Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Hertz Mínsker, emigrante judío, intelectual autoproclamado y auténtico charlatán, vive a expensas del magnate inmobiliario Morris Kálisher, amigo de infancia. Seductor empedernido, está casado en cuartas nupcias con la encantadora Bronie y tiene un affaire con Minne, la mujer de Morris, en las mismas barbas de sus respectivos cónyuges. Sin embargo, la irrupción del primer marido de Minne en sus vidas con el plan de vender a Morris varias falsificaciones de cuadros de Picasso y Chagall hará tambalear el delicado equilibrio de su particular castillo de naipes, dando lugar a jocosos desencuentros y malentendidos en la estela del mejor Lubitsch. Publicada originalmente por entregas en el periódico neoyorquino Forverts, El seductor es una trepidante comedia de enredo, además de un retrato extraordinario de la vida de los emigrantes judíos en la Nueva York de la década de 1940. Una gran novela sobre el exilio, el desarraigo y la condición de apátrida.
Editorial Acantilado.- 336 pàgines.- Traductors: Jacob Abecasís y Ronda Henelde
Apunts de lectura
Una història dels exiliats jueus a Nova York que abandonen Polònia a causa de l’ascensió del nazis. Alguns van deixar familiars la qual cosa els hi provoca angoixa i culpabilitat. A Nova York intenten refer la seva amb un ull posat als diaris seguint els avatars de la guerra provocada per Hitler.
El títol “El seductor” de la versió castellana pot despertar l’equívoc ja que tant el títol original com en altres traduccions és el de “xarlatà”. Creiem que el perfil psicològic del protagonista Hertz Minsker s’ajusta més aviat al de xarlatà. Tot xarlatà ha de tenir alguna habilitat especial; la més comuna és el do de la paraula, mitjançant el qual aconsegueix engalipar i seduir les seves conquestes femenines.
Hertz Minsker, fill d’un famós rabí cabalista, erudit en filosofia i coneix a bastament el Talmud jueu. És un gandul, no treballa ni tampoc en busca, viu de les subvencions que li passa el seu bon amic en Morris, un espavilat comerciant i empresari que ha anat fent fortuna des que va arrelar a Nova York. Sempre porta amb ell el seu maletí farcit de llibres i manuscrits, talment un bagatge necessari per realitzar la seva projectada obra sobre la condició humana. Un bon propòsit que mai aconseguirà engegar.
“Era un gigoló filantrópico, un proxeneta aficionado” Pàg 214.
Les novel·les sobre jueus, en general permeten descriure tot un món, com és el cas del Seductor. La religió, els valors i les costums, la família, l’emigració recurrent, la diàspora, l’holocaust, etc…
L’eix central de la novel.la seria un retrat del desarrelament d’uns exiliats polonesos als Estats Units per la seva condició jueva.
La novel.la toca molts temes: l’angoixa vital, la maternitat, l’adulteri, la vellesa, la moral de l’èxit econòmic, ..
Ja sigui per una causa o per una altra, tots els personatges viuen el sentit de la culpabilitat ja sigui per la cobdícia econòmica, ja sigui per l’egoisme, per l’abandó dels fills a Polònia, per la infidelitat i la traïció a l’amic, per les contradiccions religioses, etc. Tot plegat desperta una crisi moral i existencial.
Així, les reflexions en veu alta del personatge Morris el qual esdevé un magnat de l’economia.
“Era un egoista, absorto en asuntos inmobiliarios, acciones, antigüedades, toda classe de posesiones mundanas” Pàg.197.
La bastida del relat segueix el disseny d’una comèdia interpretada per diversos personatges que viuen històries inversemblants. Sovint sorgeixen situacions d’humor, d’ironia i amb un to crític vers la idiosincràsia jueva. Una comèdia però amb un fons dramàtic, sempre però aflora una calidesa humana que ens situa entre el somriure i la compassió.
En relació al lobby jueu, pronostica l’actitud sectària i excloent dels polítics al nou estat d’Israel.
“Dales poder, una vez que obtengan la Tierra de Israel, y veremos las guerras que librarán contra los árabes.” Pàg.55.
També una crítica al sentit capitalista imperant al nou món.
“Aquí un rabino debe comportarse como un businessman. (…) Tienes que darte a conocer. El propio Mesías, si viniera a Nueva York, debería poner un anuncio en la prensa.” Pàg. 9.
Hertz Mínsker és el personatge central de la novel.la. La l’hem definit com a un xarlatà, un gigoló, un gandul. Un pseudofilòsof i pseudosociòleg. No és bo per a res, mal marit, mal pare, que viu de la mà del seu millor amic a qui li posa les banyes. Les seves contradiccions li remouen la consciència i li desperten un agut sentit de la culpabilitat. Malgrat tot però, encarna un exemple de vitalitat, d’una capacitat de ressuscitar davant els avatars gràcies a l’amor, al sexe i a l’esperança d’un cop de sort que li porti èxit i fortuna. Les contradiccions a vegades el desassosseguen, però el sentit de sobreviure davant la por a la indigència i de caure en el grup dels sense sostre, el decanten pel pragmatisme existencial.
L’eix central de la novel.la seria un retrat del desarrelament d’uns immigrants exiliats a Estats Units per la seva condició jueva i que les seves ments i esperits encara es troben al vell país, tot i que, al mateix temps, intenten arrelar a Nova York. Un personatges immersos en la intriga, el dolor de la incertesa sobre el destí dels que es van quedar a Polònia. Una metàfora sobre les il·lusions i aspiracions perdudes i ofegades en el materialisme d’una Amèrica salvatge i capitalista.
quadern vermell 