La perra, Pilar Quintana

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En un pequeño pueblo del Pacífico donde confluyen la belleza y la violencia de la región y conviven, separados, la riqueza y la pobreza, los blancos y los negros, tiene lugar la historia de Damaris.

Damaris, una negra del Pacífico ya en la madurez, lleva muchos años viviendo con Rogelio. Su turbulenta relación ha estado marcada por la búsqueda infructuosa de un hijo: prueban de todo, y aun así Damaris no consigue quedarse embarazada. Perdida toda esperanza, Damaris encuentra una nueva ilusión cuando se le presenta la oportunidad de adoptar una perra. Esta nueva e intensa relación con el animal será para Damaris la experiencia que la obligará a reflexionar sobre el instinto y la maternidad.

Editorial Random House.-  112 pàgines.

Apunts de lectura

L’eix central de “La perra” és el tema de la maternitat. La maternitat és un tema d’una gran complexitat i sempre d’actualitat, sempre present en els debats, ja sigui des d’una perspectiva sociològica, psicològica, biològica, política, feminista, etc..

A la novel.la, es presenta el cas de Damaris, una dona de descendència africana, pobre, que viu amb en Rogeli en una cabana en una realitat rural de la selva colombiana. A la novel.la, el paisatge és un element condicionador important per a la vida de les persones.

Les condicions de vida de la protagonista Damaris són d’una extrema precarietat i de lluita per a la sobre vivència. El seu matrimoni ha fracassat especialment pel fet de no aconseguir tenir fills. Tenir fills, en aquell context, és un requeriment social de primer ordre a més de la consideració de ser el destí i la realització natural de les dones. Davant el fracàs, després de sotmetre’s a tots els tractaments naturals i màgics, Damaris decideix adoptar una gossa com a remei a la frustració de la seva maternitat.

“Durante el día Damaris llevaba a la perra metida en el brasier, entre sus tetas blandas y generosas, para mantenerla calientica. Por las noches la dejaba en la caja de cartón que le había regalado don Jaime, con una botella de agua caliente y la camiseta que había usado ese día para que no extrañara su olor.”   

Damaris dedica tots els seus esforços, el seu instint maternal, per fer viable la cria de la gossa que li ha posat de nom “Chirli”, el nom que havia triat per la filla que mai tindrà.

“En esos días la marea estaba alta de mañana, así que para comprar el pan de la perra Damaris tenía que levantarse a primera hora, cargar el canalete desde la cabaña, bajar las escaleras con él al hombro, empujar el potrillo desde el embarcadero, meterlo al agua, canaletear hasta el otro lado, amarrar el potrillo a una palma, llevar el canalete al hombro hasta la casa de alguno de los pescadores que vivían junto a la caleta, pedirle al pescador, su mujer o los niños que se lo cuidaran, oírle las quejas y los cuentos al vecino y atravesar medio pueblo caminando hasta la tienda de don Jaime… Y lo mismo de vuelta. Todos los días, aun bajo la lluvia.”

La novel.la apunta diverses variables sobre el discurs de la maternitat.

La llunyania de la població més propera i l’entorn d’una natura selvàtica condicionen la vida de Damaris. El marit s’absenta sovint pel treball  i Damaris es passa molt temps sola. Les tele-novel·les són una bona companyia.

Damaris treballa en condicions precàries en el manteniment d’una casa senyorial abandonada des de fa temps a causa d’un accident que va sofrir el fill dels amos. Es precisament aquest fet dramàtic en el qual hi va participar Damaris en la seva infantesa el que obre un altre eix narratiu de la novel.la. Els avatars diversos que experimenta Damaris amb la gossa cada vegada més rebel es conjuguen narrativament amb el seu sentiment de culpa per l’accident del fill de l’amo. S’obre una espiral en la qual els instints s’imposen per sobre dels sentiments i transformen les persones.      

La violència és un element fonamental que recorre tota la novel.la. El propi medi natural és intrínsecament violent.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s