Eldorado, Laurent Gaudé

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Tercera obra de Laurent Gaudé publicada en castellano tras El legado del rey Tsongor y El sol de los Scorta -esta última ganadora del premio Goncourt 2004-, esta nueva novela del laureado escritor francés aborda el dramático fenómeno de la inmigración desde una óptica especular, la de dos expatriados que se mueven en direcciones opuestas.

Al mando de una fragata que patrulla las aguas sicilianas que delimitan la codiciada fortaleza europea, Salvatore Piracci cumple abnegadamente con su penosa misión, hasta que el sorpresivo reencuentro con una mujer que él ayudó a rescatar de un barco a la deriva lo lleva a emprender un viaje de enorme trascendencia. Paralelamente, en Sudán, el joven Soleimán ha conseguido reunir el dinero necesario para abandonar el país en busca de una vida mejor, pero los planes no tardarán en complicarse, y el ansiado periplo hacia el Norte se convertirá en una durísima prueba, cuyas etapas estarán sembradas de peligros y amenzas, pero también de incontables muestras de fraternidad y esperanza.

Los viajes de Salvatore y Soleimán componen así una conmovedora odisea de destinos entrecruzados en ambas orillas del Mediterráneo, sobre un paisaje a la vez auténtico y mítico, contemporáneo e intemporal. Al igual que en sus novelas anteriores, Laurent Gaudé hace gala una vez más de un lenguaje vibrante para sumergirnos en un universo de dimensiones épicas, descubriendo las raíces del ser humano en toda su grandeza y miseria moral.

Salamandra.- 240 pàgines.- traducció: Jordi Martín Lloret

Apunts de lectura

Cada any milers d’immigrants africans moren intentant arribar a Europa cercant una nova oportunitat de vida, cercant el seu Eldorado.

Eldorado és aquest lloc imaginari i simbòlic, ple de totes les riqueses i la promesa d’una existència digna i feliç. Eldorado esdevé un somni movilitzador per sortir de la misèria.

Els immigrants clandestins inicien el camí iniciàtic cap a una nova vida més digna, malauradament, també comporta per a molts la violència, la humiliació i el rebuig. També la mort, com el cementiri de Lampedusa que el protagonista  Salvatore Piracci travessa.

“Entonces una voz lo sacó de sus pensamientos.

  • Es el cementerio de Eldorado-oyó decir.
  • (…) La hierba serà carnosa -dijo-, y los árboles estaran cargados de frutas. En el fondo de los arroyos correrá el oro y el sol se reflejará en las minas de diamantes a cielo abierto. Los bosques vibraran rebosantes de caza y en los lagos abundaran los peces. (…)Y la vida pasará como una carícia. Eldorado, comandante. Lo tenían en el fondo de los ojos.Lo desearon hasta que volcó su embarcación. En eso fueron más ricos que usted y que yo. Nosotros tenemos el fondo de los ojos seco. Y nuestras vides son lentes”. Pàg. 120.

Amb aquesta novel·la, Laurent Gaudé ens convida a reflexionar sobre la tragèdia d’aquestes vides clandestines.

El Mediterrani s’ha convertit en un cementiri marí i és objecte de diverses tensions polítiques i econòmiques entre els estats, però mai la solució cau del costat dels desgraciats.

En aquesta crisi humanitària hi participen nombrosos actors: els salvadors de vides en el mar, ja siguin de l’exercit o bé d’ONG, passadors al servei de les màfies, els propis immigrants, les institucions acollidores, etc.

A través de la ficció, la novel.la ofereix la cara més humana d’aquest drama modern. La trama s’endinsa en les ànimes de les persones afectades, les seves inquietuds, la seva dignitat, la força de la il·lusió, la lluita per emprendre una nova vida i superar les dificultats.

Dues històries protagonitzades pel comandant Salvatore Piracci i Solieman, dos destins oposats en una mateixa tragèdia humanitària.  Salvatore Piracci ha estat comandant de la marina militar durant vint anys. Intercepta els vaixells d’immigrants il·legals a la costa d’Itàlia. Diversos avatars li provoquen una crisi existencial i decideix emprendre un llarg camí iniciàtic a la recerca d’una nova identitat que doni sentit a la seva vida. I aquest camí passa per fer la travessia contrària a la dels immigrants africans.

Altrament,  Soleiman,  narra en primera persona la seva odissea des del Sudan a la recerca d’Eldorado d’Europa.

Cercar un nou destí, esdevé un camí d’esperança, de misèria, de violència, de por, de  desesper, de frustració, d’alegria, i també mort. Soleiman i Salvatore cercant destins oposats comparteixen el mateix camí iniciàtic: Naixement i mort.

Dues personalitats, dues identitats, una europea l’altra africana. Soleiman creu en el Déu Massambalo que a través de múltiples formes protegeix el destí dels immigrants.

El fet que l’estructura narrativa alterni la primera i la tercera persona, segons es refereixi a Soleiman o a Salvatore, remarca la similitud de dos destins que s’oposen. Ambdós tenen en comú la seva ferma determinació per complir el seu destí.

Eldorado és una epopeia, una obra tràgica, plena de lirisme i de valors humans.

Un cant a la fraternitat humana, dels qui salven vides, de la solidaritat dels immigrants que s’ajuden entre ells durant la travessia.

També s’aborda el tema de les fronteres, aquestes línies divisòries sovint fetes de murs espinosos que delimiten el cel i l’infern de moltes vides.

“- Hemos cruzado el infierno.

Pienso en estos minutos que quedaran grabados en ni mente durante toda mi vida. Pienso en la aceleración brutal del tiempo en que las vidas de tantos de nosotros han dependido de tan poca cosa: de un reflejo aprovechado o no, de un brazo que ha logrado zafarse o no de la confusión, de un movimiento de la multitud que nos ha arrollado o empujado en el lugar adecuado. ¡De tan poca cosa!. Pàg 221.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s