Pedra de tartera, Maria Barbal

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Pedra de tartera” és un dels grans best-sellers de la literatura catalana. Publicada per primer cop el 1985, no ha deixat mai de reeditar-se. Conxa, la protagonista, és la representant d’una generació de dones de poble dotades d’aquell secret orgull que les ha mantingut fermes en la tempestat del drama de la guerra civil espanyola. Originària de la comarca del Pallars, ella és pedra entre les pedres, el seu destí és desviat violentament fins a descarrilar rodolant en una Barcelona que li resulta desproporcionada.

“Digna i delicada, la novel·la convoca alhora allò local i allò universal i perfora el silenci de les dones anònimes en la Història. Una economia de mots i una tensió continguda sostenen un fil vermell de sang, aquell de la memòria popular catalana del darrer segle. La Conxa carreteja la maleta dels oblidats.”  (Llibert Tarragó)

Editorial La Magrana (Edició commemorativa dels 20 anys de la publicació de Pedra de tartera (1985-2005).-126 pàgines.-

Apunts de lectura

Pedra de tartera, la història de vida de la Conxa, des de l’inici fins el final. És la pròpia protagonista qui explica els fets. La novel.la retrata un temps i un país des de l’òptica d’una realitat rural amb la seva pròpia llengua, amb el seu propi lèxic. La manera de narrar és una conjugació de la vida de les persones amb tot el món que les envolta: natura, paisatge, animals, cultura, tradicions, condicions de vida…

Una novel.la curta però que apunta els fets més rellevants d’una vida de la ma de la  Conxa: els orígens familiars humils en una masia del Pirineu; l’adopció a casa dels oncles; el matrimoni i els fills; la guerra civil i les seves dramàtiques conseqüències; la fugida cap a Barcelona.

La protagonista des del seu jo íntim relata els seus sentiments, les pors, les emocions,… La Conxa, en rememorar el seu passat individual (infantesa, joventut, matrimoni, vellesa) rememora també les condicions de vida de moltes dones arrelades en una realitat rural de l’alta muntanya.

La novel.la a través de petits capítols va desgranant el pas del temps tot conjugant els fets històrics i socials amb els fets pròpiament biogràfics de la Conxa, des la infantesa fins a la vellesa. Durant tot el periple vital de la Conxa hi trobem desarrelament i soledat.  

La infància és marcada pel trauma d’haver de fugir de casa per anar a viure a casa dels oncles.

“Es veia prou que a casa érem molts. I devia de sobrar algú”

Una adaptació dolorosa, lluny dels seus, malgrat les condicions de vida eren millors, tot i que havia de treballar feixugament. La ma d’obra, la que sigui, també la infantil, esdevé fonamental per aconseguir la viabilitat econòmica de la família.

La seva mare és un referent d’utilitat i de puntal bàsic de la família.

I és que de feina n’hi havia molta: bèsties, terra i de set a vuit persones a taula pel cap baix. Tots ajudaven, però ella era qui més hi posava el coll per tirar endavant. La dona fa la casa, deia.” Pàg, 17.  

Amb el primer amor de joventut, el festeig amb en Jaume, inaugura una etapa plena de noves emocions i de felicitat.

 “No em sentia d’aquest món. Semblava que somiava”.

El matrimoni, amb en Jaume i els fills, esdevé una etapa joiosa i plena de preocupacions alhora.  En Jaume treballa la major part del temps lluny de casa i la Conxa ha de vetllar per la família i tirat endavant les terres i el bestiar.

La Guerra Civil traumatitza la vida de la Conxa i la deixa desemparada i sola amb les dues filles deportada en un camp de presoners d’Aragó. Per segona vegada pateix un allunyament forçós de la seva casa i de la seva terra.   

“Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta aquí dies i dies…” Pàg. 91.

El retorn a casa, és el retorn a la alegria de viure, tornar a emprendre amb coratge el camí estroncat per les adversitats.

“Vaig arrencar un brot florit de sabonera i la seva olor dolcíssima em va fer una alegria que va acabar amb llàgrimes, i al mig del camí totes tres abraçades no paràvem de plorar…” Pàg.102.

El retorn a casa, també és el retorn al lloc on hi ha la mala gent, la que va fer possible que en Jaume fos afusellat.

“(La Delina) M’era dolça la seva companyia. (…)Sabia tant com els altres, però mai va deixar anar cap acusació a una persona en concret. Solament, parlant en general, deia: hi ha gent dolenta, Conxa, que no perdona.” Pàg.107.

Ja a la vellesa, el seu fill i la jove decideixen anar a viure a Barcelona on han aconseguit el treball en una porteria amb dret a habitatge. L’èxode rural ha estat i encara és la realitat de moltes famílies per la dificultat de fer viables les seves economies amb una mínima qualitat de vida.  

Per la vella Conxa l’anada a Barcelona és un trauma, és el tercer allunyament forçós dels seus orígens.  Així ho sent i així ho narra. En una nova situació i en una ciutat que li és hostil, la Conxa lluita per no perdre els orígens i es rebel.la contra l’oblit i la mort a través de la memòria i els records.

“Un núvol de records omplia cada trosset de cada cambra. A pleret, quedaria la blanquinosa capa, sense rostres ni paraules. Quan la meva memòria veiés desfer-se el núvol en pluja lenta, hauria mort una part de la vida de la família”. Pàg.120.

L´últim capítol és dedicat a allò que la Conxa sent sobre Barcelona. Cada paràgraf l’encapçala el nom propi de Barcelona. Els enyors dels seu Pallarés es conjuguen amb els sorolls, la vida, les costums, la gent, el cel de la gran ciutat….

“Barcelona és el cel lluny i els estels espantats.

(…) Barcelona és un soroll sense paraules i un silenci pastós ple de records concrets.

(…) Barcelona, per a mi, és una cosa molt bona. És l´últim graó abans del cementiri”.

Pedra de tartera, un retall del testimoni del nostre passat col·lectiu a través de la veu d’una dona.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s