Cruïlles, Jonathan Franzen

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

És el 23 de desembre de 1971, i la família Hildebrandt és en una cruïlla. El patriarca, en Russ, pastor associat en una església dels suburbis de Chicago, vacil·la si alliberar-se d’un matrimoni infeliç -si no és que la seva dona brillant i inestable, se n’allibera primer. El fill gran, en Clem, torna de la universitat encès d’absoluts morals, i havent pres una decisió que destrossarà el seu pare. La germana d’en Clem, la Becky, fins ara el centre d’atenció de la seva classe d’institut, ha virat cap a l’era de la contracultura, mentre el seu germà petit, en Perry, fastiguejat de traficar amb marihuana per finançar-se el seu propi consum, ha decidit fermament ser una persona millor. Cadascun dels Hildebrandt busca una llibertat que els altres amenacen de complicar.

Reconegut com el novel·lista capdavanter de la seva generació, Jonathan Franzen ha estat descrit sovint com un novel·lador de famílies. Només ara, però, a Cruïlles -alternativament còmica i estremidora, un “tour de force” de punts de vista entrecreuats i suspens constant- ha donat una novel·la en què una família, i tot el teixit de les seves peripècies, és veritablement al centre.

El do de Jonathan Franzen per unir profunditat i vivesa dels personatges amb l’alè de mirada social no ha estat mai tan evident com a Cruïlles.

Editorial Empúries.- 712 pàgines.- Traducció: Mireia Alegre i Anna Llisterri Boix

Apunts de lectura

El nucli central de la Novel.la “Cruïlles” és una família blanca, de classe mitjana, formada per un pastor mennonita, la seva esposa i quatre fills, situada als anys 70 en una ciutat imaginària d’Illinois (territori del nord-oest dels Estats Units).

El temps narratiu circula en un doble nivell. Per un costat el temps present en el qual s’hi narren els diversos avatars de la família durant la dècada dels anys setanta, i per l’altra el passat dels dos progenitors, Russ, el pare, i Marion, la mare. El passat de Marion i Russ, és un element narratiu de primer ordre que circula com un fil recurrent durant tota la novel.la.

És una novel.la sense experiments estilístics de cap mena. Una narració lineal en clau realista en la qual els personatges són gent corrent i normal que configuren un entramat de relacions on s’encreuen els diferents camins vitals. Tot plegat, obre un ventall de perspectives d’històries de vida en el qual interaccionen diverses variables.

L’estructura narrativa està configurada a través de capítols cada un dels quals es centra en un dels membres de família.

La religió juga un paper important en la vida de tots els personatges, ja siguin creients practicants o no. Cadascú viu la religió a la seva manera, segons la seva fe, la seva creença, la seva necessitat, el seu ofici, la seva funcionalitat, etc. Les crisis de fe i moral sovintegen.

Hi ha un transfons social religiós format per l’activitat d’una espècie de club creat per la parròquia de cara a la formació dels joves. El nom d’aquest club religiós és “Cruïlles” i dona nom al títol del llibre, si bé podem dir que també podria ser una metàfora de l’entramat existencialista dels personatges.

A través de la narració de les històries dels personatges, Franzen, planteja diferents temes: la religió, el sexe, les drogues, la música, les relacions personals, el conflicte moral vers la guerra del Vietnam, la minoria del poble navajo, etc.

Les relacions sexuals són tractades a diferents nivells, segons les circumstàncies personals de cada personatge i en cada moment de la vida. Així la casuística és abundant: descoberta del sexe a l’adolescència, la por, la virginitat, el sexe en la relació d’infidelitat, en el matrimoni, l’aventura amorosa, la seducció, la relació traumàtica, l’avortament, atracció sexual vers les adolescents, etc..

Els anys setanta, és l’època del moviment hippy i les drogues eren una presència real en el món adolescent i sovint un motiu de crisi familiar. A la novel.la la seqüència del predicador i pare de família quan als 47 anys prova la marihuana per primera vegada li dona un toc patètic i humorístic.

“Cruïlles”  és una novel.la que desenvolupa extensament durant més de 700 pàgines els avatars dels personatges de manera que el lector s’implica profunda i emocionalment en les seves vides.  Sens dubte és un mèrit que s’apunta la novel.la com a un bon antídot contra tanta banalització i simplificació  del llenguatge per part de les xarxes socials.

Marion, l’esposa del predicador Russ, és l’eix motor de la novel.la. La coneixem en el seu passat aterrador sotmesa a una espiral de decadència cap a l’abisme de la seva destrucció personal. Una dona frustrada que poc a poc, sense recursos, s’aixeca de la seva profunda caiguda i es converteix en l’autèntic punt de referència familiar. Crisis personals, autoestima, brots psicòtics, violacions, avortament, infidelitat del marit, etc. Un personatge que encisa i captiva. La relació entre Russ i Marion esdevé una partida farcida de jugades en les quals intervenen a bastament la conjugació de culpabilitats, secrets no compartits, retrets, infidelitats, amor, responsabilitat familiar, etc.

Un tema colateral de la trama narrativa és el poble “navajo” , una tribu índia originària dels Estats Units i posteriorment confinada i malvivint en una reserva entre Arizona i Nou Mèxic, lluitant per la defensa dels seus recursos naturals.

“Cruïlles” és una novel.la absorbent que ens té entretinguts una bona i llarga estona sense pretensions filosòfiques, ni de pensament, ni estilístiques. De fet, no hi ha gaires oportunitats per prendre apunts.        

Deixa un comentari