Flors per a l’Algernon, Daniel Keyes

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Guanyadora del premi NEBULA AWARD

Charlie Gordon, un home jove amb discapacitat mental, explica al seu dietari, en paraules pròpies d’un nen que tot just comença a escriure, les dificultats que es troba en el seu dia a dia. Fins que uns científics li plantegen la possibilitat d’operar-lo per aconseguir que sigui com els altres: li asseguren que si es deixa fer una petita intervenció al cervell no només contribuirà al progrés de la ciència sinó que incrementarà la seva intel·ligència. Ja ho han provat amb l’Algernon, un ratolí de laboratori, i l’experiment ha funcionat perfectament. Quan en Charlie accedeix a deixar-se operar és lluny de sospitar que la seva vida canviarà radicalment.

Flors per a l’Algernon és una d’aquelles novel·les que, després de llegir-les, t’acompanyen per sempre. Escrita amb un realisme psicològic colpidor, però alhora profundament emotiva, aquest clàssic de la literatura nord-americana ha captivat més de cinc milions de lectors des que es va publicar per primera vegada l’any 1966.

“Hi ha pocs llibres que se’t quedin a dins tants dies després d’haver-los llegit. Flors per a l’Algernon va ser-ne un, per mi, i vull advertir-vos de l’efecte que tindrà en vosaltres: us farà reflexionar sobre la vostra pròpia vida i us trencarà el cor”, The Guardian.

L’altra Editorial.- 288 pagines.- Traducció de Pep Verger

Apunts de lectura

La forma narrativa es presenta a la manera d’un diari que redacta el protagonista, Charlie Gordon, a petició dels científics per anar controlant l’experiment. En Charlie és el narrador i d’una manera seqüencial anem seguint el seu procés vital des d’abans de la intervenció quirúrgica per incrementar el seu coeficient mental. Així, les primeres pàgines de la novel.la reflecteixen la deficiència mental a través de l’ortografia i del pensament. Al cap de poques pàgines, els errors ortogràfics desapareixen i el pensament va creixent en complexitat i és que els seus avenços són espectaculars: “Parlo vint llengües vives i mortes; sóc un geni matemàtic i estic component un concert per a piano que la gent recordarà molt després que jo hagi mort”.

Però, no només escriu sobre l’adquisició de coneixements, també va relatant en paral·lel un viatge interior de descoberta personal. De la seva ignorància i ingenuïtat inicial va passant per diferents nivells de consciència i coneixement de la realitat que l’envolta. El desenvolupament emocional de Charlie Gordon no segueix el mateix ritme de la seva evolució intel·lectual, de tal manera que ha de fer front a nous problemes quasi més difícils com són prendre consciència del seu passat de quan era un nen de baix coeficient mental: el rebuig familiar, l’assetjament escolar, la relació laboral, la marginació social, etc..

L’autor de la novel.la emfatitza la importància de la lectura i l’escriptura, dues eines que Charlie utilitza a bastament per tal de ser “llest” com els altres. La correlació entre pensament i paraula. A mesura que avança en coneixement també la paraula esdevé de més gran complexitat.

Abans que amb ell, s’havia assajat l’experiment amb l’Algernon, un ratolí de laboratori amb qui el Charlie primer competirà, i per qui més endavant sentirà una mena d’amistat, com un alter ego. De fet són companys d’experiment i el procés evolutiu de l’Algernom és un avanç d’allò que li pot passar a Charlei.

Si bé és una de ciència ficció, només hi ha una vaga menció a la intervenció quirúrgica que fa possible incrementar el coeficient mental. A partir d’aquest fet, la novel·la planteja diverses, reflexions lligades a la filosofia, la psicologia, la sociologia, la literatura, la ciència, etc.

Com el “monstre” Frankenstein encarna el discurs de la criatura abandonada pel seu creador, sense disposar dels recursos necessaris per desenvolupar-se i ser feliç. Intenta desesperadament apropar-se als humans però a causa del seu alt coeficient mental el rebutgen sistemàticament. L’amor esdevé un possible camí de viabilitat vital però el subconscient, els traumes sexuals familiars, ho impedeix.

Malgrat haver aconseguit ser el més intel·ligent de tots, s’adona que fugir de la normalitat, com la resta d’humans, el condemna a l’aïllament i la marginació. És conscient que la felicitat no només depèn del grau de coneixement.

Charlie, d’una raonament fora de sèrie, es veu incapaç de prendre decisions en temes senzills.

Flors per a l’Algernon, interpel.la el paper de la ciència. Charlie no pararà d’insistir que el considerin com a una persona i no com un animal de laboratori. Un objecte d’un experiment que, entre altres efectes, és una manera de satisfer la vanitat dels científics, una peça a exhibir, d’usar i llençar. Charlie es rebel.la contra aquesta funció de la ciència que atempta contra el respecte de la persona i no es preocupa de la felicitat, el dolor i aïllament social que pot provocar.

Flors per a l’Algernon, és un clàssic que permet una lectura actual totalment vàlida així com una font de reflexions i debats.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s