Palomar, Italo Calvino

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Palomar, l’heroi de Calvino, és un personatge del tot infreqüent tant en la realitat com en la ficció literària. Malauradament. Per al lector serà una veritable descoberta i, bo i seguint-lo de la mà, farà el no gens fàcil aprenentatge d’endinsar-se suaument, però alhora àvidament, en les deus poètiques que s’amaguen al darrera de qualsevol fet aparentment insignificant de la vida quotidiana. Palomar se submergeix una vegada i una altra en la contemplació de tot de petits fenòmens isolats, gairebé imperceptibles, com si fossin fets decisius i com si al món no hi hagués res més, com si més enllà no existís ni l’abans ni el després. I tot seguit el lector s’adona que l’objectivitat i la immobilitat de l’observació esdevé narració dinàmica, aventura, peripècia enlluernadora que posa en joc els ressorts més pregons de l’home. Com més l’autor ens circumscriu en l’experiència immediata, amb major força es commou la nostra intimitat prenent una perspectiva vertiginosa: cadascun d’aquells petits fets isolats conté l’infinit. I és així com sorgirà la pregunta cabdal plantejada per Palomar- Calvino: ¿És possible -a força d’apropar-nos-hi i d’aprofundir-hi- d’arribar a trobar-nos en pau amb l’univers? ¿I de viure en pau amb nosaltres mateixos? Es tracta, senzillament, d’una proposta poètica de bellesa extraordinària capaç de fer més atraient la visió del nostre món desballestat.

Editorial Laia (edició 1985), reeditat a LABUTXACA (2011).- 128 pàgines.- Traducció: Maria-Antònia Oliver.

Apunts de lectura

Palomar és l´última obra que Italo Calvino va publicar en vida.

“La mar està suaument encrespada i les ones menudes baten la vorera sorrenca. El senyor Palomar està dret a la vorera i mira una ona. No és que estigui absort en la contemplació de les ones. No està absort perquè sap bé allò que fa: vol mirar una ona i la mira. (…) És a dir, no pretén mirar «les onades», sinó una única ona i prou: com que vol evitar les sensacions vagues, per a cada acte seu es proposa un objecte limitat i precís.”

Així s’inicia el llibre Palomar, tota una declaració sobre el sentit de les experiències que s’hi relaten, consistents en concentrar-se en petits objectes i fenòmens i fer volar la imaginació. Les seves reflexions el porten a trobar una relació entre l’objecte enfocat i l’univers o entre el jo i l’univers, entre allò humil i el cosmos. Una ona, la lluna, un jardí, un formatge a la formatgeria, la panxa de la sargantana, etc…

A vegades allò que mira, com el cas d’un pit nu d’una banyista estirada a la platja, li evoca un dilema moral, psicològic, també un gaudi estètic, i, tot plegat un desplegament de pensaments.

“Retornant de la seva passejada, Palomar torna a passar davant aquella banyista, i aquesta vegada té la mirada fixa cap endavant, de manera que l’esguard frega amb uniformitat equànime l’escuma de les ones que es retiren, els bucs de les barques posades en sec (…) Ara sí —reflexiona satisfet d’ell mateix, prosseguint el camí—, he aconseguit del tot que la sina fos absorbida completament pel paisatge, i que la meva mirada no pesés més que la mirada d’una gavina o d’una llúcera.

Però, és just fer això? —reflexiona encara—, ¿No és rebaixar la persona humana al nivell de les coses, considerar-la un objecte i, encara pitjor, considerar objecte allò que en la persona és específic del sexe femení? ¿No he estat perpetuant, potser, el vell costum de la supremacia masculina, que amb els anys ha fet un call d’insolència habitual?” Pàg.13

S’organitza en tres parts: Les vacances de Palomar, Palomar a la ciutat i Els silencis de Palomar. Les dues primeres relaten l’experiència a través dels sentits amb el visual com a determinant. La tercera part relata les meditacions de Palomar sobre les seves aventures i experiències. Una meditació filosòfica i metodològica.

“Després d’una sèrie d’aventures intel·lectuals que no val la pena recordar, el senyor Palomar ha decidit que la seva activitat principal serà mirar les coses des de fora. Un poc miop, distret, introvertit, no correspon per temperament al tipus humà que se sol definir com un observador. I no obstant això, sempre li ha passat que certes coses —una paret de pedra, una closca de cargol, una fulla, una tetera— se li presenten com demanant-li una atenció minuciosa i prolongada: es posa a observar-les gairebé sense adonar-se’n i el seu esguard comença a recórrer tots els detalls, i no aconsegueix separar-se’n. El senyor Palomar ha decidit que d’ara endavant duplicarà la seva atenció: primer, no deixarà escapar aquests reclams que li arriben de les coses; segon, atribuirà a l’operació d’observar la importància que mereix.” (capítol: El món mira el món.- Pàg. 111).

Palomar aparenta simplicitat, però amaga un viatge complex vers l’interior d’un mateix, un conèixer-se a través de l’observació i la meditació de les petites coses. Un viatge solitari, introspectiu, de recolliment… I així, partint dels sentits i de la relació entre les coses i els seus símbols, Palomar inicia una deriva que el porta a la descoberta de la realitat i d’ell mateix a través d’un procés que va d’allò trivial a la filosofia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s