El corazón verdadero, Sylvia Townsend Warner

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En la Inglaterra victoriana, Sukey Bond, una muchacha recién salida del orfanato, es enviada como sirvienta a una granja de Essex. En la granja trabaja Eric, un muchacho apuesto y huidizo que, en sus escasos encuentros con Sukey, la mira «con una expresión de esplendoroso triunfo». Todos dicen que Eric es un idiota, pero Sukey lo ve con otros ojos, se deja cautivar por su bondad y es consciente de que ella y solo ella podrá hacerlo feliz. Sin embargo, cuando las cosas se tuercen y Eric le es arrebatado, Sukey abandonará la granja para ir en su busca. Numerosas serán las peripecias a las que deberá enfrentarse la protagonista, al final de las cuales, como un milagro, podrá encontrar la confianza en sí misma.

Inspirada en la historia de Eros y Psique, El corazón verdadero es una novela extraordinaria sobre el sentimiento amoroso, que Townsend, mediante una escritura alambicada y onírica, eleva a categoría de fábula.

“Después de Hardy, nadie ha entretejido con tanta precisión el paisaje interior del alma con la textura de la realidad exterior, de la luz que atraviesa el agua y el follaje.”

                               George Steiner

Gatopardo ediciones.- 240 pàgines.- Traductor: Benito Gómez Ibáñez

Apunts de lectura

Una historia d’amor singular: noia pobre i orfe s’enamora del fill d’una família benestant, però no és precisament el príncep meravellós sinó una persona afectada d’alguna patologia psicològica (idiota). Impulsada pels seus sentiments i somnis, Sukey Bond, va recorrent el territori a la recerca de l’Eric de manera que anant de porta a porta va coneixent una desfilada de personatges fins aconseguir una audiència amb la reina Victòria per tal de sol·licitar la seva ajuda.

Si estem davant d’una història d’amor fins un cert punt bastant tòpica, què és allò que caracteritza i fa interessant aquesta novel.la?. D’entrada, la bellesa descriptiva i la gran potència expressiva del sentiment amorós.

Un narrador en tercera persona narra les aventures i desventures de la jove Sukey amb el focus posat en els seus sentiments la qual cosa actua com a fil conductor de la història. A través del recurs narratiu del narrador lliure indirecte, la narració va conjugant realitat i fantasia, és a dir, els esdeveniments de l’acció amb la imaginació de la protagonista. La interacció entre món interior i món exterior com a fórmula narrativa. Una magnífica al·legoria del poder de la imaginació i dels somnis.

L’ús de l’el·lipsi sovinteja sense que en cap moment suposi trencar el fil narratiu.

Cal fer esment a la proliferació creativa d’atmosferes diverses en les quals el recurs al paisatge és recurrent. L’autora esmenta en el prefaci del llibre que les descripcions del paisatge neixen de la seva pròpia experiència.

“Llegué a un riachuelo de aguas perezosas y, más allà, a una isla con una casa blanca y varias dependencias agrícolas. Esa fue la génesis de El corazón verdadero”. Prefaci.

L’autora es recolza sovint en la tècnica del correlat objectiu (un seguit d’imatges poètiques per il·lustrar una atmosfera). Per exemple quan desenvolupa la seqüència del viatge cap a Londres amb una carreta en mig del bosc.

”Arboles. Criaturas misteriosas que están fuera toda la noche.

Durante el día adquieren el caràcter que nosotros les demos, sometiéndose a nombres y usos. El carretero pasa entre los árboles y ve en las ramas vivas un eje o una lanza; el leñador marca uno para la tala, otro para la repoblación, y las viejas penetran sigilosamente en el bosquecillo en busca de un haz de leña; el campesino conduce los cerdos bajo el roble y allí encuentra a su paisano. Todos los árboles son conocidos por su especie….” Pàg. 188.

“El corazón verdadero” també és una faula sobre els valors de l’esforç i la tenacitat per tal d’assolir l’irresistible impuls amorós.

Des de l’inici de la història en un orfenat femení, passant pels diversos estaments i esdeveniments en els quals es desenvolupa la vida de la Sukey, la narració va destil·lant una constant crítica social a les institucions i a la moral victoriana. Especialment es mostra crítica amb la institució clerical.

La Bíblia és un referent recurrent per a la Sukey, especialment les escenes de la història sagrada, i també és utilitzada com a recurs literari i metafòric. Així, s’utilitza la Bíblia per crear una metàfora que il·lustra el tarannà de la dolenta sogra i esposa del rector.

“Fue entonces cuando Sukey recordó la Biblia, que había dejado en el suelo justo en el camino de la señora Seaborn. Se detuvo, bajó el parasol con elegante deliberación, se agachó con un amplio movimiento de una gracia extraordinària y cogió el libro. (…)Pero de pronto, la señora Seaborn lo arrojó al suelo como un niño suelta el sonajero, alzó el parasol una vez más y siguió adelante.” Pàg 223.

La novel·la és enganyosament senzilla i sota el registre literari de conte de fades, l’estructura narrativa s’adapta als requeriments sentimentals de la protagonista de manera hi ha la sensació que tot és possible i meravellós d’acord amb els impulsos del cor humà.  Tot i que Sukey és pobre, òrfena i serventa, té la força per estimar l’Eric, membre d’una classe social benestant i que la seva família refusa i se’n avergonyeix. La narració segueix fil per randa el camí del somni i del sentiment amorós que emprèn Sukey en el qual tot és possible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s