Les gratituds, Delphine de Vigan

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Els llaços invisibles que defineixen les nostres relacions més íntimes amb el món i les persones.

“T’has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Un gràcies de veritat. L’expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute.”

En la seva nova novel·la, Delphine de Vigan escruta la intimitat i els llaços de lleialtat, fidelitat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. Michka, una dona gran, va perdent la seva habilitat per parlar. Dues persones l’acompanyen: la Marie, una noia jove molt propera a ella, i en Jerôme, el seu logopeda.

Editorial Edicions 62.- 160 pàgines.- Traductor: Jordi Martin Lloret.

Apunts de lectura

Gil de Biedma, en el seu conegut i emblemàtic poema “No volveré a ser joven”, manifesta la dramàtica veritat de la vida:

Pero ha pasado el tiempo

y la verdad desagradable asoma:

envejecer, morir,

es el único argumento de la obra.

Malgrat és una veritat decisiva, no ens agrada parlar-ne. Aquesta novel.la agafa el toro per les banyes i ho fa d’una manera digna, humana i amb sensibilitat. També amb somriures.

Michka, és una dona vella que pateix una afàsia, un procés de degradació del llenguatge de manera que oblida les paraules o les tergiversa, la qual cosa afecta la seva capacitat d’expressió.

La Michka sap que les paraules i la vida se li’n van de les mans però no vol marxar fins que no hagi pogut pronunciar la seva gratitud a les persones que la van cuidar de petita salvant-li la vida.

Els dos personatges que li tenen cura a la residència on està internada es comprometen a trobar el matrimoni que durant els anys de l’ocupació nazi la va salvar de morir en un camp d’extermini acollint-la a casa seva i als que mai va donar les gràcies.

És a través d’aquests dos personatges que l’autora desenvolupa la trama de la novel.la. Dos narradors que en primera persona van intercalant les seves respectives intervencions.

En Jérôme, el logopeda que l’ajuda a recuperar les paraules.

La Marie, una nena a qui la Michka va cuidar i que ara és una dona embarassada que li fa companyia i li expressa la seva gratitud:  “Gràcies per tot. Sense tu no sé què hauria fet”.

A través del diàlegs dels dos personatges amb la Michka, es desplega un joc lingüístic carregat d’humor i de drama. La Michka, per fer-se entendre s’inventa les paraules que no li surten i en resulten expressions sorprenents i divertides. Només quan somia, la Michka desenvolupa un discurs fluid, sense absències ni entrebancs lingüístics. La lluita aferrissada per salvar les paraules esdevé una metàfora de la lluita per mantenir-se activa, un acte de rebel·lia contra la mort.

Una petita novel.la que resulta d’uns grans efectes multiplicadors pel que fa a les reflexions sobre l’envelliment. Aquest fet biològic inevitable que Philip Roth qualificava d’autèntica massacre. I l’autora d’aquesta novel.la, considera que:

“Envellir és aprendre a perdre. Assumir, totes o quasi totes les setmanes, un nou dèficit, una nova degradació, un nou deteriorament” (…) I ja no hi ha res en la columna del guanys.”

Estem rodejats de tecnologia i d’avanços mèdics, s’incrementa l’esperança de vida…però resten pendents les qüestions primordials:  Es pot envellir bé?. Amb dignitat?  De què depèn?. Perquè d’allò que es tracta no és de viure més anys sinó de viure amb qualitat de vida i de tenir una mort digna. Perquè allò important no és el quan sinó el com. En aquest sentit la regulació del dret a l’eutanàsia ha de resultar un factor primordial per treure l’angoixa i el desassossec als vells.

Ens costa de creure que allò que precisament dóna sentit a la vida és la mort. Malgrat sembli absurd.

Les gratituds, una novel.la curta sobre el final de la vida d’una dona vella, simpàtica  i tendra , narrada per dues veus alternativament. A mesura que a la protagonista li desapareixen o canvien les paraules, al lector li van brollant importants reflexions sobre la vida i la mort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s