Maggie, una chica de la calle, Stephen Crane

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En las arterias del desdichado barrio de Bowery en Nueva York, escenario de revueltas y vilezas perpetradas por las bandas de gángsteres, transcurre la historia de la joven Maggie, de su familia y de un entorno hipócrita y hostil, que ignora la compasión. Stephen Crane se erige por derecho propio como un autor al que conviene leer y revisar en estos momentos: su crítica del sistema, no de las personas, señala con el dedo la hipocresía más incrustada de nuestras estructuras sociales. Todo lo que no queremos ver, lo que nos duele escuchar y lo que nos resistimos a creer forma parte del paisaje literario de Crane. Una lectura atenta nos convence de que es un escritor con un plan: sumergirse en las entrañas de su amada América para expurgar de ellas todo su profundo malestar.

Editorial Navona.- 128 pàgines.- Traducció: Carme Font

Apunts de lectura

El títol ja ens indica que la novel.la va d’una noia prostituta, la Maggie. A la trama, però, el personatge concret  de la Maggie es podria fer extensible a altres noies que visquessin en el mateix entorn.

La novel.la s’inicia descrivint a vista d’ocell una baralla violenta d’un grup de joves en un barri pobre de Nova York, Bowery. Una lluita de carrer per aconseguir una posició dominant en el barri. Després la càmera s’endinsa en un edifici destarotat d’emigrants irlandesos.  La descripció de l’escenari es presenta com un entorn brutal i ja fa pensar que estem davant una història dramàtica. Quan tot seguit entrem dins la casa dels protagonistes constatem un ambient familiar desgraciat. Una família desfeta, alcoholisme, pobresa i misèria.

La variable sociològica és un dels eixos de la trama. L’altre eix és la conducta humana en l’escenari que s’hi descriu. La conjugació d’ambdós variables determinen la trama d’aquesta breu novel.la.

Malgrat la Maggie i el seu germà estan condicionats pel mateix entorn social i familiar, ambdós criatures del carrer, la vida els tracta de diferent manera pel fet de ser de diferent sexe.

La Maggie despunta per la seva singular bellesa la qual cosa la porta a pensar que pot ser un factor que l’ajudi a sortir d’aquell infern familiar i social.

“La niña, Maggie, creció en el arroyo. Pero se convirtió en el más extraordinario y maravilloso fruto de los barrios bajos, en una hermosa muchacha.

Ni un ápice de la suciedad de Rum Alley parecía correr por sus venas. Los sabios del piso de arriba, del de abajo y del suyo mismo, se asombraban ante ello.” Cap.5.

La Maggie aspira a sortir d’aquell entorn i veu la possibilitat d’aconseguir-ho a través d’un home. I és per això que sent admiració per en Pete, admira la seva masculinitat malgrat va acompanyada de brutalitat i arrogància.  En Pete esdevé el seu heroi. La violència és el referent de masculinitat per a la Maggie, el seu germà i en Pete esdevenen dos models similars.

“Maggie se dio cuenta de que en Pete encontraría a su hombre ideal. Sus pensamientos confusos solían recrearse en tierras lejanas donde, tal como dice Dios, las pequeñas colinas cantan al unísono por la mañana. Bajo los árboles de sus jardines de ensueño, siempre se paseaba un enamorado.” Cap. 5 .

Maggie, una noia fantasiosa i ingènua que viu en un somni d’il·lusions absurdes. Aviat constatarà que la dependència d’un home la portarà a la frustració i al fracàs personal. Comença a treballar en un taller tèxtil però les condicions extremadament precàries no li permeten una sortida digna. Es veu repudiada per la família i per l’entorn social dominat per la hipocresia d’una moral estreta i intolerant. Poc a poc, assistim a la destrucció de la Maggie a causa de la malaltia de la pobresa i de la misèria moral de l’entorn social.

No estem davant d’una novel.la sociològica malgrat es planteja el determinisme profund de l’entorn social i familiar, principal causa de la delinqüència. En absolut és una crònica sociològica malgrat les descripcions realistes d’un món miserable i tancat en si mateix. Els personatges no surten dels límits del barri i semblen atrapats i determinats per una situació de pobresa i ignorància.

Quina és la causa de les tragèdies humanes que cada dia es repeteixen a les grans ciutats ? Stephen Crane es limita a descriure l’escenari. La Maggie esdevé una noia, una de moltes que en una situació similar podria patir la mateixa història de vida que s’hi narra.

Altrament, les dones no apareixen en cap cas com a un referent positiu. Les que s’hi descriuen són borratxes, xafarderes i prostitutes. Les dones estan tancades a casa o treballant a fora en condicions insuportables i precàries. Aconseguir un home amb un fort potencial forma part de l’esperança femenina de poder alliberar-se de l’entorn miserable i dolorós. Maggie se’n vol sortir, però és completament incapaç de fer-ho sense caure en el cicle infernal de la realitat que l’envolta. No troba, no hi ha cap referent de resistència ni de rebel·lió que li permeti sortir-se’n. Els que sobreviuen ho fan adaptant-se en lloc de resistir-se a la seva realitat.

El narrador es limita a exposar el fets i per fer-ho utilitza un estil detalladament realista.

“En un reservado de un café estaba sentado un hombre con media docena de mujeres que reían alegremente y revoloteaban a su alrededor. El hombre había alcanzado ese estado de embriaguez en el que uno siente afecto por el universo.

(…) Abrumado por un ataque de ebria adoración, sacó dos o tres billetes de su bolsillo y con las manos temblorosas, como si fuera un sacerdote a punto de hacer una ofrenda, los puso sobre la mesa delante de la mujer.

—Sabes que todo lo que tengo es tuyo, porque estoy loco por ti, Nell, maldita sea, estoy loco por ti… pide otra copa, maldita sea, lo estamos pasando en grande… cuando alguien se porta bien conmigo… maldita sea, Nell, lo estamos pasando realmente bien.

Al cabo de un instante, Pete se quedó dormido. Su rostro hinchado por la embriaguez le caía sobre el pecho. Las mujeres continuaron bebiendo y riendo sin prestar la menor atención al hombre. Al final, este se tambaleó y cayó con un gruñido al suelo.

Las mujeres lanzaron un grito de repugnancia y se recogieron las faldas para no tocarlo.

(…) La mujer radiante y audaz fue la última en salir; cogió los billetes y se los metió en el bolsillo. El hombre lanzó un ronquido gutural, lo cual provocó que ella se volviera y lo mirara.

Se echó a reír:

—Vaya un condenado imbécil —dijo, y se marchó.” Cap. 18.

Maggie, és una Emma Bovary, víctima dels seus somnis i il·lusions? Ingenuïtat, somni i fantasia. És possible aconseguir un desclassament social per part d’una noia que no disposa dels recursos econòmics ni culturals per ser autònoma? . 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s