Cap al tard, Tessa Hadley

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

L’Alexandr, la Christine, en Zachary i la Lydia han estat amics des que es van conèixer fa trenta anys. Tots dos matrimonis han tingut una vida còmoda i harmònica fins que, un vespre d’estiu, la mort inesperada d’en Zach ho trasbalsa tot: han perdut el més fort i generós dels quatre, la peça clau que mantenia el fràgil equilibri de la seva amistat. La Lydia es trasllada a casa de l’Alex i la Christine per mirar de refer-se, però aquesta gran pèrdua, en comptes d’unir-los més, reobre velles ferides i fa ressorgir pors i rancúnies oblidades. El passat projecta la seva ombra sobre tots ells. Cap al tard és una novel·la que mesura la distància entre el que mostrem al món i les veritats incòmodes que amaguem. Amb una prosa elegant i poderosa, Tessa Hadley reflexiona sobre la fragilitat de l’entramat de vincles que generem al llarg de la vida.

Edicions de 1984.- 320 pàgines.- Traducció: Mercè Ubach

Apunts de lectura

Tot comença amb la mort sobtada de Zachary a partir de la qual es desencadena una nova situació en la vida dels dos matrimonis que protagonitzen la novel.la. Una relació entre quatre amics de classe mitjana alta de Londres que es coneixen des de l’escola.

Zachary és l’autèntic pal de paller del grup. Gaudeix d’una posició econòmica benestant la qual cosa l’ha portat a dedicar-se a comercialitzar amb l’art. Restaura una antiga església per convertir-la en la seva casa-galeria d’art. Un autèntic palau que esdevé l’escenari principal de la novel.la. Tot plegat,  Zachary, ostenta una capacitat de seducció poderosa. Les dues amigues, Lydia i Christine, ho han pogut constatar a bastament.  La Lydia és la femme fatale, sofisticada i consumista que viu a l’empara de la privilegiada situació econòmica del seu marit. La mort del marit fa evident la seva vulnerabilitat. Christine, que és més reflexiva i intel·lectual ha rebut de Zachary el  reconeixement de la seva capacitat artística la qual cosa li ha donat un impuls definitiu   que li ha permès aixecar el vol com a pintora.

Ambdues dones, d’una manera o altra, han rebut l’impuls d’un home per trobar el seu rumb.

En Zach i l’Alex, amics íntims com les dues dones, són dos models de conducta contraposats. L’Alex, el marit de Christine, ha fracassat com a poeta i ha optat per fer de mestre d’escola.

Cap al tard , va desgranant l’evolució dels personatges a partir de la mort d’en Zach. A vegades el narrador omniscient intercal.la mirades cap el passat per tal de capbussar-se a l’interior dels pensaments i sentiments del personatge. És una prerrogativa que té la novel.la per entrar en la intimitat humana.

La novel.la és plena de simbolismes, com per exemple la construcció de la galeria d’art amb un habitatge annex que neix de la transformació d’una vella església. La relació entre el vell i el nou amb l’empremta sempre permanent d’en Zach i que finalment la seva vídua haurà de trencar com un requeriment de renovació vital. També el viatge del grup a Venècia evoca la relació entre el passat i el present, una evocació sempre present en la vida dels personatges. A Venècia, Christine explica a Zachary:

“A vegades, en aquests dies gairebé crec que puc prescindir del present. El passat és suficient per a mi, és suficient per a la meva vida.”

El personatge de Christine és el que realitza més reflexions filosòfiques: la defensa de la seva dignitat davant la infidelitat del marit, cercar el seu lloc en el món, lluitar per la seva autonomia, i, tornar a emprendre de nou la seva activitat artística…

Tessa Hadley reflexiona sobre les relacions en la vida quotidiana del matrimoni, la paternitat, l’envelliment, l’amistat, l’erotisme, etc. A través d’una prosa mesurada recull subtilment les contradiccions diverses de l’existència humana. Una complexa xarxa de complicitats que manté les relacions d’amistat dels quatre personatges la història sexual dels quals sempre hi és present sense una concreció de causes i efectes. Allò cert, és que un fet puntual i inesperat desestabilitza l’harmonia d’ambdós matrimonis, però tal vegada no és més que un catalitzador d’un incendi que tenia molta massa combustible. En una trucada de telèfon des d’un hospital, a l’inici de la novel.la, es desfan tres dècades d’amistat i amor.  

Cap al tard és la imatge d’un moment transcendent de la vida adulta. Una metàfora d’aquell temps del capvespre de la vida que ens porta a reflexionar sobre el passat, el present i el futur, sobre tot allò que encara podem fer.  

Cap al tard és l’hora en què, en consciència, ja se sap que estem a la recta final i s’imposa el saber estar. La vida és canvi i el canvi és vida, i, sempre hi ha un moment per recomençar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s