Mi hermana, asesina en serie, Oyinkan Braithwaite

Sinopsi (contracoberta de l’editorial) 

Ayoola tiene un serio problema con sus novios: cuando se cansa de ellos, cuando le decepcionan, o a veces sin motivo aparente, los mata. Ya lleva tres, lo cual la convierte, en cierta manera, en una asesina en serie. La única que lo sabe es su hermana Korede, que movida por un amor fraternal cada vez más en el alambre, ha ayudado a Ayoola a eliminar pistas, cubrir sus pasos y, en definitiva, evitar que se descubra que aquellas misteriosas desapariciones de hombres jóvenes que se están produciendo en Lagos llevan su marca letal. Por si la situación no fuera suficientemente complicada, Korede contempla horrorizada cómo su hermana empieza a salir con el hombre de sus sueños –el médico del hospital en que trabaja como enfermera–, por lo que deberá replantearse su rol de cómplice, si no quiere que este triángulo amoroso termine en un baño de sangre.
A partir de estas dos hermanas peculiares, con personalidades opuestas y maneras muy distintas de integrarse en la jerarquía social –Korede representa el esfuerzo, el control, el respeto a las normas; Ayoola es anárquica, visceral, irresponsable, pero libre–, Oyinkan Braithwaite ha construido una trama negra tanto en su sentido del humor como en su vibrante desarrollo a la manera de thriller, situado en una Nigeria de principios de siglo XXI tan dinámica como peligrosa en este momento de cambios económicos y demográficos de la nueva África. Un magnífico debut en la novela en el que, con una prosa afilada y un ritmo embriagador, la joven escritora desliza agudas reflexiones sobre el poder de la consanguinidad, las relaciones tóxicas y las posibilidades reales de comprensión y convivencia pacífica entre mujeres y hombres.

Mi hermana, asesina en serie ha sido galardonado con el premio Anthony a mejor debut, ha quedado en el segundo puesto en la categoría Thriller en los Choice Awards 2019 de Goodreads, y estuvo entre los seleccionados al premio The Best 2019 de la librería La Central en la categoría Literatura en castellano. En 2020 ha ganado el British Book Award en la categoría Crimen y Thriller.

Editorial Alpha Decay.- 200 pàgines.- Traducció de Montse Meneses

Apunts de lectura

Mi hermana, asesina en serie,  una jornada de divertiment assegurat, la qual cosa no és poc pels temps que corren.

Sota l’estructura d’un “thriller”, la trama descriu la relació entre dues germanes i les seves relacions respecte a la família en el marc d’una Nigèria moderna en la qual les noves generacions també estan enganxades a les xarxes socials. Una societat, però, profundament patriarcal on encara hi ha cacics amb dret a pernada. Malgrat a la novel·la ni s’hi ensuma, les protagonistes són d’una família benestant de l’actual capital Lagos,  es fa difícil no pensar en el recent segrest de 300 noies en un poblat de Nigèria. És un drama recurrent a la societat d’aquell país.

Una història senzilla amb un llenguatge planer i una estructura també molt simple. A través de capítols curts, cadascun dels quals amb un títol temàtic, va conjugant els avatars de les dues germanes protagonistes amb una radiografia amb flashbacks de les relacions familiars, especialment del perfil de pare. L’eix central de la novel·la és la relació d’amor entre germanes, de lleialtat i de solidaritat. Dues germanes, dos perfils antagònics però que es necessiten l’una a l’altra per sobreviure dins la seva família i en la societat que les envolta. La prova de foc de la relació, però, és quan formen part del mateix triangle amorós.

Malgrat la lleugeresa de les descripcions psicològiques i molt ús de l’el·lipsi, hi ha suficients elements per reflexionar sobre les raons que poden explicar el comportament de les germanes. Edip, Freud, el psicoanàlisi, la psicologia…podrien contribuir a fer-ho.

Tot això ho aconsegueix mitjançant una narració en primera persona, des del punt de vista d’una de les dues germanes. D’aquesta manera el focus és posat en les reflexions i emocions de Korede respecte a les seves relacions amb el personatges de la trama.

Sorprenen els recursos enginyosos  d’intriga emprats per l’autora la qual cosa sempre és d’agrair en un gènere tan conreat com el de la novel·la negra. Cal destacar el contrapunt  d’ironia, especialment pel que fa a les sortides de la germana assassina.

 “PALABRAS

Ayoola me convoca con estás palabras: <<Korede, lo he matado>>. Yo esperaba no volver a oírlas nunca más.”.

Així comença la novel·la, un divertiment assegurat que capta i manté l’atenció del lector fins el final.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s