Sinopsi
Zeno Cosini, fill d’una família rica, és un home de negocis maldestre, trist, adúlter i addicte a la nicotina. El 1914, quan ja s’acosta a la seixantena, el psicoanalista que el té de pacient li recomana que escrigui les seves memòries, perquè això l’ajudarà a curar-lo. El resultat són les pàgines d’aquest llibre, publicades pel mateix psiquiatre com a venjança cap a ell per haver abandonat la teràpia. Zeno hi escruta la seva infantesa, la seva relació amb el tabac, la mort del seu pare, el tedi de la vida conjugal i altres aspectes de l’experiència que li ha tocat de viure. Així descobreix que tot esforç de racionalització és un joc còmic i absurd d’autoenganys no sempre inconscients, que la vida és una malaltia i que l’única manera d’estar sà consisteix a tenir la convicció d’estar-ho.
Editorial La magrana (Venècies).- 432 pàgines.- Traducció: Carme Arenas i Elisabetta Sarmati.
Apunts de lectura
El recent viatge a la ciutat de Trieste m’ha portat a rellegir alguns autors d’aquesta ciutat literària: Umberto Saba, Claudio Magris, Madisa Madieri, Giani Stuparich, Scipio Slataper… Avui continuo amb la Consciència de Zeno.
Tot just iniciat el relat, l’autor ja ens indica de què anirà la tasca d’escriure’l i també el to irònic que hi emprarà. Un to irònic que abasta la seva tasca de prospecció personal i també es fa extensible al psicoanàlisi al qual hi dedica l’últim capítol amb una crítica dura i mordaç.
“El doctor al qual en vaig parlar em proposà d’iniciar la meva tasca amb una anàlisi històrica de la meva propensió al fum:
–Escrigui! Escrigui! Veurà com arribarà a veure’s completament.
Crec que del fum en puc escriure aquí, a la meva taula, sense haver d’anar a somniar en aquella butaca. No sé com començar i invoco l’assistència de les cigarretes, totes elles tan semblants a aquesta que tinc a la mà.”.
La història narra els fets personals de Zeno dividits en els principals capítols de la seva vida: l’hàbit de fumar, la relació conflictiva amb el seu pare i la seva mort, el matrimoni amb Augusta, la història d’infidelitat amb la Carla i finalment la història de l’associació comercial amb Guido, el marit de l’Ada, la cunyada del protagonista.
Com el títol indica, la novel·la és la història de la vida de Zeno relatada a manera d’un procés introspectiu, en primera persona, de manera que es basa en el coneixement que el narrador té de si mateix, dels seus actes i reflexions.
L’eix central del relat és l’amor
La novel.la configura el perfil psicològic de Zeno, el protagonista i narrador. Les decisions importants les hi imposa les circumstàncies. Són els altres qui decideixen per ell i entra en un matrimoni perquè s’hi sent obligat. Estableix una relació paral·lela amb la seva amant que li genera grans sentiments de culpa i es veu obligat a acceptar el final d’aquesta relació per decisió de l’amant. Se sent impotent per escollir si acabar amb la seva dona o anar amb la Carla, la seva amant. Es veu embolicat en una associació empresarial amb pèrdues, aquí tampoc no pren decisions.
Zeno, una víctima dels convencionalismes, aquests deures auto imposats que assumim com a certs i, per tant, deixem de viure una vida lliure i genial per adaptar-nos-hi.
La Consciencia de Zeno, un allau de reflexions sobre el perquè de tot plegat.
“Moltes vegades es diuen coses seguint el so de les paraules com si aquestes s’associessin casualment. Després, es mira si allò que s’ha dit valia l’alè que s’ha consumit i de tant en tant es descobreix que l’associació casual ha valgut la pena. Vaig dir:
- La vida no és ni lletja ni bonica, però és original!” . Pàg. 327.
El capítol final pren la forma d’un diari personal i està dedicat al Psicoanàlisi, teràpia que abandona “després d’haver-la practicada assíduament durant sis mesos sencers, estic pitjor que abans”. Pàg. 395.
La crítica dura i mordaç contra el Psicoanàlisi es conjuga amb reflexions personals sobre l’ofici de viure.
“La meva vida no es va veure mai privada de desig i la il·lusió va renéixer de seguida després de cada naufragi…” Pàg 411
“A més el dolor i l’amor, la vida en resum, no pot ser considerada com una malaltia pel fet que fa mal” Pàg. 426.
Svevo aconsegueix relatar amb precisió les sensacions, els pensaments, les contradiccions i incongruències de l’ànima humana.
quadern vermell 