Sinopsi (contracoberta de l’editorial)
Un retrat meravellós de les realitats familiars del segle XX
Família i Burgesia són els dos relats llargs que formen aquest llibre que Natalia Ginzburg va escriure el 1977. En ells, l’autora es submergeix en un territori molt proper: el de les crisis familiars i els destins dibuixats per la fortuna, la desgràcia, casualitats capricioses i trobades inesperades, amors fràgils i aversions obstinades.
Natalia Ginzburg segueix els arabescos d’aquestes vides imperfectes amb un estil depurat i líric, caracteritzat per la subtilesa, en un contrapunt submís però implacable que reinventa la música banal i terrible de la vida.
Un cop més, Ginzburg demostra uns dots d’observació superbs i molt poc habituals. En la recerca deliberada de les coses petites hi trobem la grandesa de la seva literatura.
«A la definició de família, l’Enciclopèdia Einaudi podria oferir aquest relat com a quadre de la situació actual en una capa significativa de la civilització occidental.»
Italo Calvino
«La literatura de Ginzburg ens convida a tornar-hi sovint […] N’estic enamorada.»
Eva Piquer
«En els seus textos, el que és superficial esdevé profund.»
Francesc Serés
«Res del que ens explica Natalia Ginzburg no ens és aliè. […] La lectura d’aquests relats deixa en el lector una felicitat trista, una desesperació optimista.»
Flavia Company
Editorial Àtic dels Llibres.- pàgines 152.- Traducció: Elena Rodríguez.
Apunts per al debat
Amb el títol “Família” s’hi apleguen dos relats, “Família” i “Burgesia”» que tenen en comú el relat sobre dues famílies, els amics i coneguts. Un allau de petites d’històries de vida teixides en una malla de connexions diverses: pares, mares, fills, dones, serventes, marits, … Històries d’amor i desamor, infidelitats, relacions diverses, malaltia, mort, naixements, separacions… Una desfilada de moments, d’anècdotes, d’olors, d’emocions, de plors i frustracions…
Un allau de personatges diversos que configuren allò que entenem per família, descrits amb una mirada humana, sense cap judici moral. Tot plegat dibuixa un quadre sobre la vida, sobre la naturalesa humana. La lluita per la supervivència, la felicitat i molta infelicitat. La descripció d’un petit món inscrit a un temps i a un país i alhora amb un sentit universalitat. Els fets de vida que s’hi relaten responen a la sociologia d’una societat canviant, de ciutat, lluny dels tabús d’una societat agrària, supersticiosa i de valors tradicionals. Un relat poc convencional. Els personatges persegueixen la felicitat, de viure com desitgen, no es resignen, és clar que sovint poden caure en la desgràcia. Podríem dir que destil·la allò del canvi és vida i la vida és canvi.
“L’essencial de la vida, va dir l’Aurora, un dels personatge de «Burgesia», era rebutjar amb totes les forces la infelicitat . Tres coses, calia rebutjar: la hipocresia, la resignació i la infelicitat». Pàg. 116.
El fet de viure les famílies en el mateix escenari, a vegades té un toc de comèdia, a vegades un toc de tragèdia. En una mateixa seqüència hi apareixen diversos personatges, alguns són família, d’altres són amics. Sempre però amb l’impuls vital de dur endavant el dia a dia de la vida quotidiana.
Un escenari farcit de personatges entrant i sortint, molta vitalitat, tombarelles i escenes diverses de la vida quotidiana de tota mena. Les anècdotes quotidianes es barregen amb reflexions profundes no explícites sobre l’ofici de viure.
Sobtadament però, la mort, un fet de vida indefugible entra en acció com un enderroc que s’ho emporta tot i prenem consciència de la nostra fragilitat. La roda imparable del temps, però, segueix endavant.
La narradora en tercera persona no apareix en cap moment en els diversos avatars d’ambdós relats. Res a veure amb un altre llibre de la Natalia Ginzburg: “Lèxic familiar” (apuntat en aquest blog), en part una crònica familiar, “però només en part, perquè la memòria és làbil, i perquè els llibres escrits a partir de la realitat sovint són dèbils centellejos i estelles de tot el que hem vist i sentit.”.
quadern vermell 