El país dels altres, Leïla Slimani

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El 1944 la Mathilde, una jove alsaciana, s’enamora de l’Amine Belhaj, un oficial marroquí que lluita a l’exèrcit francès. Acabada la Segona Guerra Mundial, la parella es trasllada a Meknès a l’interior del Marroc. Mentre l’Amine s’escarrassa perquè una finca de terra pedregós comenci a donar fruit, la Mathilde se sent més i més ofegada pels costums i el clima inclement del país: aïllada a la finca, amb dos fills petits, pateix la desconfiança que inspira per ser estrangera, per ser dona, per ser catòlica. Al llarg dels deu anys que abraça la novel·la, la tensió social i política anirà creixent subtilment, fins que al 1955 el Marroc està al caire de la independència.

Amb l’anterior novel·la, Una dolça cançó (Premi Goncourt 2016), Slimani va triomfar en més de cinquanta països. Ara, l’enorme ambició d’El país dels altres (primer volum d’una trilogia), la consolida entre els millors escriptors del planeta, amb una energia emotiva, una comprensió de l’ànima humana i una habilitat narrativa de primer ordre.

XXII Premi llibreter 2021

Angle Editorial.- 370 pàgines.- Traducció: Valèria Gaillard

Apunts de lectura

«Aquí les coses van així».

Aquesta frase la sentia tot sovint. En aquell instant precís, va comprendre que era una estrangera, una dona, una esposa, un ésser a la mercè d’altres. L’Amine estava ara al seu territori, era ell qui explicava les regles, qui deia quins eren els passos a seguir, qui traçava les fronteres del seu pudor, de la vergonya i de la decència. A Alsàcia, durant la guerra, ell era un estranger, un home de pas que havia de ser discret”. Pàg 21

Mathilde és una jove europea d’Alsàcia, tant el seu aspecte físic, rossa, alta i d’ulls verds, com la manera de vestir xoca visiblement entre la població del Marroc. Un xoc cultural que s’agreuja perquè res era com s’havia imaginat, especialment a mesura que es va difuminant els encants inicials de seducció d’un home exòtic.

L’eix central del relat és la història de la Mathilde durant 10 anys. Els seus sentiments, en relació a diversos temes: d’entrada la decepció del lloc on s’instal·len, una finca agrària lluny de la ciutat de Meknès; la decepció de la seva vida matrimonial només suportada amb resignació per l’amor filial dels seus dos fills; el tracte dispensat a les dones, violència de gènere i opressió; sexualitat; el paper de la dona; el refús pel fet de ser europea en una societat cada vegada més nacionalista i amb ànsies d’aconseguir la independència del colonialisme francès.     

En el teló de fons de la novel.la hi ha la diferenciació i la segregació en tots els àmbits entre la població d’origen francès i la dels àrabs. Un contrast que es fa evident en tots els ordres de la vida: des del cultural, el socioeconòmic, la religió, la manera de vestir, etc.

La llibertat de la dona marroquí és inexistent. El matrimoni de conveniència és una pràctica culturalment arrelada pròpia d’una societat masclista. Mathilde viu la por a la llibertat, el fet que per obtenir-la a vegades s’han de sacrificar moltes coses.  La Selma, la germana del marit de la Mathilde en pateix dràstica i dramàticament les conseqüències.

“Amb els ulls abaixats, el vel apujat per damunt del nas, se sentia desaparèixer i no sabia realment què pensar. Si bé aquest anonimat la protegia i fins i tot la fascinava, era alhora com una gruta en la qual s’enfonsava sense voler-ho i tenia la sensació que a cada pas perdia una mica més el seu nom, la seva identitat, que amagant el seu rostre amagava una part essencial d’ella mateixa. Esdevenia una ombra, un personatge familiar però sense nom, sense sexe, sense edat”.

A mesura que avança el relat van aflorant les tensions socials i polítiques fins a la declaració de la independència el 1956.

El personatge de L’Aïcha encarna el procés de mestissatge per la qual cosa li suposa haver de suportar molts problemes d’integració i acceptació social. Es concreten en la seva persona els problemes de racisme, de classe social, d’intolerància de pertànyer a una realitat agrària enfront de la urbana, a més, esclar, pel fet de tenir una mare europea. El mestissatge li provoca problemes d’identitat que al final s’expressen d’una manera brutalment instintiva.

Slimani va exposant el procés de submissió de la Mathilde, la transformació d’una dona inicialment fantasiosa però valenta i apassionada. De mica en mica es va tornant més submisa sota l’amenaça de la pròpia supervivència i especialment de la violència conjugal. El patriarcat alimenta les seves devastadores arrels en el si de la mateixa llar. Els intents de ser lliure i autònoma tot partint d’exercir una professió a través de la pròpia llar esdevenen una batalla perduda.

L’islam és un altre tema que apareix al llibre, tant des d’un nivell polític, la independència del Marroc, com a nivell íntim i religiós. L’islam es planteja com una eina per consolidar el conservadorisme social. Qualsevol transgressió podria posar en perill l’ordre social i personal.

El títol de llibre recull la sensació de Mathilde de viure en el país dels altres, el sentiment de pertànyer a una minoria socialment refusada.

Aquesta novel.la també és la història d’un procés de resignació per part de la Mathilde i de com es van apagant les forces d’una possible rebel·lió. Resseguim els sentiments de la Mathilde des del primer moment d’arribar al Marroc i durant deu anys tot conjugant-ho amb la situació cultural, social i política.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s