Job, Joseph Roth

Sinopsi ( contracoberta de l’editorial)

La extraordinaria maestría de Joseph Roth se manifiesta en esta novela con especial lirismo y vigor. La historia de Mendel Singer, que abandona a un hijo tullido en su aldea natal para partir con el resto de su familia a América, sirve a Roth para retomar con sutileza la historia de Job y sus infortunios, la pérdida de la fe y la experiencia del sufrimiento. El antiguo y familiar libro bíblico adquiere, en esta elaboración contemporánea, nueva e inesperada fuerza. Cuando fue publicado en 1930, representó el primer gran éxito para su autor, consagrándolo como uno de los más grandes escritores de su tiempo.

Acantilado.- 224 pàgines.- Traducció: Berta Vias Mahou.

Apunts de lectura

El títol Job fa referència a la història bíblica d’aquest personatge amb una diferència significativa, el personatge de la novel.la de Roth no gaudeix d’una situació benestant com el de la Bíblia. En la història de Mendel Singer no hi ha una situació de desmesura econòmica i de felicitat familiar. És una vida austera i senzilla, la d’un mestre d’escola i cap de família amb quatre fills. És precisament aquest greuge comparatiu allò que fa que la història de la novel.la de Roth sigui radicalment més tràgica i corprenedora.

Malgrat els referents bíblics, la història que narra Joseph Roth és una història recurrent i sempre de plena actualitat. A qualsevol de nosaltres li poden passar el cúmul de desgràcies que pateix la família de Mendel Singer. Sobtadament, el destí pot descarregar tota la seva ira sobre qualsevol de nosaltres. Igual que el protagonista, la persona que rep l’envestida de la desgràcia crida: Per què a mi?. Què he fet jo per merèixer això?. Per què no li ha passat a un altre?. Esdevenen exclamacions pròpies de la naturalesa humana de tots els temps.

Mendel Singer és un devot jueu, temorós de Déu, però normal, sense ser un fanàtic integrista. La seva vida és austera, senzilla, monòtona i rutinària. Sobtadament la família és víctima d’un rosari de desgràcies familiars. La primera desgràcia és  genètica: el naixement d’un fill amb una disminució física incurable. Davant la manca de credibilitat amb la ciència mèdica, la mare decideix recórrer als oficis d’un rabí. Aquest li manifesta una profecia que esdevé una llum d’esperança en el sofriment familiar:

“ El dolor lo hará sabio. La deformidad, bondadoso, la amargura, dulce. Y la enfermedad fuerte”. Pàg. 137.

Els anys passen i la conformitat fa niu a la vida de la família sense cap millora fins que arriba la Primera Guerra Mundial i dos dels fills són cridats a l’exèrcit, de manera que l’angoixa torna a fer-se present.

El joc de l’atzar i la voluntat segueix la partida i un dels fills aconsegueix fer fortuna a Amèrica. La família s’hi trasllada i sembla que un bri d’alegria es fa realitat.

“…Nueva York la ciudad de los milagros y el inglés de lengua más hermosa. Los americanos eran gente sana. Las americanas, bonitas. El deporte, importante. El tiempo, valioso. La pobreza, un vicio. La riqueza, un mérito. La virtud, la mitad del éxito. La fe un uno mismo, un éxito completo. (…) El anarquismo, un delito. Los huelguistas, enemigos de la humanidad. Los agitadores, aliados del demonio. Las máquinas modernas, una bendición del cielo. Édison, el genio más grande. Pronto los hombres volaran como pájaros, nadarán como peces, verán el futuro como los profetas, vivirán en una paz eterna, y en perfecta armonía construirán rascacielos que llegarán hasta las estrellas.” Pàg. 140

Malgrat tot, el vell mestre no es deixa portar pel creixent benestar familiar i opta per seguir en el mateix habitatge i seguir amb la mateixa vida austera i senzilla sense oblidar les seves oracions. Els esdeveniments, però, es precipiten i la història va prenent una caràcter èpic i esfereïdor. Un cop darrera l’altre va assetjant la precària serenitat de Mendel Singer fins a trobar-se de la nit al dia sol a Nova York, sol i vell. Tot se’n va en orris. La seva fe també. Igual com el Job bíblic es va revoltar contra Déu, l’humil mestre jueu també s’exclama desesperadament contra el Déu cruel i terrible.

“     – ¿Qué te pasa, Mendel? ¿Por qué haces fuego? ¿Por qué quieres incendiar la   casa?

  • Quiero quemar algo más que solo una casa y algo más que solo un hombre. (…)Durante más de sesenta años he estado loco. Hoy ya no lo estoy.
  • ¡Pues dinos lo que querías quemar!
  • Quiero quemar a Dios.”  Pàg. 166.

Els seus amics l’acompanyen, el tracten de consolar, l’exhorten en la fe de l’esperança, en la creença d’un possible miracle. I al final, el miracle arriba.

Cal fer esment de l’exquisida sensibilitat i tendresa de Roth en narrar aquesta tràgica història, sense caure en el sentimentalisme fàcil.

Tal com diu Stefan Zweig (Encuentros con libros– Acantilado):

“El destino de este hombre, aparentemente anecdótico, se despoja de todo lo accesorio para dar protagonismo a lo esencial. (…) En lugar de leer, tenemos la oportunidad de experimentar el dolor del justo. Por una vez, no tendremos que sentir el rubor por emocionarnos con una verdadera obra de arte que conmueve el corazón”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s