Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
«Tituba y yo convivimos en la más estrecha intimidad durante un año. En el transcurso de nuestras conversaciones, me contó muchas cosas. Nunca se las había confesado a nadie.» Maryse Condé adopta la voz de Tituba, la esclava negra juzgada en los famosos procesos por brujería que tuvieron lugar, en medio de una fiebre de histeria colectiva, en la ciudad de Salem, a finales del siglo XVII. Hija de la esclava Abena, que fue violada por un marinero inglés a bordo de un barco negrero, Tituba fue iniciada en el arte de lo sobrenatural por Man Yaya, una de las curanderas más poderosas de la isla de Barbados. Incapaz de sustraerse a la influencia de los hombres indeseables y de baja moral, Tituba pasa a ser propiedad de un pastor obsesionado con Satán, y acabará recalando en la pequeña comunidad puritana de Salem, en Massachusetts, donde será juzgada y encarcelada, acusada de haber embrujado a las niñas del pueblo. Detenida, abandonada en prisión, Maryse Condé la rehabilita, la arranca del olvido al que había sido condenada y, finalmente, la devuelve a su país natal en la época de los negros cimarrones y de las primeras revueltas de esclavos.
Ganadora del Grand Prix Littéraire de la Femme. Maryse Condé, Premio Nobel Alternativo de Literatura, nos ofrece una historia desgarradora, tan real como oscura, en la que pone sobre la mesa temas como la esclavitud, la violencia, el deseo femenino, la superstición y la inocencia.
Editorial Impedimenta.- 304 pàgines.- Traducció: Martha Asunción Alonso
Apunts de lectura
“Tituba y yo convivimos en la más estrecha intimidad durante un año. En el transcurso de nuestras interminables conversaciones me contó todas estas cosas. Nunca se las había confesado a nadie.” Diu l’autora en la cita que encapçala el llibre.
Tituba és un personatge real del qual no se’n coneixen gaires certeses biogràfiques. L’autora, a través de la ficció posa en boca de la pròpia Tituba la narració de la seva vida.
“Por mi parte, he querido regalarle un final más a mi gusto”, esmenta l’autora en una nota història al final del llibre.
La trama que es desenvolupa al voltant de la història de vida de Tituba és d’una gran complexitat. Tituba encarna la presa de consciència i la rebel·lia com a esclava negra, filla d’una mare violada per un blanc, com a dona i habitant d’un país colonitzat per la barbàrie blanca. Encarna l’experiència col·lectiva d’un grup humà explotat i marginat.
En la seva lluita, des de la soledat, Tituba compte amb l’ajut sobrenatural de dues dones que mai l’abandonaran: la seva mare Avena i Man Yaya de la qual en vida ha après les arts naturals curatives.
La mort atroç de la seva mare familiaritza a Tituba amb les injustícies de sexe i raça, però, sobretot, li ensenya la revolta, amb la seva mare com a primer exemple.
Tituba és un personatge d’una gran pulsió sexual, de manera que el desig i l’amor físic irrompen en la seva vida des de ben jove. La convenció del matrimoni esdevindrà una altre manera d’esclavatge sota el domini de l’home. Humiliacions i amenaces.
D’una manera recurrent es va repetint la mateixa reflexió durant tot el llibre:
“Da igual que sean blancos o negros, !La vida se porta demasiado bien con los hombres!”.
El viatge obligat a Amèrica, com a esclava, introduirà un altre recurs narratiu per a configurar la trama: la religió. En el seu trasllat a Salem, Massachusetts, una societat esclava, racista i masclista, serà el lloc on Tituba es trobarà en una nova lluita, el puritanisme religiós generalitzat de la població. Esdevé un nou element que barrejat amb el racisme per ser una dona negra, i la superstició davant les seves pràctiques curatives, ocasionarà la greu acusació de bruixa a més del menyspreu racial i de classe. Tot plegat desembocarà en un episodi d’histèria col·lectiva en el qual Tituba és veurà víctima de la injustícia institucionalitzada. Allò cert és que els judicis de les bruixes de Salem es varen iniciar l’any 1692.
L’autora, a través de la ficció li atorga a Tituba el privilegi d’un segon naixement retornant a Barbados, la seva la terra d’origen.
“Habrá quien se sorprenda al saber que yo pudiera disfrutar de semejante libertad y de tanta paz en plena era de la esclavitud, mientras el látigo restallaba alto e inclemente sobre los hombros de mis hermanos.” Pàg. 260.
També emergeix una llum d’esperança en descobrir Tituba que era en la seva terra natal, més enllà del que podia imaginar, una llegenda entre els esclaus.
La veu de Tituba, narra una extraordinària història de vida que malgrat el pas dels temps encara és una tragèdia en moltes societats, la segregació racial i encara més contra les dones negres. És clar que Condé critica l’Amèrica moderna a través d’una història del segle XVII.
quadern vermell 