de Barcelona. Malgrat els personatges es mouen per una geografia urbana limitada, abasta els llocs més simbòlics: el carrer Aribau, la plaça Universitat, el Barri Xino, la Catedral, Santa Maria del Mar, el carrer Moncada, així com les cases del barri de la Bonanova, el contrapunt de classe social de l’Andrea.

Com a elements personals, la novel·la transcorre entre dues famílies, cadascuna amb unes clares i definides connotacions socials. Per un costat la família de l’Andrea, sotmesa a la precarietat, la gana i la misèria de l’Espanya dels anys 40, i, per l’altre la de la seva amiga Ena, filla d’una família benestant i burgesa.  

Com a element destacat de la trama hi ha el personatge d’en Roman, tiet de l’Andrea, que esdevé un nexe entre les dues famílies i un dels eixos centrals de la intriga.

El punt de vista de l’Andrea durant la seva deriva per Barcelona és la d’un personatge descol·locat carregat de tristesa pels seus condicionants socials i els que pateix la seva família, de la qual se’n sent avergonyida. En el pis del carrer d’Aribau hi viuen un grup de personatges cadascun dels quals expressa un perfil psicològic. El clima d’opressió i tensió és continu: fam, brutícia, desgavell, odi i violència domèstica.

L’ambient de la universitat  i el de la casa burgesa de l’Ena esdevenen els contrapunts narratius a la situació hostil del carrer Aribau. Ambdós ambients obren a l’Andrea les portes de la percepció d’altres mons que li haurien estat vetats per la seva condició social. La seva consciència de pertànyer a una altra classe social li crea frustració i un sentiment d’humiliació respecte els seus amics de la universitat. Andrea sent vergonya de la seva situació, de la seva família, de la seva casa, de la seva manera de vestir, de fer i de ser. Andrea viu íntimament un drama condicionat per la seva posició dins l’escala social. La Universitat i el suport de la seva amiga Ena són factors que li han de permetre sortir del seu fatalisme.

La lectura de “Nada” aporta informació sobre la vida a Barcelona durant la postguerra: el racionament d’aliments, la fam, els records de la guerra civil, la delació política, els tramvies, la revetlla de Sant Joan, etc. La manera de ser narrada en primera persona dóna la impressió d’una realitat viscuda i d’un gran component autobiogràfic.

Que n’ha quedat de la gran esperança de l’Andrea en emprendre el seu viatge a Barcelona?.

“De la casa de la calle Aribau no me quedaba nada. Al menos, así creía yo entonces.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s