Padres e hijos, Iván Turguénev

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

De una novela titulada Padres e hijos puede esperarse, por supuesto, un conflicto generacional, entre lo viejo y lo nuevo, entre lo que está a punto de desaparecer y lo que está a punto de venir… y más en la Rusia que ve acercarse inevitablemente −con la liberación de los siervos− el fin de una época. Lo que quizá no sea tan esperable es que, en este conflicto, quienes tengan el poder, quienes impongan, a veces tiránicamente, sus condiciones, sean los hijos… frente a unos padres cansados pero amantísimos, deseosos de pasar el relevo con una entrega que roza el servilismo. Turguénev coloca justo en el centro de este mundo frágil a uno de los héroes clave de la literatura rusa y universal, el estudiante de medicina Bazárov –un «hipster nihilista», según el joven novelista norteamericano Gary Shteyngart−, que, no siendo todavía médico, ya descree de la medicina: es más, si no cree en sus padres, aún cree menos en su propia generación. Dotado de una energía prodigiosa para el sarcasmo, la negación y la paradoja, y de un carisma que seduce a la vez que aleja a todo el mundo, este personaje descomunal pone a prueba de una patada el sistema estamental, el orden caballeresco, el ideario filosófico y la red de afectos en que se sustenta la sociedad de su tiempo… e incluso desafía, en sí mismo, cómo no, al amor…

Padres e hijos (1862) fue la obra más polémica de su autor. Le ganó enemigos en el bando de sus amigos y amigos en el de sus enemigos. Por su complejidad no es difícil adivinar por qué.

Editorial Alba.- 288 pàgines.- Traductor: Joaquín Fernández-Valdés.

Apunts de lectura

Un conflicte generacional en el marc històric de la Rússia Zarista al final del segle XIX, moment en el qual es produïen importants canvis socials.

El concepte de nihilisme de la manera que s’utilitza a la novel.la resulta equívoc. En tot cas, quan és utilitzat per les classes conservadores té un significat despectiu i desqualificador. De fet, els joves protagonistes de la novel.la, no són nihilistes en el sentit de no creure en res, en cap valor ni principi. En realitat són progressistes radicals que preconitzen un canvi en el món dels seus pares. Creuen en el progrés, en la ciència,  en la justícia, en les reformes socials i polítiques. Critiquen les supersticions, la situació dels serfs i l’endarreriment social. Manifesten una actitud crítica respecte a l’intel·lectualisme de la noblesa. La seva vehemència  juvenil els porta a simplificacions teòriques i a poses doctrinals arrogants. Si bé, encara no tenien una ideologia ben definida, van ser els precursors dels moviments revolucionaris davant la decadència de l’estat zarista.

En contraposició, el món agrari del pares, lluny de simplificacions ideològiques és pragmàtic i està més arrelat a la realitat pràctica si bé és globalment endarrerit i decadent.

El conflicte generacional que manifesta Bazárov es veu magnificat per la seva sobreactuació de prepotència irrespectuosa la qual cosa el fa formalment més ofensiu i trencador. La forma menys vehement i agressiva d’Arcadi el fa més moderat, li resta radicalitat, i per consegüent és més acceptat en els cercles socials.  

La novel.la planteja diversos temes a través del recurs narratiu de la conversació. Així, el discurs de la confrontació entre l’antic i el nou món es personifica en els debats que tenen Bazárov i Pavel. Un enfrontament entre la rebel·lia del jove i els costums aristocràtiques del vell. El valor simbòlic del retret que li fa Bazárov a Pavel, és ben il·lustratiu: “vostè em parla francès, jo li parlo en llatí”.

A vegades la confrontació no és directe per la qual cosa s’utilitza el recurs narratiu d’expressar el discurs del conflicte generacional a través de la conversació entre dos personatges, ja sigui entre els dos joves amics o bé entre els dos vells germans, pare i tiet de l’Arkadi.

La novel.la també planteja el conflicte generacional familiar entre els joves Bazárov i Arkadi i els seus respectius pares. Cal fer esment de les diferències socials entre Bazárov i Arkadi així com també en les diferències entre els seus progenitors. El pare d’Arkadi és un terratinent que té com a amant a una humil camperola. També hi ha diferències de classe entre els pares de Bazárov, la mare procedeix de l’aristocràcia.

A través d’un altre bloc de conversacions desenvolupa el discurs amorós entre  Bazárov i Anna Odintsova. Així, a través de les tres conversacions que mantenen, s’expressa un compendi de despropòsits que condicionen i encarrilen la relació amorosa vers el fracàs final.

“Odintsova miró a Bazárov, que tenia una sonrisa amarga dibujada en el rostro. ¡Éste me quiso!, pensó, sintió llàstima por él y le tendió la mano con compasión.

