Las alas de la paloma, Henry James

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Kate Croy, una joven londinense, cree que «a los veinticinco años» es «ya tarde para recapacitar». Huérfana de madre, con una hermana viuda, pobre y cargada de hijos, y un padre proscrito y siniestro, queda bajo la tutela de una tía rica, que espera casarla con un buen partido… aunque sabe que ella está enamorada de Merton Densher, un periodista apuesto y encantador −«esa sabandija miserable», según el padre− pero sin la menor perspectiva de futuro. La hermosa Kate, en esta encrucijada, apenas cuenta, como dice su enamorado, con su «talento para la vida» y no dudará en aprovechar cualquier oportunidad. La aparición de una riquísima «paloma» norteamericana, Milly Theale, que en tres semanas se convierte en la figura más solicitada de la buena sociedad, inspirará no solo la curiosidad y la adulación de todo Londres sino también los planes e intereses más diversos… incluido, quizá, alguno de Kate.

Las alas de la paloma (1902) −que aquí presentamos en una nueva traducción de Miguel Temprano García− es una de las grandes novelas de la etapa final de Henry James y en ella, con gran maestría, los acontecimientos se desvelan poco a poco y no sin que uno deba luchar contra sus propias aprensiones sobre lo que va intuyendo. Con un suspense que es reflejo de la tensión de alguno de sus personajes, James consigue, de una forma que seguramente no ha alcanzado otra novela, que en el lector se reproduzcan literalmente los dilemas y estremecimientos que va planteando la trama. Nunca se ha visto un ejemplo tan perfecto de fusión entre conciencia de un personaje y conciencia del lector.

Editorial Alba.- 488 pàgines.- Traducció: Miguel Temprano García.

Apunts de lectura

La història de la novel.la és simple, talment un escenari en el qual actuen pocs personatges en dos ambients ben diferents: una mansió a Londres i un Palau a Venècia. L’argument, com a moltes de les novel·les de James, està focalitzat en la vida de l’alta burgesia, classe que coneixia a bastament.

En aquesta novel·la els protagonistes principals són per una part els anglesos: la jove Kate Croy, afillada de la tia Maud molt rica que la vol casar per conveniència amb un bon partit, la qual cosa no compleix en Morton Denscher, un periodista sense diners,  del qual Kate n’està enamorada. Els altres protagonistes són una jove americana, Milly Theale, una multimilionària greument malalta que viatja per Europa desitjosa de viure plenament, i la seva senyora de companyia, la Sra. Stringham. Aquesta senyora és amiga de la tia Maud i Kate hi veu una oportunitat per complir els seus interessos.

Situades les cinc peces al tauler d’escacs, Henry James desplega una trama molt elaborada per tal de radiografiar, gairebé fer ressonàncies magnètiques, les relacions entre els personatges al mateix temps que va descrivint les seves característiques psicològiques, els seus interessos, els seus moviments de consciència, etc. fins a retratar-los en tota la seva complexitat.

És una novel.la de lectura lenta, talment com un gran riu que baixa silenciosament però que avança d’una manera imperceptible. No hi ha gairebé acció i moviments exteriors. El focus està posat en les relacions amoroses entre el triangle format per Kate, Morton i Milly i els corresponents elements catalitzadors: la tia Maud i la Sra. Stringham. Relacions amoroses i estratègies d’interessos roïns i avariciosos.

A mesura que avança la novel.la anem veient la transformació dels personatges a través d’un narrador omniscient, en tercera persona i l’estil indirecte lliure. Així, en cada moment  sabem allò que està passant física i psicològicament en la consciència dels personatges, acompanyat dels comentaris que l’autor va intercalant.

La intriga es va desplegant d’una manera subtil en base als pensaments, les estratègies, les emocions, els interessos del personatges però en base al recurs narratiu recurrent de l’ambigüitat i les matisacions. La narració detallada dels sentiments és gairebé un compendi filosòfic la qual cosa comporta una escriptura complexa: oracions subordinades dins un mateix paràgraf que van recorrent i teixint el perfil de cada personatge.

Cada personatge juga la seva funció narrativa sense ser un prototip. Potser el que més destaca és el de la jove Milly Theale, malgrat és el que té menys minuts a escena, el menys descrit i determinat. Potser precisament és el contrast entre la seva manca d’un protagonisme explícit i el seu poder transformador allò que fa que sigui narrativament significatiu. Des de la seva posició d’inacció i passivitat, la Milly sembra llavors que donaran uns fruits morals sorprenents.    

Malgrat hem dit que el relat és d’una parsimònia d’un riu cabalós i uniforme, hi ha diverses situacions que sobresurten amb esplendor. Per exemple, la visita de la jove Milly a un museu per veure un retrat d’una dama que li havien dit que s’hi assemblava. Milly, estava greument malalta però tenia una immensa energia de viure fins l’últim moment.

“No pudo evitarlo, pues se le saltaron las lágrimas nada más ver el misterioso retrato. Tal vez fuesen las lágrimas las que lo hicieron tan bello, extraño y maravilloso como le había dicho: el rostro de una joven dibujada de manera espléndida hasta el último detalle de las manos y vestida de forma no menos espléndida; un rostro de tez casi lívida, pero hermoso en su tristeza, y coronado por una mata de pelo recogido que, antes de que el tiempo lo desvaneciera, debió de tener un aire de familia con el suyo. La dama en cuestión, con sus rasgos marcados al estilo de Miguel Ángel, sus ojos de otro tiempo, sus labios carnosos, su cuello largo, las joyas renombradas y los brocados rojizos y descoloridos era un importante personaje, aunque sin rastro de alegría. Y estaba muerta, muerta, muerta. Milly la saludó con unas palabras que no tenían nada que ver con ella:

–Nunca estaré mejor.” Pàg. 156.

Al final del relat ens espera un gran premi a tall d’una sentència breu que expressa un pensament colpidor, obert i complex:

¡ Nunca volveremos a ser tal como éramos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s