Una altra vida, encara, Theodor Kallifatides

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

‘Ningú hauria d’escriure després dels setanta-cinc anys’, havia dit un amic. Als setanta-set anys, bloquejat com a escriptor, Theodor Kallifatides pren la difícil decisió de vendre l’estudi d’Estocolm, on va treballar diligentment durant dècades, i retirar-se. Incapaç d’escriure i, alhora, incapaç de deixar de fer-ho, viatja a la seva Grècia natal amb l’esperança de redescobrir la fluïdesa perduda de llenguatge. En aquest bellíssim text, Kallifatides explora la relació entre una vida amb sentit i un treball amb sentit, i com reconciliar-se amb l’envelliment. Però també s’ocupa de les tendències preocupants a l’Europa contemporània, des de la intolerància religiosa i els prejudicis contra els immigrants fins a la crisi de l’habitatge i la seva tristesa pel maltractat estat de la seva estimada Grècia. Kallifatides ofereix una meditació profunda, sensible i captivadora sobre l’escriptura i el lloc de cadascú de nosaltres en un món canviant.

Editorial Galaxia Gutenberg.- 160 pàgines.- Traducció Montserrat Camps

Apunts de lectura

La jubilació és un trauma a la vida de les persones i malgrat és una trauma previst pot causar efectes profunds. Fins i tot quan amb previsió s’emprenen estratègies per fer-hi front sovint és necessari un aprenentatge per iniciar la nova etapa de la vida. Aquest és el cas de l’autor “D’una altra vida, encara” quan es planteja que encara li queda per viure una altra vida després de la jubilació.

El llibre és un testimoni, més que no pas una novel·la, sobre la particular experiència de l’autor en patir el trauma sobrevingut de la sequera literària en complir 75 anys. Com a escriptor professional es troba que no li apareixen les paraules, s’estronca la força de viure per seguir endavant.

Kallifatides és un escriptor grec establert des dels 25 anys a Suècia de manera que ha escrit la seva obra literària en suec, un exili també lingüístic. Tot just és ara quan la bicicleta es para i la rutina es trenca quan li afloren un allau de reflexions.

“Reflexionava sobre el gran «i si?» de la meva vida. L’emigració. Quina vida hauria viscut si no hagués marxat de Grècia? Qui seria? Què seria?”

En primera persona, va narrant records de la seva vida emocional tot conjugant-ho amb reflexions sobre el llenguatge i l’idioma. D’alguna manera és com si exposés la seva tragèdia grega de patir la sequera de les paraules tot cercant la resposta dins la seva ànima. Així, en el seu viatge interior va oferint un testimoni de la seva vida d’exiliat a Suècia, de la seva família, de la seva segona residència a l’illa de Gotland, dels canvis que va imposant la vida moderna sueca, també gira la mirada cap a la Grècia que va conèixer, la guerra mundial, l’ocupació alemanya, la dictadura, l’emigració massiva, i, també sobre l’actual Grècia sotmesa a un profunda crisi econòmica i social.

El retorn a Grècia esdevé un pensament recurrent. “Fora de la seva pàtria, els emigrants es pansien”.

Sobtadament, les paraules de Philip Roth  li enfoquen el seu problema: “Un no pot escriure quan els records l’abandonen”. Aquesta és la catarsi que decideix emprendre i viatja a la seva Grècia natal.

Acompanyat de la seva dona visita el seu poble natal on li havien preparat com a homenatge la representació d’una obra d’ Èsquil.

 “Aquella llengua era la meva llengua”.

Uns joves, recitant a Èsquil, l’havien retornat als seus orígens, a la seva llengua, “La única pàtria que encara em queda…”.  Com diu Raimon “qui perd els orígens perd la identitat”.

La font de les paraules sentides una nit d’estiu en el seu poble natal li retorna amb renovada força les ganes de viure, les ganes d’emprendre una altra vida, encara.    

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s