Pero también él la comprendió a ella.

¡No! – dijo, y dió un paso atrás. Aunque soy un hombre pobre, hasta ahora nunca he aceptado limosnas. Adiós, señora, y que tenga usted salud.” Pàg. 255.

La relació Bazárov i Odintsova esdevé una relació passional sense que s’arribi a realitzar-se plenament. Per què? El pensament científic de Bazárov li impedeix acceptar les emocions de l’enamorament romàntic. La passió amorosa escandalitza la seva ànima materialista i o deixa que les emocions li trastoquin la raó.  La relació amorosa amb Anna esdevé molt complexa: seducció, passió, encís, aflicció, frustració…

¿És l’amor un sentiment fingit? Es planteja l’Anna davant la seva soledat.

“Está visto que  Barázov tenía razón – pensaba- ; lo mío es curiosidad, nada más que curiosidad, amor por la tranquilidad y egoísmo”. Pàg. 258,  

Un altre plantejament amorós és el que es planteja al voltant de la jove Fenichka, l’amant del pare d’Arkadi. La jove criada esdevé el centre d’un triangle amorós on cada personatge té diferents motivacions, la qual cosa derivarà en un conflicte dramàtic. El cerebral Bazárov és veu sotmès a la pulsió instintiva i espontània, sense gaires reflexions filosòfiques.  La que suscita més valor i més recorregut dramàtic és la posició de Pavel respecte a l’amant  del seu germà, la qual cosa no s’explicita però suscita intriga en la ment del lector. Pavel que se sent un seductor no es veu correspost per la Fenichka la qual cosa suscita una tempestuosa relació, assetjaments i gelosia. Per cert, l´Arkadi descobreix que té un germà petit, Mitia, poc després que ho sàpiga el lector.

Turguénev, introdueix els personatges amb singulars descripcions i en alguns casos els complementa narrant antecedents biogràfics del seu passat. És el cas de Pavel, de Fenichka i de la jove vídua Ana Odintsov.

Un recurs narratiu que s’utilitza en moments claus de la novel.la és el d’escoltar casualment una diàleg sense que els interlocutors ho sàpiguen. És per exemple quan el pare d’Arkadi escolta la valoració que de la seva persona en fa el seu fill.

“Anteayer le sorprendí leyendo a Pushkin – continuó entretanto Bazárov- Haz el favor de explicarle que eso no sirve para nada. Porque ya no es ningún muchacho; tiempo es que deje estas tonterías. ¡Pretender ser romántico en estos tiempos! Dale a leer algo práctico.”

El narrador, a vegades, intercal.la el pensament del personatge respecte a l’interlocutor, de manera que il·lumina la comprensió de la situació.

Un dels punts forts de Turguénev és la facultat de crear atmosferes a través de la descripció del paisatge.   

“Empezaba a anochecer; el sol se había ocultado tres el boscaje de álamos en los campos. Un campesino iba al trote sobre un caballito blanco por un camino estrecho y oscuro a través del boscaje… (…) Las golondrinas volaban en lo alto, el  viento había cesado por completo. Las abejas rezagadas zumbaban perezosas y soñolientas en las flores de las lilas,…. pag. 89.

Un altre tema que desplega la novel.la és el drama dels pares de Bazárov en veure que no poden retenir el seu únic fill després de tres anys d’absència. Tot el capítol en el qual es narra la trobada a casa dels pares és d’una gran sensibilitat i tendresa en conjugar l’alegria pel retorn del fill i l’aflicció per la seva fugida immediata.

“Un hijo es una rana desgajada. Es como un  halcón: cuando quiere viene y cuando quiere se va. Y tú y yo somos como setas que crecen en la hendidura de un árbol: los dos muy juntos, sin movernos de nuestro sitio. Yo seré la única que seguiré invariablemente a tu lado, por siempre jamás. Y tú lo serás para mí.” Pàg. 197.

Ja hem esmentat que un dels valors de la novel.la és el marc històric de la Rússia Zarista al final del segle XIX. En concret es planteja la qüestió de l’alliberament dels serfs i la problemàtica que es va originar en no representar la millora que s’esperava en les seves condicions de vida.

L’obra de Turguénev es caracteritza per la vinculació de personatges amb el seu temps i país en un moment d’importants canvis socials restringits per les normes i costums existents. Els seus personatges són fruit de les relacions socials de la Rússia del Zar Alexandre II on l’endarreriment i misèria dels recentment alliberats servents s’unia a la desídia dels petits terratinents, arruïnats per la seva mala administració.

Padres e hijos, té el valor d’un gran clàssic, és a dir, que sempre la seva lectura desperta nous descobriments així com noves i diverses interpretacions.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s