PROLETERKA, Fleur Jaeggy

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Una jove adolescent de quinze anys i el seu pare, en Johannes, s’embarquen a bord del vaixell Proleterka, en un viatge de plaer que els portarà fins a Grècia. Pare i filla són dues persones completament estranyes: la noia ha viscut sempre amb la seva àvia i altres parents, i rarament ha tingut contacte amb en Johannes. Aquest viatge podria ser un bon moment per apropar-se i descobrir-se; per a la noia serà també un viatge per endinsar-se en la vida i experimentar-la en primera persona, un viatge d’iniciació cap al món adult.

Una reflexió potent sobre la distància i la dificultat de relacionar-se, sobre el ressentiment inconscient i el dolor familiar.

Les obres de Fleur Jaeggy, escrites en un llenguatge contingut, concís, però alhora intens i commovedor, mai no deixen indiferent.

Editorial Les Hores.- 86 pàgines.- Traducció: Anna Casassas i Figueras

Apunts de lectura

Proleterka és el nom d’un vaixell que atracat a Venècia portarà a fer un creuer per Grècia a Johannes i la seva filla de quinze anys. Un viatge iniciàtic en el qual la filla de la que no en sabem el nom li agradaria saber més del seu pare, gairebé un desconegut, però sobretot sent un fort impuls en descobrir la vida autèntica. El Proleterka esdevé l’escenari de l’experiència vital, una iniciació a la vida adulta. Un lloc en el qual també sorgiran els apunts de la memòria personal que expliquen els perquès de tot plegat de la seva breu història de vida, una infantesa desemparada. Una mare absent, una àvia autoritària i un pare desconegut.

El Proleterka, un escenari en el qual hi ha un decorat de fons tèrbol format per una estranya i misteriosa presència d’un grup gairebé uniformat de persones. Un vaixell vell i tronat que avança per un mar gris, gens lluminós, amb la nit sempre imminent. Tota una simbologia que crea desassossec en la qual un passat poc afortunat sembla que hi ha fet niu.     

La narradora, en primera persona, és la filla i en ocasions parla en tercera persona, com marcant un distanciament. Una digne representant d’una vida tràgica, també la dels seus familiars. La protagonista, una dona sola en el món, que s’enfronta a embats plens d’incerteses i pors com el de l’adolescència i el pas a l’edat adulta.  

Durant tot el creuer, el pare està absent més dedicat a la confraternització amb els seus estranys amics que no pas amb la seva filla. La fredor de la relació, la incomunicació,  entre pare i filla és l’element comú durant tot el viatge. Els vincles de consanguinitat semblen que no són determinants per a la relació.

La mort, un tema present des de l’inici, primer la del pare Johannes i al final la del que diu que és el seu pare. Un itinerari en el temps en el qual la protagonista reforça la seva força de viure, de trobar el seu lloc en el món.    

Frases curtes, austeritat, però amb imatges potents que van omplint un relat curt i intens. Una narració fragmentada conjugant el passat i el present amb la utilització recurrent de l’el·lipsi i la metàfora. Esclats que evoquen una pulsió vital i existencialista malgrat els entrebancs, desgràcies i incerteses.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s