Sinopsi
El viatge d’un nen de nou anys a través de l’estepa ucraïnesa, rumb a l’institut on haurà de cursar els seus primers estudis, dibuixa la línia argumental de L’estepa (1888), la novel·la curta que va proporcionar a Txékhov reconeixement i que el va convertir en un escriptor d’èxit.
Edicions 62 (L’estepa i altres narracions) edició 1982.- 90 pàgines.- Traducció de Maria Antònia Oliver i Ricard Sanvicente.
Apunts de lectura
L’estepa, un escenari natural en el qual es desenvolupa el viatge del nen Iegóruixka enfilat d’alt d’una carreta de pagès. Un observador de tot allò que l’envolta: paisatge, animals, fenòmens meteorològics, diferents personatges, incidències, etc.
L’estepa és un escenari i també un personatge que es transforma amb el pas de les hores.
Encara que el nen Iegóruixka no en sigui massa conscient, el viatge és un moment decisiu en la seva vida. S’allunya del seu món conegut i còmode, per endinsar-se cap a un món desconegut. Es deixa portar per la confiança dipositada en el seu oncle i en el rector de la parròquia, però és un viatge hostil i des del primer moment tot esdevé incertesa i por.
“Iegóruixka no sabia ni on el portaven ni per a què; anava al pescant al costat de Deniska, i se li agafava el braç per no caure; i belluguejava al seu seient com la tapadora d’una tetera en ebullició. (…) Iegóruixka era molt desgraciat i tenia ganes de plorar”.
El relat consisteix a presentar-nos no sols els sentiments del nen, sinó tot allò que esdevé durant el viatge. Una desfilada d’escenes de camp que van mostrant la manera de viure de la gent de l’estepa ucraïnesa. Una conjugació dels elements de l’estepa, la vida de les persones i els sentiments i emocions del nen Iegóruixka.
Podríem dir que es relata el viatge iniciàtic del nen Iegóruixka, des de la seva infantesa cap el món dels adults.
Des que Iegóruixka s’enfila a la carreta, tot esdevé nou i incert.
“Allí s’acabava la ciutat i començava el camp. Iegóruixka va llambregar per darrera vegada el poble, es va estrènyer contra el braç de Deniska i va esclafir un plor amarg”.
Poc a poc, els esdeveniments del viatge, l’estepa i la gent, tot allò que li és diferent, va prenent el seu lloc a la vida.
Txékhov no entra explícitament en les reflexions interiors del nen sobre el nou món que es va obrint i que li ocupa la seva curiositat. Txekhov relata allò que Iegóruixka veu de tal manera que omple de suggeriments al lector per tal que s’ocupi de relacionar els sentiments del nen amb els esdeveniments del viatge. Viatge interior (emocions i sentiments) i exterior (l’escenari de l’estepa) es conjuguen en la ment del lector.
Tots els personatges tenen una significació especial en la percepció encuriosida d’ Iegóruixka. Només un bri, esmentar la saviesa del vell que caminava descalç al costat del carro:
“- On vas?- va preguntar, picant de peus a terra en caminar.
-A estudiar- va respondre Iegóruixka.
-A estudiar? Ah, així que la Reina del cel t’ajudi. Vaja, vaja¡ Un talent està bé, però dos encara millor. A alguna gent Déu els dóna només un talent; a d’altres els en dóna dos, i a alguns fins a tres…Ben cert, a alguns els en dóna tres… El primer talent és el que s’hereta de la mare en néixer; el segon el dóna la instrucció, i el tercer la bona vida. És una gran sort tenir-los tots tres: amb ells no sols és més fàcil viure, sinó també morir. També morir… I, naturalment, tots ens hem de morir”.
quadern vermell 