Canción, Eduardo Halfon

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Una fría mañana de enero de 1967, en plena guerra civil de Guatemala, un comerciante judío y libanés es secuestrado en un callejón sin salida de la capital. Nadie ignora que Guatemala es un país surrealista, había afirmado años antes. Un narrador llamado Eduardo Halfon tendrá que viajar a Japón, y revisitar su infancia en la Guatemala de los bélicos años setenta, y acudir a un misterioso encuentro en un bar oscuro y lumpen, para finalmente dilucidar los detalles de la vida y el secuestro de aquel hombre que también se llamaba Eduardo Halfon, y que era su abuelo.

En este nuevo eslabón de su fascinante proyecto literario, el autor guatemalteco se adentra en la brutal y compleja historia reciente de su país, en la cual resulta cada vez más difícil distinguir entre víctimas y verdugos. Se añade así una importante pieza a su sutil exploración sobre los orígenes y los mecanismos de la identidad con la que ha logrado construir un inconfundible universo literario.

Libros del Asteroide.- 128 pàgines

Apunts de lectura

L’estructura narrativa està configurada en tres moments que es van intercalant. El primer moment ocupa l’inici i el final de la novel.la i narra el viatge al Japó de l’autor per assistir a un congrés d’escriptors libanesos, es tracta d’un equívoc ja que ell no és libanès. L’altre moment narratiu és la recerca del temps de la infància, la família i els seus orígens familiars. I l’últim moment narra la història del segrest del seu avi en el context de la guerra civil guatemalenca i els seus efectes multiplicadors: cops d’estat, dictadures militars, guerrilles revolucionàries, paramilitars, colonialisme i intervenció dels Estats Units, segrestos i assassinats, pobresa, …

Canción és una novel.la d’auto ficció, de relat intimista. L’autor pertany a la minoria jueva benestant de Guatemala. A través de la història de vida de l’avi de l’autor, es relata una realitat històrica, social i política de Guatemala. Una història de vida personal i familiar, res a veure però amb un relat documentalista.

L’avi de la família va ser víctima d’un segrest per part de la guerrilla i cap dels anys, el seu nét ho rememora. El nom de guerra d’un dels raptors és el que dona nom a la novel.la: “Canción”. També hi intervé una noia, Rogelia Cruz, que l’any 1958 va ser miss Guatemala i després es va integrar a la guerrilla. La tragèdia soferta per Rogelia il·lustra la terrible violència que la guerra civil va desencadenar.   

L’escenari de fons de la novel.la és la Guerra Civil de Guatemala, tot un seguit de conflictes entre el govern i diversos grups guerrillers arran del cop d’estat de 1954 dirigit per la CIA per tal de defensar els interessos econòmics de les empreses agràries nord-americanes (United Fruit Company) davant una pretesa política d’expropiacions i redistribució de la terra per part del govern progressista del president Arbenz.

La novel.la va configurant un mosaic de peces curtes que es van intercalant entre els diferents temps narratius. Formalment hi ha una discontinuïtat del relat, alhora que hi ha una subtil continuïtat temàtica.

Un des espais narratius de la novel.la és el bar on està assegut el protagonista, un mirador a través del qual l’autor rememora el seu passat així com relata els diversos esdeveniments i desfilada de personatges.

Un altre espai narratiu és el del congrés d’escriptors libanesos que es celebra a Tokio i que obre i tanca la novel.la.

“Llegué a Tokio disfrazado de árabe”.

Allò que inicialment podria semblar una broma narrativa, ja que la invitació al congrés era un error, es converteix en una explicitació del discurs narratiu. Per un costat ironitza sobre els congressos, aquestes reunions acadèmiques més aviat d’una utilitat hedonista i de diversió. Però és precisament en aquest marc on l’autor planteja la funció del seu discurs narratiu: una fusió entre ficció i realitat, auto ficció i realitat. El congressista Halfon coneix una dona japonesa que també a través de la història de vida del seu avi li narra l’impacte que va causar en la població el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima.

“En la piel de mi abuelo quedó su kimono” Pàg. 106.

L’escriptor i congressista Eduardo Halfon és interpel·lat i criticat com a impostor i com a escriptor.

“Luego, un periodista con saco y corbata comentó solemne -sin verme- que no había entendido qué sentido tenía relatar ahí, en un congreso de libaneses, la historia de un ganadero guatemalteco y su rebaño de vacas.”

Aleshores, es dirigeix al congrés, al món acadèmic, per explicar el seu discurs narratiu, en té una necessitat imperiosa.

“…empecé a sentir una necesidad apremiante no solo de explicarme, sinó también de defenderme ante tanta sospecha y acusación. (…) cuando yo empecé a hablar sin siquiera haber pedido la palabra o buscado el micrófono.

Hablé de mi abuelo. Hablé de la casa de mi abuelo. Hablé de los hermanos de mi abuelo. Hablé del negocio en París de mi abuelo. (…)Hablé del secuestro de mi abuelo. (…) Hablé cosas de mi abuelo que me fui inventando ahí mismo. Todo me lo fuí inventando ahí mismo.” Pàg. 119.

Tota una declaració d’intencions sobre l’ofici d’escriure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s