Cometierra, Dolores Reyes

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Dice Cometierra:

«Me acosté en el suelo, sin abrir los ojos. Había aprendido que de esa oscuridad nacían formas. Traté de verlas y de no pensar en nada más, ni siquiera en el dolor que me llegaba desde la panza. Nada, salvo un brillo que miré con toda atención hasta que se transformó en dos ojos negros. Y de a poco, como si la hubiera fabricado la noche, vi la cara de María, los hombros, el pelo que nacía de la oscuridad más profunda que había visto en mi vida».

Cuando era chica, Cometierra tragó tierra y supo en una visión que su papá había matado a golpes a su mamá. Esa fue solo la primera de las visiones. Nacer con un don implica una responsabilidad hacia los otros y a Cometierra le tocó uno que hace su vida doblemente difícil, porque vive en un barrio en donde la violencia, el desamparo y la injusticia brotan en cada rincón y porque allí las principales víctimas son las mujeres. En la persecución de la verdad, en el descubrimiento del amor, en el cuidado entre hermanos, Cometierra buscará su propio camino.

Dolores Reyes ha escrito una primera novela terrible y luminosa, lírica, dulce y brutal, narrada con una voz que nos conmueve desde la primera página.

Editorial Sigilo.- 176 pàgines.

Apunts de lectura

La novel.la conjuga dos factors narratius primordials: la realitat sociològica focalitzada en el dramàtic tema de la violència contra les dones i la facultat de la protagonista d’endevinar on estan les persones desaparegudes. La protagonista vident, “Cometierra”, aconsegueix comunicar amb les dones desaparegudes a través de menjar la terra que ha estat en contacte amb les víctimes, dones desaparegudes o assassinades brutalment. Una conjugació entre realisme màgic i realitat sociològica.

Una vegada acceptat el pacte narratiu que proposa la novel.la, aquesta esdevé un relat en primera persona en el qual la vident adolescent explica els avatars de la seva vida, allò que viu i sent. Ella és l’eix central del món que l’envolta, el seu germà, els que demanden els seus serveis, la relació amb un entorn urbà hostil i agressiu.

“Cometierra” és una heroïna al servei de la gent desesperada que li demanden el seu auxili. En cap cas és una heroïna de novel.la negra, activa i resolutiva contra els agents del mal. Ella és generosa i d’una gran utilitat per mitigar la desesperació dels familiars de les víctimes desaparegudes.

“Me agaché entre las plantas, corrí las hojas enormes, y dejé la botella con las otras para que le hicieran compañia. Había muchas azules. Ningún azul era igual a otro, ninguna tierra tenia el gusto de la tierra de otra botella. No se extraña a un hijo, un hermano, una madre o un amigo igual que a otro. Parecían tumbas brillantes una al lado de otra. Al principio las contaba, las acomodaba con cariño, a veces acariciaba alguna hasta que me decidía a probar de su  tierra.” Pàg. 61.

Cometierra, esdevé una crítica contra les institucions oficials que han de vetllar per la seguretat i el benestar de la societat, una denúncia de la seva inutilitat i fracàs, ja sigui per desídia o per incapacitat. .

L’expressió lingüística és potent. Frases curtes i contundents. Capítols també curts i intensos. Expressions, argentinismes, del barri Tigre de Buenos Aires que viu sotmès a la precarietat, la marginació i la violència.

La intriga avança progressivament amb la diversa casuística de casos que se li van plantejant a Cometierra amb el fil conductor durant tota la novel.la d’un somni recurrent, el diàleg que manté amb la seva mestra assassinada. Una situació plena de  desassossec i tensió.

En paral·lel, la trama desplega altres aspectes de la vida quotidiana de Cometierra, la relació amb una família sense pares, només amb el seu germà gran, i la seva relació amorosa amb Ezequiel. Sempre des de la perspectiva de com ho sent la narradora, la qual cosa li atorga emoció i intensitat.

Davant la realitat social dramàtica que planteja, amb les dones com a víctimes, el lector possiblement requeriria una acció contundent reparadora, una venjança contra els generadors de tanta violència i maldat. Però, això seria una altra novel.la.    

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s