August, Christa Wolf

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

August, relato escrito por Christa Wolf en 2011, apenas unos meses antes de su muerte, es un pequeño tesoro literario de poco más de treinta páginas, publicado de manera póstuma por la editorial Suhrkamp. Christa Wolf concibió la obra como regalo para su marido, Gerhard, por su sexagésimo aniversario de boda.

August es un hombre solitario que acaba de perder a su esposa; ya no le queda nadie que le haga compañía, a excepción de su recuerdo, al que se agarra cada día como lo más preciado que aún conserva en su decrépita existencia. Han pasado más de sesenta años pero todavía revive en su memoria aquellos momentos por los que siente una enorme gratitud, instantáneas de su vida que le hizo experimentar la  felicidad.

Su recuerdo le traslada cada día a aquellos meses de posguerra en el sanatorio para enfermos de tuberculosis, donde August conoció a Lilo. Completan todo el mosaico biográfico del personaje la evocación de otros retazos de su vida. La memoria es agridulce, llena de momentos tristes, pero tiernos a su vez. Con ella recuerda el descubrimiento de la amistad, la fidelidad, el primer amor y el valor de la generosidad, virtudes todas ellas personificadas en el recuerdo idealizado de Lilo.

Editorial: Las migas tambien son pan.- 50 pàgines.- Traductor Marcos Román Prieto

Apunts de lectura

“August recuerda: él era como cada uno de esos niños que al final de la guerra….”

Així comença el relat August. És el 1945 i August, de vuit anys, ha perdut la seva mare fugint de Prússia. El porten a un sanatori d’un antic castell. Ara, més de seixanta anys després, August torna a recordar la seva estada en aquell sanatori.

Aquest relat narra dos moments en la vida d’August. L’August jove, internat en un sanatori i l’August a punt de jubilar-se, conductor d’autobús. L’autora conjuga el relat en aquests dos temps, d’una manera simultània a través de l’allau de records que afloren en el pensament de l’August vell mentre condueix un autocar que transporta un grup de jubilats. August, a les portes de la vellesa i de la inexorable decrepitud, s’aferra als records del passat que els reviu talment com un tresor vital a preservar. Dos moments essencials de la vida, el de la infància feliç en una Alemanya de postguerra i els més recents al costat de la seva dona morta fa dos anys.  

El recurs narratiu sobre el qual es configura el relat és el pensament d’August que va emanant records diversos mentre condueix l’autocar, de manera que els paisatges que va recorrent també li avoquen experiències viscudes amb la seva dona. El relat va intercalant apunts diversos sobre esdeveniments viscuts. El que estem vivint al llarg del llarg viatge del conductor August, no és només nostàlgia infantil, sinó els records d’un primer amor.

Un aspecte important del relat és la manera com s’entrellaça el passat i el present. A mesura que August travessa Alemanya amb l’autocar, veiem els signes de la recuperació del país.

Tal com assenyala el traductor en l’epíleg: “La temática del relato se articula dentro de un binomio indisoluble de tristesa y felicidad. La tristeza de la vida actual del personaje contrasta con la felicidad de su infancia”

Els dos moments del relat conflueixen al final en una sincronització narrativa plena de simbolisme i d’emoció. Per un costat l’adeu del jove August a la vida del sanatori i per l’altre l’August arribant a casa després d’una jornada de viatge amb l’autocar. Una valoració emocional de tota una vida.