Catedrales, Claudia Piñeiro

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

«La verdad que se nos niega duele hasta el último día.»

Hace treinta años, en un terreno baldío de un barrio tranquilo, apareció descuartizado y quemado el cadáver de una adolescente. La investigación se cerró sin culpables y su familia -de clase media educada, formal y católica- silenciosamente se fue resquebrajando Pero, pasado ese largo tiempo, la verdad oculta saldrá a la luz gracias al persistente amor del padre de la víctima.

Esa verdad mostrará con crudeza lo que se esconde detrás de las apariencias; la crueldad a la que pueden llevar la obediencia y el fanatismo religioso; la complicidad de los temerosos e indiferentes, y también, la soledad y el desvalimiento de quienes se animan a seguir su propio camino, ignorando mandatos heredados.

Como en Las viudas de los jueves, en Elena sabe y en Una suerte pequeña, Claudia Piñeiro ahonda con maestría en los lazos familiares, en los prejuicios sociales y en las ideologías e instituciones que marcan los mundos privados, y nos entrega una novela conmovedora y valiente, certera como una flecha clavada en el corazón de este drama secreto.

Alfaguara.- 336 pàgines.

Apunts de lectura

A Catedrales tot gira al voltant de l’assassinat d’Ana, la filla petita de disset anys d’una família benestant de Buenos Aires. Trenta anys després, els membres de la família  traumatitzats pels fets reprenen la investigació per tal d’esbrinar que va passar. Així, a través de set personatges es reconstrueix allò que realment hi havia darrera la mort de l’Ana, la veritat a través de set peces d’un mateix mirall. Una radiografia de les respectives relacions familiars que a partir d’un fet traumàtic afloren les problemàtiques i tensions latents. Les preguntes que planteja la trama van més enllà de la clàssica investigació policial i això és un fet diferencial significatiu.

El fet que la narració sigui coral permet a l’autora una varietat de recursos estilístics segons el perfil psicològic de cada personatge. Així, per exemple el flux de consciència permet conèixer els mecanismes psicològics dels personatges, les justificacions, els dubtes, els interessos, els pecats i els laments, etc.  En alguns moments sembla que el narrador estigui atent entre les cortines del confessionari. I és que un dels eixos centrals de la novel.la és el discurs religiós. Especialment a través de l’actuació dels personatges de la germana gran, Carmen, i del seu marit Julian, ex-seminarista, es narra un autèntic tractat d’hipocresia de la moral social-religiosa: legitimacions, culpabilitats, justificacions, interpretació i adaptació interessada dels textos religiosos, recurs sovintejat al confessionari per netejar culpes i remordiments, etc.

No és el cas de Lía, una de les germanes, que en el primer paràgraf de la novel.la deixa ben clar les seves creences religioses, ras i curt:

“No creo en Dios desde hace treinta años. Para ser precisa, debería decir que hace treinta años me atreví a confesarlo. Tal vez no creía desde tiempo antes. No se abandona “la fe” de un día para otro. Al menos no fue así para mí. Aparecieron algunas señales, síntomas menores, detalles que, al principio, preferí ignorar. Como si estuviera germinando dentro de mí una semilla que, tarde o temprano, reventaría y abriría la tierra para salir a la superficie como un tallo verde, tierno, débil aún, pero decidido a crecer y gritar a quien quisiera oírlo: “No creo en Dios”.

En total contraposició al manifest religiós de Lía, la seva germana Carmen, a l’últim capítol proclama d’una manera contundent:

“ Creo en Dios. Soy creyente de una manera cabal, íntegra, apasionada. Brutal si es necesario. Qué sería de mí si no creyera.”     

La narració se situa en un temps present trenta anys després de la mort d’Ana, amb un quadre familiar transformat i greument afectat que com a teló de fons impregna tota la història. La saga familiar dels Sardá d’un tarannà catòlic tradicional, impermeable als canvis socials com per exemple l’acceptació de l’avortament que amb tanta resistència i retard es va legalitzar a l’Argentina.

El personatge del pare actua com l’autèntic investigador sobre el cadàver de la seva filla aparegut esquarterat i cremat en un descampat. En el moment que està afectat per un càncer terminal, decideix que no vol anar-se’n sense saber qui va ser el culpable de la mort de la seva filla.

El personatge de Marcela, amiga íntima d’Ana, resulta especialment suggeridor pel fet d’estar afectada d’una amnèsia recurrent ocasionada pel fet traumàtic del crim per la qual cosa ha de recórrer a quaderns d’escriptura per tal de comunicar-se.

En l’epíleg, la carta del pare el transforma en el setè narrador. Arran de la mort de la seva filla i durant trenta anys ha anat configurant una redistribució dels personatges en l’escenari familiar així com una reubicació de la seva consideració i estima al respecte. Confia que cadascú serà capaç de construir la seva pròpia catedral i trobar el seu lloc en el món.

“Que a ese “dios”, o como quieran llamarlo, cada uno le construya su propia catedral. Me imagino que la catedral de Marcela sería una construida con mariposas negras. La de Ana, una empapelada con sus dibujos. La de Lía, una catedral en la que los ladrillos de las paredes sean libros; ladrillos móviles, que puedan retirarse para ser leídos sin que la catedral se venga abajo. La de Mateo, una hecha de preguntas, donde un signo de interrogación se engancha con otro en una cadena sin fin. La mía, una catedral levantada con las palabras que quiero llevar conmigo a donde vaya.”

Catedrales, una novel.la negra singular que va més enllà de la clàssica investigació d’un crim.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s