Delirio, Laura Restrepo

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

«Todos los secretos están guardados en un mismo cajón, el cajón de los secretos, y si desvelas uno, corres el riesgo de que pase lo mismo con los demás.»

Un hombre regresa a casa después de un corto viaje de negocios y encuentra que su esposa ha enloquecido completamente. No tiene idea de qué le ha podido ocurrir durante los tres días de su ausencia, y con el fin de ayudarla a salir de la crisis empieza a investigar, solo para descubrir lo poco que sabe sobre las profundas perturbaciones escondidas en el pasado de la mujer que ama.

Narrada con talento y emoción, la historia principal de esta novela se fragmenta en otras que se anudan a través de personajes llenos de matices. Laura Restrepo muestra en esta obra una energía narrativa fuera de lo común, en donde el suspense se mantiene hasta un final esperanzador que cierra una hermosa novela, bien construida, mejor controlada y brillantemente desarrollada.

«Delirio es una expresión de todo lo que Colombia tiene de fascinante, e incluso de terriblemente fascinante. Y cuando el nivel de la escritura llega hasta donde lo llevó Laura Restrepo, hay que quitarse el sombrero. Lo digo en mi nombre y en el nombre del jurado que no ha ahorrado aplausos para esta obra.»

               José Saramago, presidente del jurado.

La novela por la que Laura Restrepo fue galardonada con el Premio Alfaguara de novela 2004.

Editorial Alfaguara.- 352 pàgines

Apunts de lectura

La intriga de la història arranca tot just iniciada la novel.la i es manté fins el final.

“Supe que había sucedido algo irreparable en el momento en que un hombre me abrió la puerta de esa habitación de hotel  y vi a mi mujer sentada al fondo, mirando por la ventana de muy extraña manera”.

Què li ha passat a Agustina afectada d’un greu deliri mental?.  L’eix central i el motor narratiu el constitueix el personatge d’Aguilar, ocupat i preocupat per esbrinar les causes del deliri que pateix la seva estimada Agustina. Una singular història d’amor que impulsa una indagació que abasta la història familiar d’Agustina des de diverses generacions, els avis, el pares i la pròpia infància de la protagonista. La família pertany a la classe benestant de Colòmbia implicada en els negocis del narcotràfic.

La narració personal d’Agustina es focalitza prioritàriament en la seva infància, posant èmfasi especial en les relacions familiars les quals són susceptibles de múltiples anàlisis psicològics.

En la seva tasca indagadora sobre el passat d’Agustina, Aguilar utilitza el testimoni de la tia Sofi, un element narratiu de primer ordre i a la vegada una protagonista especial. Gràcies al seu testimoni, Aguilar, com un autèntic psicoanalista va esbrinant els secrets de la família Londoño.

«Tal vez por miedo, dice Aguilar, Sí, tal vez, tal vez por la convicción de que todos los secretos están guardados en un mismo cajón, el cajón de los secretos, y que si desvelas uno, corres el riesgo de que pase lo mismo con los demás, Y usted sí que mantenia un secreto gordo con respecto a su hermana, le dice Aguilar, Sí, Bueno, ése ya te lo confesé…» Pàg. 241.

A més de l’eix central narratiu, la novel.la desenvolupa altres línies narratives. Una és el monòleg de Midas McAlister,  en el qual expressa en veu alta els seus pensaments tot adreçant-se a un interlocutor imaginari que és la pròpia Agustina. A través d’aquest soliloqui, Midas narra el seu procés de desclassament social tenint com a referència l’estatus social de la família d’Agustina. Midas McAlister, ex-amant d’Agustina, pertany a una família pobre i gràcies al narcotràfic ha fet fortuna. La situació de violència social i política que està sotmesa Colòmbia durant la dècada dels anys 80 pel narcotràfic és el marc de fons de la novel.la, una crítica a l’extensa xarxa de corrupció a tots nivells.

“…y de ahí en adelante el Midas McAlister se dedicó a imitar en todo a su amigo Joaco, a espiar cada uno de sus movimientos, porque en el Liceo Masculino, mi bella reina pálida, yo no aprendí álgebra ni barrunté la trigonometria ni me enteré de qué iba la literatura ni tuve con la química ningún tipo de enncuentro, en el Liceo Masculino yo aprendí a caminar como tu hermano, a comer como él, a mirar como él, a decir lo que él decía, a despreciar a los professores por ser de menor rango social, y en una escala más amplia, a derrochar desprecio como arma suprema de control….” Pàg. 200.

Una altra línia narrativa és la història de l’avi d’Agustina. Un personatge d’origen alemany afectat també per un quadre de deliris recurrents. Es narrada en temps passat i els diaris de la parella d’avis formen part de la base documental per explicar els avatars familiars.  

Les diverses línies narratives estan trenades conjugant les diferents veus narratives en primera i tercera persona. En algunes situacions, la veu del narrador és ocupada pel personatge de manera que ambdues veus conflueixen en un mateix moment narratiu. Una barreja de veus entre el narrador omniscient i els personatges.

La construcció ortogràfica de la novel.la no segueix les normes estàndard i prioritza que el llenguatge escrit imiti la llengua parlada la qual cosa li atorga una gran expressivitat col·loquial.

La novel.la recorre a elements estilístics que recorden el realisme màgic. Per exemple, les capacitats intuïtives  i premonitòries de l’Agustina per percebre la realitat,  és famosa per les seves pràctiques endevinatòries i de pitonissa.

Poc a poc, els quatre rius narratius, cadascun amb les seves singularitats, van configurant el paisatge narratiu d’un “Delirio” assentat en la vida de la família Londoño  i en la realitat social de Colòmbia . Aconseguirà Aguilar, el bonàs d’Aguilar, esbrinar finalment el perquè de tot plegat respecte a la seva estimada Agustina?.

“Al llegar al apartamento, hacia las dos de la madrugada, me acogió un olor que me arrancó lágrimas, asegura Aguilar, y no estoy diciendo ninguna metáfora, (…) un olor a casa, qué más puedo decir, un olor a todos los días, a gente que duerme por la noche y se despierta por la mañana, a vida real…..”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s