Teoria general de l’oblit, José Eduardo Agualusa

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

La vigília de la independència d’Angola, la Ludo, una noia portuguesa atemorida per l’agitació del carrer, construeix un mur de totxanes que l’aïlla del mon exterior durant vint-i-vuit anys. Sobreviu cultivant verdures i caçant coloms amb l’única companyia del Fantasma, un pastor alemany albí, i escriu la seva historia a les parets amb trossos de carbó. Mentre ella observa el mon exterior i sembla enfonsar-se en l’oblit, el país transita traumàticament de l’alliberament a la república socialista, la guerra civil, la pau i el capitalisme cobdiciós.

Jose Eduardo Agualusa traça amb una escriptura sensual i imaginativa un relat enlluernador que reconstrueix la historia recent d’Angola. Una narració basada en un personatge real i commovedor que ens ensenya el poder paralitzant de la por i la importància de la redempció.

Premi Llibreter de narrativa 2018.

Edicions del Periscopi.- 256 pàgines.- Traducció de: Pere Comellas

Apunts de lectura

Angola va aconseguir la seva independència de Portugal el 1975, després d’una llarga guerra. No obstant això, un cop emancipat, el nou país es va veure immers en una intensa i duradora guerra civil que es va perllongar des de 1975 fins al 2002.

La novel.la transcorre durant el període de 27 anys de guerra civil, una situació d’extrema convulsió social i política en un país en vies de desenvolupament. En aquest marc dramàtic, la casuística d’històries de vida esdevé inesgotable i de tot tipus. La trama conjuga el confinament de la protagonista portuguesa Ludo amb la proliferació de relats d’altres personatges que la majoria provenen de situacions de marginació social com les dels nens del carrer.

Ludo, s’aïlla inicialment d’un món que li ha fet mal la qual cosa el lector no coneix la causa concreta fins el final de la novel.la. Després, en esclatar la guerra civil, Ludo, sola en un pis de luxe amb tots els recursos necessaris per la supervivència, decideix aïllar-se d’allò que l’envolta i que li és aliè políticament. Malgrat habitar en una suposada fortalesa, els esdeveniments històrics l’assetgen, ho sent, ho veu des del mirador excepcional en el qual viu confinada.

“Tinc por del que hi ha més enllà de les finestres, tinc por de l’aire que entra a doll, i dels sorolls que porta. (…) Soc estrangera a tot, com un ocell arrossegat pel corrent del riu. (…) Soc més a prop del meu gos que de la gent d’allà a fora” Pàg. 45.

A poc a poc es van apagant els mitjans tecnològics de comunicació amb l’exterior i n’arriben d’altres: malfactors, lladres, pillatge, nous veïns… I, també d’altres com els coloms missatgers, un mico, així com les branques d’un arbre que ha anat creixent amb els anys.

L’autor, a més dels recursos de supervivència vital, inclou la bona companyia d’una biblioteca immensa, un paradís en una illa deserta. A poc a poc ha d’anar fent servir el paper dels llibres com a combustible, la qual cosa l’obliga a prioritzar els autors que li seguiran fent companyia. També, l’altre recurs narratiu és l’escriptura que la confinada, una vegada exhaurits els quaderns, omplirà les parets de frases i paraules. La lectura i l’escriptura esdevenen una escala de l’evasió de l’infern que passa a fora.

“Els dies llisquen com si fossin líquids. No tinc més llibretes per escriure. Tampoc ja no tinc bolígrafs. Escric a les parets, amb trossos de carbó, versos breus. Estalvio menjar, aigua, foc i adjectius”. Pàg. 93

Al voltant del confinament de la Ludo, eix central de la novel.la, s’hi apunten diversos esdeveniments polítics i socials del procés de guerra civil. Diem que s’hi apunten ja que no és una radiografia, ni una crònica política de la situació conflictiva que va estar sotmesa Angola.

Allò que cal esmentar són els relats de les diverses històries de personatges que lluiten per sobreviure en una situació traumàtica. Marginació, enginy per a la subsistència, violència, solidaritat, morts, terrorisme, pillatge, cobdícia de les elits polítiques, la corrupció, etc. Una tipologia de personatges que representen la diversitat ètnica, cultural i social de la societat d’Angola. També una diversitat de conductes morals, també de dolents, que intenten viure en una realitat traumàtica que els condiciona però que els permet una segona oportunitat per refer les seves vides. La gent canvia, les circumstancies a vegades donen l’opció de canviar, de millorar. En aquest sentit, l’atzar és un element narratiu significatiu, com quan un personatge troba dos diamants al pedrer d’un colom missatger que ha matat forçat per la gana.  

El personatge del nen del carrer que apareix un bon dia a la terrassa de casa de la Ludo esdevé tot un símbol de la infància redemptora, que cura, que revitalitza, que li atorga la vista perduda i així pot seguir llegint els llibres que ha preservat del foc,…

Personatges narrats en situacions fantàstiques, màgiques, plens d’humanisme i a vegades tendresa.

Teoria general de l’oblit és d’una actualitat universal al parlar-nos de la por a l’altre i la xenofòbia.

A mesura que la novel.la enfila la seva recta final, totes les històries, convergeixen teixint un mateix tapis, de manera que contemplant les seves diferents formes i colors podem explicar la història d’un país. És la màgia de la ficció.

Escriu la Ludo, en el capítol “ÚLTIMES PARAULES” Pàg. 245:

“Per a qui escric?

Escric per a qui vaig ser. Potser aquella que un dia vaig deixar enrere persisteixi encara, dreta i aturada i fúnebre, en unes golfes del temps –en un revolt, en una cruïlla- i d’alguna manera misteriosa pugui llegir les línies que aquí vaig traçant…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s