L’alienista, Machado de Assis

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

El doctor Simão Bacamarte, «el més gran dels metges de Brasil, de Portugal i de les Espanyes» decideix fundar a Itaguaí una institució sense precedents locals: una casa de bojos. L’entusiasme inicial de la gent d’Itaguaí deixa pas ben aviat a la sorpresa, quan el metge comença a tancar-hi persones sanes, i s’aixequen les primeres suspicàcies. A mesura que n’hi va tancant més, augmenta la indignació, i finalment esclata una revolta popular. L’alienista, un relat delirant que és al mateix temps una metàfora sobre els límits de la raó humana i una mirada irònica a la societat del seu temps, té un desenllaç, com reconeix el propi autor, «de tanta envergadura i tan inesperat, que es mereixeria almenys deu capítols; però m’acontento amb un, que serà el coronament de la narració i un dels més bells exemples de convicció científica i abnegació humana.»

Quaderns crema.- 118 pàgines.- Traducció: Xavier Pàmies

Apunts de lectura

El doctor Simão Bacamarte en construir un gran asil per bojos, “La Casa Verda”, en el carrer més important de la petita ciutat de Itaguaí va esdevenir el seu fill predilecte. Va aconseguir el vist i plau de les autoritats per dedicar-se en cos i ànima a l’estudi de la ciència.

“-La ciència –va dir a Sa Majestat- és la meva única feina, i Itaguaí el meu univers”.

L’abnegació de l’ilustre metge li va donar un gran relleu. “Era un gran home auster, un Hipòcrates revestit de Cató.”

Quan el reconegut i prestigiat doctorcomença a tancar en desmesura els ciutadans de la ciutat en la casa de bojos, la població comença a sospitar dels seus motius. El lector va seguint els singulars criteris per diagnosticar la bogeria i com va desenvolupant un despotisme científic que li aporta un lucre personal i també una manera de treure’s del davant tots els entrebancs personals. Tanca a l’interior de la Casa Verda no només als pacients amb malalties mentals flagrants, sinó també als ciutadans sans que, d’acord amb els diagnòstics del metge, estan a punt per desenvolupar algun tipus de malaltia mental. Presenta una processó de personatges, una casuística de casos, de passions, valors i misèries. Un dels més sorprenents és el cas de la dona del doctor a qui també va tancar a l’hospici per la seva passió per les sedes, els velluts, les puntes i les pedres precioses…

“…el cas de la senyora Evarista era de mania sumptuària; no incurable però en tot cas digne d’estudi”. Pàg. 89.

La població desconfia dels mètodes de l’alienista i de la seva obsessió per curar trastorns patològics i es planteja una rebel·lió no solament contra ell sinó també contra  l’autoritat municipal que li dóna suport. El barber del poble encapçala la rebel·lió, al crit de guerra de:  cal  enderrocar el tirà i destruir la Casa Verda, “la Bastilla de la raó humana” !.  Es produeix una revolta i un canvi de consell municipal, i, com passa sovint, se succeeixen més revoltes i canvis d’aliances polítiques i socials.

El reconegut doctor va esquivant totes les crisis i obsessionat amb els trastorns mentals, decideix canviar el mètode de diagnòstic. Considera, així ho demostra l’estadística, que les persones equilibrades són en realitat una petita minoria i, per tant, és l’anomalia que s’hauria de curar. Allibera tots els internats que fins el moment eren les 4/5 parts de la població i inicia l’aplicació del nou mètode.  No cal dir que l’impacte social és menor la qual cosa permet que l’alienista segueixi endavant amb les seves investigacions.

“Simâo Bacamarte va trobar dintre seu les característiques pròpies del perfecte equilibri mental i moral; li va semblar que posseïa sagacitat, paciència, perseverança, tolerància, veracitat, autoritat moral, lleialtat; totes les qualitats, doncs, que podem conformar un eixelebrat acabat”.

Machado de Assis posa en entredit en aquesta història els límits entre allò que és normal i allò que és anormal a través d’un metge que s’esforça per entendre els trastorns psicològics de la població. A més, aborda una crítica dels interessos polítics i l’ambició pel poder. Es posa de manifest el comportament, les actituds, els interessos, les relacions socials i l’egoisme humà.

L’alienista és una obra satírica i divertida que en narrar la deriva de les inquietuds i obsessions científiques del  doctor Bacamarte,  realitza una crítica social i descriu amb ironia una radiografia de la naturalesa humana.

“Així són les coses dels homes!”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s