L’home de sorra, E.T.A. Hoffmann

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

En Nathanael rep una visita inesperada que el pertorba i li desperta un record d’infantesa sinistre. L’home de sorra, un dels relats més destacats d’E. T. A. Hoffmann, és una obra mestra de la literatura fantàstica que arrossega el lector en una incursió pels racons més obscurs de la psique humana i l’enfronta a l’autodestrucció d’un home que, en no trobar la sortida de la presó del seu ego, fracassa tràgicament en les relacions vitals, especialment en les amoroses.

Edicions de 1984.- 94 pàgines.- Traducció: Marina Bornas Montaña

Apunts de lectura

Deia Saint Exupéry en el Petit Princep que allò essencial no es veu amb els ulls. Quins són els límits de la realitat ?. A través d’aquest conte fantàstic, Hoffman planteja que la nostra imaginació també forma part de la realitat. Fins i tot en el cas d’una imaginació desbordada que narra allò que podria semblar impossible. Hoffmann, com a integrant del moviment del romanticisme, emfatitza la cara amagada de les coses, aquella realitat vista i sentida per l’ànima i no només per la raó En aquest sentit és un precursor del moviment surrealista de Sigmund Freud.

Un altre tema que planteja és el de la identitat personal. Cadascú de nosaltres tindríem uns elements d’identitat que desconeixem, alguns genètics i altres que a través de la raó no en som conscients. Elements que es poden manifestar en els somnis, per exemple.

En Nathanael, el protagonista de la història, sofreix un trauma infantil que l’horroritza a l’hora d’anar a dormir: l’home de sorra. Un trauma que la seva estimada Clara li insisteix que el fantasma de l’home de sorra és un producte de la seva imaginació, un fantasma que porta a dins i que existirà mentre ell continuï creient que existeix. Clara és el contrapunt de Nathanael: raó versus imaginació, seny versus bogeria. Perquè les causes del trauma són a dins o fora de nosaltres?. Es troben al món exterior o a la nostra ànima, a l’inconscient ?

La passió amorosa de Nathanael esdevindrà obsessió en enamorar-se bojament d’un autòmat, l’Olímpia. Aquí Hoffmann juga amb la mirada real i la imaginària. El protagonista fa ús d’un allarga vistes per visualitzar la que esdevindrà la seva obsessió eròtica. És a través dels ulls que veiem la realitat, però no hi ha una altra realitat més enllà que la visible?. La passió que li desperta Olímpia, vista només amb els ulls de l’ànima, fa que oblidi a la real Clara. És una seducció de l’inconscient, posseït per una fantasia i imaginació sense límits. Allò ideal esdevé irracional, fantàstic i finalment declinarà en obsessió, en deliri, el costat fosc del conflicte del protagonista.

L’home de sorra,  tindria un caràcter paradigmàtic sobre la relació raó i imaginació. La realitat externa i la realitat més íntima. L’emfatització de l’ull subjectiu que veu sense límits ni barreres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s