Henry y Cato, Iris Murdoch

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Cuando Henry Marshalson y Cato Forbes se encuentran en Inglaterra después de varios años sin verse, su existencia no se halla en un momento precisamente fácil. Tras la muerte de su hermano mayor, Henry regresa de los Estados Unidos convertido en el heredero de una fortuna que no desea, de modo que decide deshacerse de todos sus bienes para disgusto de su madre. Cato, por su parte, se ve inmerso en una profunda crisis de valores que le lleva a replantearse cada una de sus creencias tras haberse enamorado de un seductor muchacho del barrio marginal de Londres en el que ejerce el sacerdocio. De manera inesperada, las vidas de estos dos hijos pródigos vuelven a mezclarse en una espiral de despropósitos y venganzas que van a desembocar en una sorprendente verdad: ninguno de los dos puede huir de sí mismo.

Editorial Impedimenta.- 448 pàgines.- Traducció de Luis Lasse.

Apunts de lectura

A traves de la història del retrobament de dos amics, la novel.la emana un flux de pensaments sobre la moral, el sexe, l’amor, la família, l’homosexualitat, l’art, i d’una manera especial sobre la religió. La lectura “d’Henry i Cato”, comporta un recolliment, un procés de reflexions sobre el discurs de la moral que s’hi desplega.

Dos amics d’infància pertanyents a famílies benestants es retroben a l’edat adulta en circumstàncies extremes. Ambdós pateixen conflictes d’identitat personal causats en gran part per una infància difícil i gens feliç. El marc de retrobament és la gran mansió familiar d’Henry al costat de la de Cato. Un gran escenari en el  qual es desenvolupa gran part de l’acció. En contraposició, l’altre escenari és un barri marginal atrotinat per la guerra en el qual el capellà Cato exerceix la seva tasca evangèlica i social.

A la primera part “Ritos de sangre” es produeix la presentació i creuament dels diversos personatges. En la segona part “Ritos de sangre”, s’intensifica l’acció a través d’una estructura de “thriller” que porta al límit els plantejaments humans a la vegada que atorga a la narració una gran dosi d’intriga.

L’escenari de la mansió, farcit d’antiguitats, suscita elements simbòlics com per exemple l’enorme tapís de Rubens sobre l’heroi de la Il.líada, Aquil·les. situat a la biblioteca. Una  al·legoria de la mitologia clàssica: els homes quan transgredeixen la moral són castigats pels deus.

La vídua i mare d’Henry, malgrat no és l’heretera de l’extens patrimoni familiar, és l’autèntic poder estratègic, la que realment triomfa en els seus plans, la qual cosa és narrada d’una manera subtil i suggeridora

Els personatges d’Henry i Cato, com un joc de miralls, pateixen l’angoixa vital de no trobar el seu lloc en el món. Perduts i desconsolats cerquen els referents necessaris per sortir del forat. Henry, que s’ha trobat sobtadament ser l’hereu de l’enorme patrimoni familiar, es mou entre la revenja familiar, el remordiment, el dilema sobre la gestió del patrimoni, una equívoca funció social i la fugida d’una situació que el desassossega. Cato, busca el seu renaixement personal en la religió, però és víctima de la seva culpabilitat obsessiva i dels remordiments que no el deixen viure. Ambdós senten que com a ser espirituals estan acabats, víctimes dels seus dilemes morals i que són incapaços de trobar-se a si mateixos donant voltes i voltes erràticament.

“—Cato no lo vería de ese modo. Debe estar en un infierno.

—Dios cuidará de Cato. Dios nos devolverá a Cato. Sabes que cuando le vi con aquella vieja sotana negra pensé que había hallado un guía espiritual.

—Está destrozado.

—Dios lo remendará.

—Tú no crees en Dios.

—La gente como Cato es la que inventa a Dios. Existe para ellos. Nosotros no podemos hacerlo. Nosotros los más pequeños simplemente absorbemos del Dios que los santos inventan. Ah bueno…”

El contrapunt d’aquests dos personatges de la burgesia són els personatges de Joe el Guapo que representa el lumpen i de Stephanie, una treballadora sense formació.

L’amor, els dilemes sobre l’amor, encarnat pel personatge de Colette, té una significació narrativa d’epifania personal.

S’inicia la novel.la amb Cato Forbes, amb una pistola a la butxaca, recorrent una vegada i una altra un pont ferroviari de Londres i el mateix personatge tanca la novel.la amb un crucifix a la butxaca.

“Henry y Cato” a través d’una trama ben teixida plena de camins i sotragades vitals, aconsegueix plantejar qüestions de gran dimensió moral. Conjuga magistralment l’argument amb la dimensió d’una novel·la d’idees, per la qual cosa el lector gaudeix a bastament d’un allau de reflexions en sessió contínua. Com deia un reconegut crític literari en llegir les novel·les d’Iris Murdoch,  el lector surt transformat, millor persona.   

“Henry y Cato”,  és una novel.la que forma part del curs “Novel.la i art” organitzat per l’Institut d’Humanitats del CCCB de Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s