El final del affaire, Graham Greene

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En 1946, en un Londres en el que todavía se perciben las heridas de la guerra, Maurice Bendrix se encuentra por casualidad con el diplomático Henry Miles, a quien no veía desde hacía tiempo. Henry está casado con Sarah, con quien Maurice había tenido un affaire durante la guerra. Cuando Henry le confiesa que sospecha que Sarah le es infiel, será Maurice, empujado por la curiosidad y los celos, quien decida contratar a un detective privado para averiguar la verdad.

El final del affaire es la mejor novela de Greene y también una de las más autobiográficas. Su meticulosa indagación sobre las luces y sombras de una relación sentimental, sobre los mecanismos del deseo y de la fe, y sobre los estrechos vínculos entre el amor y el odio conserva hoy la misma fuerza que cuando fue publicada en 1951. Traducido de nuevo por Eduardo Jordá, El final del affaire es sin duda uno de los grandes libros del siglo xx.

Editorial Libros del Asteroide.- 320 pàgines.- Traductor: Eduardo Jordá.

Apunts de lectura

“Una historia no tiene ni principio ni fin: uno elige arbitrariamente un momento de la experiencia desde el cual mirar hacia delante o hacia atrás. He dicho «uno elige» con el impreciso orgullo del escritor profesional… “.

Així comença la novel.la en la qual un narrador en primera persona, un escriptor, narra la seva relació amorosa amb la dona del seu amic. Un triangle amorós amb complexitats afectives (amor, odi, gelosia), religioses i psicològiques en el qual la singular Sarah n’és l’eix central.

La història sobre la qual es construeix la trama ja resulta d’entrada un original plantejament d’intriga. Una trobada casual, després de molt temps, entre el marit i l’ex amant de la seva dona, propicia que aquest s’ofereixi investigar el suposat adulteri de la dona que tant preocupa el marit. És a dir, un home contractant a un detectiu per tal que investigui a la seva ex-amant i així fer un favor al marit. Si més no, incita a una certa morbositat. Allò important, però, és la trama.

Durant la Segona Guerra Mundial en una ciutat, Londres, assetjada per les bombes, Maurice i Sarah viuen una història d’amor apassionat, un amor adúlter. Malgrat la relació amorosa, l’affaire, finalitza, l’amor perdura. Què ha passat, es pregunta el desesperat Maurice que sap inequívocament que s’estimen amb passió? A través d’una complexa trama, Graham Greene, explica el perquè de tot plegat. El robatori del diari de la Sarah per part del detectiu resulta ser un element definitiu. A partir d’aquest moment la novel.la canvia d’escenari i la protagonista real que puja a l’escenari és Sarah la qual cosa provoca que durant tot el llibre tercer la veu narradora sigui la del seu diari.

Llegint el diari de la Sarah, Maurice descobreix la veritat: la conversió de Sarah al catolicisme en mig dels avatars amorosos i de les desgràcies de la guerra la qual cosa li planteja conflictes irresolubles entre la passió amorosa i la fe.

En una de les seves trobades clandestines, Maurici s’aixeca del llit i és víctima d’una bomba que el soterra en una part de l’edifici que s’enfonsa. Sarah s’aixeca veu Maurici  enmig de la runa i el creu mort. Llavors Sarah presa per la desesperació fa la seva fatal promesa a Déu:

“Dije muy despacio: lo dejaré para siempre si permites que viva y le das una oportunidad. (…) y dije: la gente se ama sin verse, ¿No es  cierto?, y la gente te ama durante toda la vida y sin haber llegado a verte. Y entonces él apareció por la puerta, y estaba vivo, y pensé:  ahora empieza la agonía de tenir que vivir si él…”. Pàg. 150

D’aquesta manera, la fi de “l’affaire” és el preu que paga Sarah.  El dilema està servit: l’amor humà es contraposa a l’amor sagrat, i Sarah opta per salvar l’home que estima. A partir d’aquí s’obre tot un debat de reflexions en el qual el protagonista és el debat interior de Maurice sobre la religió, sobre la necessitat de la religió en moments de desesperació, sobre la superstició, la raó, els sentiments, etc…Una tamborinada farcida de contradiccions i de dilemes morals.

Encara que l’eix central de la novel.la és la relació entre Sarah i Maurice, hi ha altres focus d’interès, com per exemple la relació entre el marit i l’ex-amant de la seva dona, després de la seva. Una relació d’amistat sorgida d’una necessitat i sota la presència constant de la Sarah, segons les respectives vivències de cadascú.

Graham Green porta el plantejament de la ficció fins a límits insospitats quan fa reviure el personatge de Sarah més enllà de la seva mort a través d’una dimensió espiritual que incideix en altres personatges secundaris.

Un altre focus d’atenció, a més de ser una història d’amor, són les referències sobre l’ofici d’escriure.

Allò que semblava que seria una simple història d’un adulteri i d’un triangle amorós, El final del affaire, esdevé una novel.la d’una gran complexitat en la qual el discurs amorós és trena amb la dimensió religiosa i moral.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s