Mi padre y su museo, Marina Tsvietáieva

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Marina Tsvietáieva escribió este relato autobiográfico durante el exilio en Francia y lo publicó en ruso, en 1933, en distintas revistas de París; tres años más tarde, en 1936, tratando de acercarse a los lectores franceses, reelaboró sus recuerdos de infancia en francés, un conjunto de cinco capítulos al que dio por título Mi padre y su museo y que, no obstante, jamás llegó a publicar en vida. En ambas versiones reunidas en este volumen la autora ofrece una evocación emotiva y lírica de la figura de su padre, Iván Tsvietáiev, profesor universitario que consagró su vida a la fundación del museo de bellas artes de Moscú, el actual museo Pushkin. A menudo lacónico y fragmentario pero de una extraordinaria fuerza poética, este maravilloso texto, vibrante y conmovedor, nos acerca como pocos a la intimidad de una poeta inimitable.

Acantilado.- 88 pàgines.- Traducció: Selma Ancira

Apunts de lectura

Els 9 relats que recopila aquest llibret abasten la versió francesa i la russa que l’autora va escriure sobre el mateix tema. El marc narratiu es circumscriu a fet autobiogràfic que va viure la família al voltant de la il·lusió del pare de família de crear un museu d’escultura a Moscou sobre l’antiguitat clàssica.  El museu del zar, Alexandre III. En cap cas, però, és una obra museística o relativa a la construcció d’un museu.

L’autora narra un mosaic de records de la infància que tot evocant el clima familiar desplega un discurs de valors morals i de filosofia de vida. El pare esdevé l’eix central dels relats, veritable punt de referència de comportament humà, cultural, educatiu.  

A través de petits esdeveniments anem coneixent els avatars familiars dedicats puntualment a infantar el museu. El promotor i la il·lusió vital era del pare, però, el museu era una autèntica criatura familiar. La mare, esdevé una col·laboradora imprescindible, tot un model de com aconseguir els objectius a través  de l’empatia.

“El secreto principal de su éxito (…) la calidez de su corazón, sin la cual no hay don que sirva” .Pàg.22.

L’autora relata un conjunt de fets que expressen el rebuig del seu pare per  l’ostentació i la fastuositat quan, per exemple, li requereixen haver de vestir adequadament per a la cerimònia de la inauguració del museu. D’igual manera refusa la corona de fulles de llorer que li han portat expressament de Roma. També demostra un gran sentit de l’austeritat en refusar un habitatge luxós, etc… El perfil del pare és el d’un bon home, simple i amable. Un home fet a si mateix, fill d’un pobre sacerdot de poble que fins els dotze anys no havia vist mai un parell de botes…

Els relats conjuguen esdeveniments familiars amb anècdotes diverses. Com per exemple l’opinió d’un conegut pedagog sobre el museu:

“ …en 1909 me dijo a mí , entonces colegiala: ¿Un museo? ¿Para qué? Ahora lo que hace falta son laboratorios y no museos. ¡No pasa nada! ¡Que lo construyan! Vendrá la revolución y nosotros, en el lugar de estatuas pondremos literas. Y pupitres.”. Pàg. 29.

O com la innocent reacció del jove criat Alexei en visitar el museu de la ma del pare que a requeriment de la família li fa de mestre en una visita particular.

“     –   ¿Qué tal fue, Alexei? ¿Te gustó el museo?

  • Está bien el edificio.
  • ¿Por qué fuiste toto el tiempo con los ojos tapados?
  • Alexei, en un susurro: todas las mujeres están desnudas…
  • En la cocina más explícito: por supuesto que el señor sabrà, hasta medallas tiene, y yo vengo del pueblo…” Pàg. 32.

El llibre, és una excel·lent mostra de com a través del llenguatge es poden expressar amb gran sensibilitat els records, la memòria d’un món viscut. I, ho fa amb un estil narratiu poètic i metafòric. El relat evoca, suggereix, apunta un conjunt d’emocions viscudes.   

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s