Visc, i visc, i visc, Maggie O’Farrell

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.

Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O’Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d’escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l’autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l’existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l’adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.

L’altra editorial.- 248 pàgines.- Traducció de Marc Rubió

Apunts de lectura

En narrar la experiència personal a través de 17 seqüències viscudes properes a la mort, l’autora ho converteix en una profunda reflexió sobre la vida: visc, i visc i visc…

“Vaig respirar fondo i vaig escoltar el meu cor, que presumia com sempre. Visc, i visc, i visc.

            SYLVIA PLATH, La campana de vidre

Disset capítols, setze experiències traumàtiques de Maggie O’Farrell perquè l’últim fa referència a la filla de l’autora. Disset experiències ordenades cronològicament, des de la primera als 18 anys fins “avui en dia”. Cada capítol és un relat autònom i porta per títol una part del cos a la qual fa referència (pulmons, coll, abdomen, fetus i flux sanguini, crani, intestins, etc.).

Hi ha un fil que uneix les diverses experiències traumàtiques que és la vida de l’autora en múltiples situacions i identitats: infància, adolescència, universitat, treballadora, casada, mare, viatjant….

Tot i que les experiències que s’hi narren són específiques de la biografia de Maggie O’Farrell, desperten en el lector les pròpies experiències i en tot cas evoquen la fragilitat de la naturalesa humana davant els innombrables perills de la vida i la grapa de l’atzar que en qualsevol moment ens pot assetjar.

L’emoció, més o menys intensa, emana de cada relat i potser és el referit a la seva filla quan la intensitat és més impactant i colpidora. Resulta inevitable que tot plegat no evoqui les reflexions de diferents estrofes de la magnífica cançó de Mercedes Sosa: “Gracias a la vida”.

Gracias a la vida que me ha dado tanto

me ha dado la risa y me ha dado el llanto

Así yo distingo dicha de quebranto

los dos materiales que forman mi canto.

y el canto de ustedes que es el mismo canto

y el canto de todos que es mi propio canto.

Visc, i visc, i visc, disset històries traumàtiques per celebrar la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s